Catalán/Versión para imprimir

De Wikilibros, la colección de libros de texto de contenido libre.

Plantilla:Print version notice Plantilla:Print version cover

Sigueu benvinguts!!!



La Senyera
Wikilibros
Català o Valencià per a castellanoparlants


Nivell I ~ Nivell II ~ Vocabularis temàtics
Diccionaris ~ Apèndixs

Senyera valenciana
Senyera balear
Senyera balear


La Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, Comunitat Valenciana
Far de Sóller, Sóller, Illes Balears

Bienvenido a este curso de catalán para hablantes de la lengua castellana. Este curso de catalán está pensado para cualquier persona que sepa español y especialmente para las que lo tengan como lengua materna y quieran aprender catalán por cualquier motivo. El curso de catalán que te ofrecemos es completamente gratis y no requiere de ningún tipo de altas, ni de matrículas. Se trata de un curso que comienza desde cero y que pretende poco a poco ir profundizando hasta poder llegar a un nivel muy elevado. Ahora bien, por muy completo que sea el curso, si realmente quieres aprender catalán tendrás que complementar los conocimientos teóricos y prácticos que aquí te ofrecemos con lecturas, la práctica oral con catalanoparlantes, escuchar catalán a través de radios, televisiones, vídeos, etc. Además, te animamos a comunicarnos Mi buzón las dudas, sugerencias, etc., que te vayan apareciendo. Si alguien se anima a participar en la elaboración del curso, mejor todavía. Por último, si este curso de catalán te resulta práctico, intenta que sea conocido por otras personas que estén interesadas en aprender catalán.

Atención: Este libro no representa toda la pronunciación, gramática, léxico... del sistema catalanófono. Representa una variante hablada en la parte este de Cataluña y similar a la de las Islas Baleares. El catalán es un idioma muy rico en variantes, y según la zona la pronunciación u otros aspectos pueden variar. Para mas información consultar catalán
.
La Casa Batlló, Barcelona, Catalunya

Lecciones[editar]

Nivell I[editar]

La Senyera    
Wikibooks
Català per a castellanoparlants
Dalt Vila, Eivissa.

Lecciones (Lliçons)[editar]

  • Lliçó1a : Hola. Bon dia! ~ Los saludos. Los artículos: definidos e indefinidos. Los pronombres personales (yo, tú...). El alfabeto catalán: letras, dígrafos, letras modificadas. Los números: del 1 al 10. Vocabulario: el cuerpo humano.
  • Lliçó2a : Qui és ella? Ella és ... ~ Identificar personas y cosas. El verbo ser. Nacionalidades. El verbo haber. Expresiones de tiempo en catalán. El artículo personal en catalán. Los números: del 11 al 20
Castell de santa Bàrbara, Alacant.
  • Lliçó3a : La família ~ Los posesivos. Los días de la semana y los meses. El presente de indicativo verbo tener y de los verbos regulares de la primera conjugación. Los números: del 21 al 100. Vocabulario: la familia.
  • Revisió de les unitats 1a, 2a i 3a :
  • Lliçó 4a : Em dic Pere ~ Presentarse. El presente de indicativo del verbo llamarse y de los verbos regulares de la tercera conjugación. Los números: del 101 al infinito.
  • Lliçó 5a : El presente de indicativo de los verbos regulares de la segunda conjugación. El género.
  • Lliçó 6a El apóstrofo. Las contracciones. Los demostrativos. Los colores.
Amfiteatre romà, Tarragona.
L'Alguer, Sardenya.
Castell, Dénia.
Vista aèria, Barcelona.

Lliçó 1a[editar]

← - Lliçó1a Lliçó2a →
Exercicis de la lliçó primera
L'Albufera, València, País Valencià.

Lección 1ª ~ Hola. Bon dia!

Diàleg (diálogo)[editar]

Les salutacions i els comiats (los saludos y las despedidas)[editar]

Buenos días                 Bon dia!
 · Muy buenos días             · Bon dia i bona hora
Buenas tardes               Bona tarda! / Bona vesprada
 · Muy buenas tardes           · Bona tarda i bona hora
Buenas noches               Bona nit!
 · Muy buenas noches           · Bona nit i bona hora
Hola                        Hola
Adiós                       Adéu! / Adéu-siau
Hasta luego                 A reveure. Fins després
Hasta mañana                Fins demà
Hasta pronto                Fins aviat / Fins prompte (valenciano y balear)
Hasta ahora                 Fins ara

Bona tarda se utiliza a partir de las tres y bona nit cuando ya se haya hecho de noche, con lo que en verano bona tarda tendrá más horas de uso que en invierno.

En el valenciano y balear no se emplea bona tarda sino bona vesprada que equivale al castellano buenas tardes.

Hay algunos autores que rechazan las formas bona tarda/bona vesprada, ya que argumentan que es una forma reciente y que tradicionalmente en catalán se utilizan bon dia y bona nit en un uso parecido al del francés.

¿Cómo estás?                  Com va això? Com va tot? Com va? Què hi ha?
Estoy bien. Bien              Va bé. Bé
Muy bien                      Molt bé
¿Qué tal estamos?             Com anem? Què fem? Que tal estem?
Vamos tirando                 Anar fent. Anem fent. Anem tirant

Si quieres escuchar en catalán oriental algunas de las expresiones vistas hasta ahora visita esta página: Guia de conversa universitària También puedes escuchar algunos de los términos vistos –y muchos otros–, en el catalán de las Baleares en esta página: A l'abast, comunicació bàsica en llengua catalana

Ejercicios/Exercicis>>

L'alfabet català (el alfabeto catalán)[editar]

En la parte superior aparecen las 27 letras que tiene la lengua catalana y en la parte inferior aparecen los nombres de dichas letras en catalán.

a b c ç d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
a be alta ce ce trencada de e efa/e ge hac i (llatina) jota ca ela/e ema/e ena/e o pe cu erra/e essa/e te u ve baixa ve doble xeix, ics i grega zeta
  • la a. Se pronuncia con la boca más abierta que en castellano: fàcil (fácil).
  • la b. Se pronuncia como en castellano: balena (ballena).
  • la c. Se pronuncia como la c castellana delante de a, o, u: carrer (calle). Se pronuncia como la s castellana delante de e, i: cel (cielo) -e oberta-.
  • la ç. Se pronuncia como la s castellana: braç (brazo).
  • la d. Se pronuncia como en castellano: desembre (diciembre).
  • la e. En catalán hay dos tipos de e tónicas. 1) La e oberta, para hacerla tienes que abrir más la boca que cuando pronuncias una e en castellano: cel (cielo). 2) La e tancada, equivale a la e castellana: fera (fiera).
  • la f. Se pronuncia como en castellano: festa (fiesta).
  • la g. Se pronuncia como la g castellana delante de a, o, u: gat (gato). Se pronuncia como la g inglesa e italiana delante de e, i: gerani (geranio).
El Canigó, Catalunya nord
  • la h. No se pronuncia, como en castellano: home (hombre) -o oberta-.
  • la i. Se pronuncia como en castellano tanto en posición vocálica: filera (hilera) como en posición consonántica: rei (rey).
  • la j. Se pronuncia siempre como la g de gerani: Jordi (Jorge).
  • la k. Se pronuncia como en castellano: Kant (Kant).
  • la l. Su pronunciación es diferente a la del castellano. En catalán es una ele velar.
  • la m. Se pronuncia como en castellano: mare (madre).
Menorca, Illes Balears
  • la n. Se pronuncia como en castellano: nina (muñeca).
  • la o. En catalán también hay dos tipos de o tónicas. 1) La o oberta, para hacerla tienes que abrir más la boca que cuando pronuncias una 'o' en castellano: pot (puede). 2) La o tancada, equivale a la o castellana: amor (amor).
  • la p. Se pronuncia como en castellano: pare (padre).
  • la q. Se pronuncia como en castellano: que (que).
  • la r. Se pronuncia como en castellano: ratolí (ratón), turó (cerro).
  • la s. En catalán hay dos tipos de s. 1) "s", la essa/e sonora, en castellano también se pronuncia en algunos casos como en la palabra 'desde': rosa (rosa) o zebra (cebra); también se pronuncia cuando la s está entre dos vocales de una palabra y cuando está al final de una palabra y la siguiente comienza con una vocal. 2) "ss", la essa/e sorda, sólo aparece entre dos vocales, ver más abajo la rúbrica de la "ss".
  • la t. Se pronuncia como en castellano: taula (mesa).
  • la u. Se pronuncia como en castellano: rus (ruso).
  • la v. En catalán la v se pronuncia igual que en español: València.
  • la w. Se utiliza para palabras de origen extranjero. Si las palabras proceden del alemán se pronuncia como una v y si vienen del inglés como una u.
  • la x. El castellano no tiene este fonema. Equivale al fonema que el francés y el portugués representan como ch, el inglés como sh y el alemán como sch: la Xina (China), Xàtiva (Játiva), xarxa (red), Xavier (Javier), Xeresa (Jeresa), Xúquer (Júcar). La combinacion tx se pronuncia como la 'ch' de 'chorro'. A principio de palabra normalmente la x suena como 'ch' castellana: xiquet (chiquito), xerrar (charlar), xurro (churro) y a mitad de palabra detrás de consonante p.e. panxa (pancha). La ix o ux suena como [ʃ] de eixida (salida). Casos: 1) "A mitad de palabra": aixeta (grifo), això (eso), bruixot (brujo), coixí (cojín), calaix (cajón), disbauxa (exceso), rauxa (pensamiento caprichoso). 2) "Al final de palabra": exigeix (exige), ix (sale). Excepciones: prefix (prefijo), apèndix (apéndice)... La x suena como [ks] -sorda-: text (texto). Casos: 1) "Entre vocales" (excepto los casos anteriores -ix- y -ux-): reflexió (reflexión), axial, taxi. 2) "Entre vocal y consonante sorda" ambidextre (ambidiestro), excedent (excedente), explosió, extens (extenso). 3a) "Al final de palabra, detrás de vocal", perplex (perplejo), prefix (prefijo), apèndix (apéncice) y, 3b) "Al final de palabra, detrás de consonante sonora" esfinx (esfinge), larinx (laringe), linx (lince). La x suena como [gz] -sonora-: exacte (exacto) en el prefijo ex- seguido de vocal, h o consonante sonora: examinar, exorbitant (exorbitante), exhortar, exhalar, exhibició, extra, exdiputat, exmandatari, exjugador. Es un caso irregular del que se precisa práctica escuchada.
  • la y. En catalán esta letra no se utiliza prácticamente, excepto en el dígrafo ny. Se pronuncia como la i: Nova York.
  • la z. En catalán la z se pronuncia siempre como la essa/e sonora "s", como ya se ha dicho, aparece en la palabra castellana desde, zona (… se pronuncia como una z latinoamericana).

Para una buena pronunciación en catalán visita esta página: guia de correcció fonètica

Els dígrafs (los dígrafos)[editar]

Un dígrafo es un conjunto de dos letras (grafías) que representan un sonido. En catalán existen los dígrafos siguientes:

rr ss ll l·l ny qu gu ix
la erra/e doble la essa/e doble la ela/e palatal la ela/e geminada la ena/e i grega la cu u la ge u la i ics

En esta lección sólo pondremos ejemplos de estos dígrafos. Los usos y las divergencias respecto al castellano se abordarán en el nivel intermedio del curso de catalán.

  • rr: Se pronuncia como la rr castellana. Ejemplos: la guerra (la guerra), córrer (correr).
  • ss: Es una essa/e sorda. Se pronuncia de una manera muy parecida a la s castellana; p.e.: un assassí (un asesino), la pressa (la prisa). Recordar que sólo aparece entre 2 vocales.
  • ll: Se pronuncia, si no eres yeísta, como la ll castellana. Ejemplos: el lluç (la merluza), en Lluc (Lucas).
  • l·l: Se pronuncia como la l castellana, pero alargando su pronunciación ligeramente. Ejemplos: col·legi (colegio), intel·ligent (inteligente).
  • ny: Se pronuncia como la ñ castellana. Ejemplos: el parany (la trampa), una canya (una caña).
  • qu: Se pronuncia como la qu castellana delante de e, i, pero como cu castellana delante de a, o. Ejemplos: qui (quien), un quadre (un cuadro).
  • gu: Se pronuncia como la gu castellana. Ejemplos: guerxo -a (bizco -a), guiar (guiar).
  • ix: Ver más arriba en la "x" la rúbrica de la "ix" y "ux". Se pronuncia como la sh inglesa como en 'shop'. Ejemplos: caixa d'estalvis (caja de ahorros), coix, coixa (cojo, coja).

Les lletres modificades (las letras modificadas)[editar]

En catalán existen las siguientes letras modificadas:

à é è í ï ó ò ú ü ç
la a accentuada la e amb accent agut la e amb accent greu la i accentuada la i amb dièresi la o amb accent agut la o amb accent greu la u accentuada la u amb dièresi la ce trencada

Una letra modificada es una letra a la que se ha añadido algún elemento (llamado signo diacrítico) como puede ser un acento, una diéresis, etc. (como en castellano la ñ, la é etc.).

  • à: valencià (valenciano), català (catalán)
  • é: un préstec (un préstamo), témer (temer)
  • è: un rèptil (un reptil), un mèrit (un mérito)
  • í: un teuladí (un gorrión), el vímet (el mimbre)
  • ï: un raïm (una uva), una veïna (una vecina)
  • ó: de gaidó (oblicuamente, de lado, de soslayo), una fórmula (una fórmula)
  • ò: un arròs (un arroz), un pòmul (un pómulo)
  • ú: un bambú (un bambú), públic -a (público -a)
  • ü: següent (siguiente)
  • ç: una força (una fuerza), una lloança (una alabanza, una loa).

La è y la ò se distinguen de la é y la ó en el grado de apertura de la boca. En el caso de la è y la ò la boca está más abierta que en el de la é y la ó. La ç se pronuncia como una s castellana. Es decir, las letras modificadas son aquellas a las cuales se le pone acento agudo o grave, también las letras con diéresis y la 'cedilla', en catalán, la ce trencada ('ce rota').

Gramàtica (gramática): Els articles (los artículos)[editar]

El artículo, como en castellano, acompaña normalmente a un sustantivo con el que concuerda en género (masculino y femenino) y en número (singular y plural). Como el castellano y el catalán son lenguas románicas, los artículos suelen coincidir en ambas lenguas pero no siempre es así. He aquí algunos ejemplos divergentes: la sabata (el zapato) o la dent (el diente).

L'article definit (El artículo definido)[editar]

masculí femení
singular el gat la gata
plural els gats les gates

Los artículos definidos singulares coinciden con los del castellano (el, la) mientras que sus correspondientes plurales (els, les) siguen las reglas catalanas de formación del plural que ya se verán más adelante.

  • Formes dialectals de l'article definit (formas dialectales del artículo definido)

1. Si vas a las Islas Baleares, a algunas zonas costeras catalanas o a la localidad valenciana de Tàrbena oirás unos artículos diferentes. Es el llamado article salat y sus formas son: es (masculino singular), sa (femenino singular), es/ets (masculino plural, ets sólo delante de vocal) y ses (femenino plural).

2. En la zona de Tortosa se emplea el artículo definido medieval lo para el masculino singular los para el masculino plural. El femenino es como la forma normativa del cuadro superior.

Ejercicios/Exercicis>>

L'article indefinit (El artículo indefinido)[editar]

masculí femení
singular un gat una gata
plural uns gats unes gates

Los artículos indefinidos singulares también coinciden con los del castellano (un, una) mientras que sus correspondientes plurales (uns, unes) siguen las reglas catalanas de formación del plural que ya se verán más adelante.

Ejercicios/Exercicis>>

Gramàtica (gramática): Els pronoms personals (los pronombres personales)[editar]

1a singular 2a singular 3a singular 1a plural 2a plural 3a plural
català jo tu ell, ella nosaltres vosaltres ells, elles
castellà yo él, ella nosotros vosotros ellos, ellas

Los pronombres de cortesía son vostè/vosté (usted), vostès/vostés (ustedes). Al igual que en castellano este pronombre viene del antiguo vostra mercè/mercé (vuestra merced). Se trata de una forma contratada del 'tu' y el 'vós'.

Ejercicios/Exercicis>>

Els números (los números)[editar]

  • 0 El zero (ese sonora)
  • 1 El número u.
  • 2 El número dos.
  • 3 El número tres,
  • 4 El número quatre.
  • 5 El número cinc.
  • 6 El número sis.
  • 7 El número set.
  • 8 El número vuit/huit
  • 9 El número nou.
  • 10 El número deu.

Delante de un sustantivo y un adjetivo, el número un (un, uno) es como el artículo indefinido: un cotxe, una bicicleta. El número dos en catalán, como en portugués, tiene femenino. Se trata de la forma dues: dos cotxes (masculino), dues bicicletes (femenino). En el estándar valenciano 8 se dice huit y en la lengua hablada de la CV el número 2 no se suele decir en femenino, pero en escrito es recomendable.

El cos humà (el cuerpo humano)[editar]

El cos humà
El cuerpo humano
Castellano Català
el abdomen l'abdomen (m.)
el antebrazo l'avantbraç (m.)
la barbilla / el mentón el mentó / la barbeta
la barriga la panxa (pronunciado 'pancha')
el bazo la melsa
la boca la boca
el brazo el braç
la cabeza el cap
la cadera el maluc
la campanilla el gallet / el gargamelló / la campaneta
la ceja la cella
el cerebro el cervell
la cintura la cintura
el codo el colze
el cogote el clatell / el bescoll
el corazón el cor
el cuello el coll
el cuerpo el cos
el culo el cul
el dedo el dit
el diente la dent
la encía la geniva
la espalda l'esquena (f.)
la frente el front
el hígado el fetge
el hombro l'espatlla (f.) / el muscle
el hueso l'os (m.)
el labio el llavi
la lengua la llengua
la mano la mà
El cos humà
El cuerpo humano
Castellano Català
la mandíbula la barra / la mandíbula
la mejilla la galta
la muela el queixal
la muela cordal / la muela del juicio el queixal del seny / el queixal de l'enteniment
la muñeca el canell / la monyica
el muslo la cuixa
la nariz el nas
el ojo l'ull (m.)
el ombligo el melic / el llombrígol
la oreja l'orella (f.)
el pecho el pit
el pelo (rubio) el cabell (ros)
un pelo (del brazo) un pèl (del braç)
el pene el penis
el pie el peu
la piel la pell
la pierna la cama
el pulmón el lleu / el pulmó
el riñón el renyó / el ronyó
la rodilla el genoll
la sangre la sang
la sien el pols
la axila l'aixella
el talón el taló
el tobillo el turmell
la tripa els budells
el tronco el tronc
la uña l'ungla (f.)
la vulva la vulva


← - Lliçó1a Lliçó2a →
Exercicis de la lliçó primera

Lliçó 2a[editar]

← Lliçó1a Lliço2a Lliçó3a →
Ejercicios de la segunda lección


Lección 2ª ~ Qui és ella? Ella és ...


Diàleg (diálogo)[editar]

Reus, Catalunya

Pere: Bon dia Jaume!
Jaume: Bon dia Pere!
Pere: Qui és l'home de la samarreta blava?
Jaume: És l'Albert. El pare del Joan i de la Maria.
Pere: El Joan i la Maria? Qui són en Joan i la Maria?
Jaume: Els meus cosins d'Eivissa.
Pere: Gràcies Jaume. A reveure.
Jaume: Adéu, Pere.

Explicació del diàleg (explicación del diálogo)[editar]

El diálogo comienza con una forma de saludar que ya conoces: Bon dia!. En la tercera línea se pregunta por una persona vestida con una camiseta (samarreta) azul (en catalán, azul tiene el mismo masculino que el alemán: blau. El femenino es blava). Las preguntas y respuestas para saber quién es alguien se detallan en el punto siguiente. En la cuarta y en la quinta línea tienes dos ejemplos de uso del artículo personal en catalán (ver más abajo). En la sexta línea se introduce un posesivo (mis primos: els meus cosins). Por ahora quédate con la traducción y un poco más adelante veremos sus formas catalanas. Finalmente, se utilizan dos fórmulas ya sabidas para despedir así como la palabra más usual para agradecer las cosas: gràcies.

Diàleg (diálogo)[editar]

Pati de l'IEI, Lleida, Catalunya

Mireia: Bon dia! Jo sóc la Mireia
Anna: Bon dia Mireia! Molt de gust. Jo sóc l'Anna
Mireia: Com anem, Anna?
Anna: Anant fent i tu Mireia?
Mireia: Avui molt bé però ahir...
Anna: Mireia què és això del dit?
Mireia: És un anell. És d'un noi francès.
Anna: I qui és el noi francès?
Mireia: És un joier, és alt i és de Bordeus
Anna: L'anell és d'or?
Mireia: Sí, és d'or.
Anna: És molt guapo.
Mireia: Moltes gràcies.
Mireia: Igualment. Adéu.

Qui sóc? (¿Quién soy?)[editar]

Persones (personas)[editar]

Para preguntar "¿Quién soy?" en catalán se utiliza: Qui sóc?"

  • Para responder "Yo soy ...." en catalán se utiliza: Jo sóc ....."


Para preguntar "¿Quién eres?" en catalán se utiliza: Qui ets/eres?"

  • Para responder "Tú eres ...." en catalán se utiliza: Tu ets/eres ....."


Para preguntar "¿Quién es?" en catalán se utiliza: Qui és?"

  • Para responder "Él es ...." en catalán se utiliza: Ell és ....."
  • Para responder "Ella es ...." en catalán se utiliza: Ella és ....."
  • Para responder "Usted es ...." en catalán se utiliza: Vostè és ....."
Cardona, Catalunya


Para preguntar "¿Quiénes somos?" en catalán se utiliza: Qui som?"

  • Para responder "Nosotros somos ...." en catalán se utiliza: Nosaltres som ....."


Para preguntar "¿Quiénes sois?" en catalán se utiliza: Qui sou?

  • Para responder "Vosotros sois ...." en catalán se utiliza: Vosaltres sou ....."
Barranc d'Algendar, Menorca, Illes Balears


Para preguntar "¿Quiénes son?" en catalán se utiliza: Qui són?

  • Para responder "Ellas son ...." en catalán se utiliza: Elles són ....."
  • Para responder "Ellos son ...." en catalán se utiliza: Ells són ....."
  • Para responder "Ustedes son ...." en catalán se utiliza: Vostès són ....."

El pronombre interrogativo para preguntar por personas es "Qui"

Coses(o Coses) (cosas)[editar]

El Castellet, Perpinyà, Catalunya nord

Para preguntar "¿Qué es eso?" en catalán se utiliza: Què(o Què) és això?

  • Para responder "Eso es ...." en catalán se utiliza: Això és ....."

Para preguntar "¿Qué son... ?" en catalán se utiliza: Què(o què) són?

  • Para responder "Son ...." en catalán se utiliza: Són ....."

El pronombre interrogativo para preguntar por cosas es què(o què). Recuerda que siempre se escribe con acento grave para distinguirlo del relativo que.

Ejercicios/Exercicis>>

Gramàtica (gramática): el verb ser o ésser (el verbo ser)[editar]

La Boqueria, Barcelona, Catalunya

Aquí está el gráfico del verbo ser que en catalán tiene dos infinitivos posibles: ser, que es la forma más popular y ésser, que es la forma más culta. la segunda forma se utiliza mucho como sustantivo l'ésser humà (el ser humano). Atención a los acentos en la primera persona singular sóc, en la tercera singular és y en la tercera plural són.


Persona Singular Plural
1a jo sóc nosaltres som
2a tu ets vosaltres sou
3a ell, ella és ells, elles són


En las Islas Baleares (Illes Balears), la primera persona del singular es jo som.
En valenciano (valencià), la segunda persona del singular es tu eres.

Alguns usos del verb ser o ésser (algunos usos del verbo ser)[editar]

Como en castellano

Nacionalitats                     Ets francès
                                     (eres francés)
Origen (de + nom)                 Vosaltres sou d'Anglaterra
                                     (sois de Inglaterra)
Oficis                            És metge
                                     (es médico)
Matèria                           El moble és de fusta   
                                     (el mueble es de madera)
Possessió (de + nom)              El llibre és de la Maria 
                                     (el libro es de María)
Possessió (+ possessiu)           El llibre és seu 
                                     (el libro es suyo)
Hora                              Quina hora és? Són les dues 
                                     (¿Qué hora es? Son las dos)
Temps en què té lloc una cosa     Les festes de Gràcia són a l'estiu 
                                     (Las fiestas de Gràcia son en verano)
Adjectius (qualitats permanents)  La mare és rossa 
                                     (la madre es rubia)

Diferente del castellano

Estat civil                       Som casades 
                                     (estamos casadas)
Situació geogràfica               Cadis és a Andalusia 
                                     (Cádiz está en Andalucía) 

Ejercicios/Exercicis>>

Nacionalitats (nacionalidades)[editar]

He aquí una lista de países y su gentilicio correspondiente en catalán (tened en cuenta que las "e" abiertas i los acentos graves de las "e" de los gentilcios en valenciano y noroccidental son cerradas i agudos respectivamente):

Europa

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Alemanya alemany alemanya
Anglaterra anglès anglesa
Espanya espanyol espanyola
França francès francesa
Itàlia italià italiana
Rússia rus russa
Besalú, Catalunya

Àsia

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Aràbia saudita saudita saudita
Corea coreà coreana
Índia indi índia
Iran iranià iraniana
Israel israelià israeliana
Japó japonès japonesa
Turquia turc turca
Xina xinès xinesa

Amèrica

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Argentina argentí argentina
Brasil brasiler brasilera
Canadà canadenc canadenca
Colombia colombià colombiana
Estats Units estatunidenc, nord-americà estatunidenca, nord-americana
Mèxic mexicà mexicana

Àfrica

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Àfrica del sud sud-africà sud-africana
Angola angolès angolesa
Egipte egipcià egipciana
Marroc marroquí marroquina
Nigèria nigerià nigeriana

Oceania

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Austràlia australià australiana

Gramàtica (gramática): el verb haver-hi (el verbo haber)[editar]

En catalán, como en castellano, el verbo haber sólo se conjuga en tercera persona del singular:


català castellà
hi ha hay

La forma verbal conjugada del verbo catalán haver-hi es ha. Hi es un antiguo pronombre que se ha fijado, como ocurre también en francés (il y a). Hay que escribir siempre el pronombre hi. En este nivel sólo se verán los usos coincidentes de este verbo en castellano y en catalán.

Es un verbo impersonal y denota la existencia de algo:

Hi ha una cadira al menjador        Hay una silla en el comedor.
Hi ha un mapa nou d'Alacant?       ¿Hay un mapa nuevo de Alicante?.
Hi ha un diari damunt la taula      Hay un periódico en la mesa.
Hi ha un noi francès a l'escola     Hay un chico francés en la escuela.

Ejercicios/Excercicis>>

Expressions de temps (Expresiones de tiempo)[editar]

 * avui/hui                   * hoy
 * ahir                       * ayer  
 * abans-d'ahir/despús-ahir   * anteayer
 * demà                       * mañana
 * demà passat/despús-demà    * pasado mañana
 * anit                       * anoche
 * despús-anit                * anteanoche
 * ara                        * ahora
 * abans                      * antes  
 * després                    * después
 * en acabat/en acabant       * inmediatamente después
 * l'endemà                   * el dia siguiente/al día siguiente

Las formas hui, despús-ahir, despús-demà y en acabant se utilizan en la Comunitat Valenciana. Ejercicios/Exercicis>>

Gramàtica (gramática): l'article personal (el artículo personal)[editar]

Bienvenido a una de las grandes diferencias entre el castellano y el catalán: el artículo personal. En catalán, delante de los nombres de persona se introduce un artículo como ocurría con los ejemplos del diálogo: en Joan i la Maria y no se considera, en absoluto, un uso vulgar. En castellano, en cambio, formas como *el Juan o *la María no están aceptadas por la normativa y se deben evitar.

masculí femení
el Joan la Maria
en Joan na Maria

Como puedes comprobar, hay dos artículos personales en catalán. Las formas masculinas el, en y las formas femeninas la, na. Puedes usar cualquiera de las dos formas. Según la zona, se utilizan más unas u otras. Así, en las Baleares, las formas predominantes son en y na. En buena parte de Cataluña se usan ambas formas masculinas pero la femenina casi siempre es la. En la Comunidad Valenciana no se suele utilizar el artículo personal pero en aquellas zonas donde sí se utiliza, la tendencia es a utilizar el y la.

Cuando el nombre comienza por vocal, el artículo se apostrofa:

masculí femení
l'Oriol l'Agnès
n'Oriol n'Agnès

Ejercicios/Exercicis>>

Els números (los números)[editar]

  • 0 zero
  • 1 ú o un
  • 2 dos
  • 3 tres
  • 4 quatre
  • 5 cinc
  • 6 sis
  • 7 set
  • 8 vuit / huit
  • 9 nou
  • 10 deu
  • 11 onze
  • 12 dotze
  • 13 tretze
  • 14 catorze
  • 15 quinze
  • 16 setze
  • 17 disset / dèsset
  • 18 divuit / díhuit
  • 19 dinou / dènou
  • 20 vint


Como puedes observar los números son bastantes similares al castellano. El número más diferente es el setze similar al seize francés que no lleva la partícula catalana di- equivalente a la castellana dieci- del dieciséis. Los 6 primeros números tienen la ese sonora. El 17, 18 y 19 en el País Valenciano se dicen de la 2ª manera (dèsset, díhuit, dènou).

Otro caso especial del catalán es el uso del guion (-) entre las decenas y las unidades y entre las unidades y las centenas, aparte del 'veinte' que entre él y sus unidades se escribe -i-.

  • 21 vint-i-un
  • 22 vint-i-dos
  • 23 vint-i-tres
  • 24 vint-i-quatre
  • 25 vint-i-cinc
  • 26 vint-i-sis
  • 27 vint-i-set
  • 28 vint-i-vuit
  • 29 vint-i-nou
  • 30 trenta
  • 31 trenta-un
  • 32 trenta-dos
  • 40 quaranta
  • 50 cinquanta
  • 60 seixanta
  • 70 setanta
  • 80 vuitanta
  • 90 noranta
  • 100 cent
  • 234 dos-cents trenta-quatre

En el siguiente enlace podéis consultar como se escriben los números en catalán entre 0 y mil billones.

http://www.dilc.org/numeros.php

Alacant, Comunitat Valenciana.












← Lliçó1a Lección 2 Lliçó3a →
Ejercicios de la segunda lección

Lliçó 3a[editar]

← Lliçó2a Lliçó3a Lliçó4a →
Ejercicios de la tercera lección


Cala Mitjana, Menorca, Illes Balears.
Catedral, Girona, Catalunya.
Lección 3ª ~ La família

Diàleg (diálogo)[editar]

Palau de l'Exposició, València, País Valencià.

Pere: Bon dia Jaume!
Jaume: Bon dia? Avui no és un bon dia
Pere: Per què no és un bon dia?
Jaume: Perquè el meu pare és el teu pare.
Pere: Aleshores, tu i jo som germans?
Jaume: Sí, ara ja no som cosins com abans. Ara som germans
Pere: I la meva mare qui és?.
Jaume: La teva mare és la meva mare.
Pere: Tens raó. Avui no és un bon dia.
Jaume: Sí que és un bon dia, home. Era broma.

Els possessius (los posesivos)[editar]

Eivissa a vista d'ocell, Illes Balears

En catalán existen dos tipos de determinantes posesivos: los posesivos tónicos (el meu, el teu), que son los más utilizados, y los posesivos átonos (mon, ta), que sólo se utilizan en el lenguaje muy culto y en ciertas palabras de grado de parentesco (pare, mare, germà, germana, tia/tieta i tiet/tio/oncle) y con las palabras "casa" y "vida".

1a persona singular[editar]

  • Para decir mi gato, mi gata, mis gatos, mis gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el meu gat la meva gata
plural els meus gats les meves gates
Gran Teatre del Liceu, Barcelona, Catalunya

2a persona singular[editar]

  • Para decir tu gato, tu gata, tus gatos, tus gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el teu gat la teva gata
plural els teus gats les teves gates

3a persona singular[editar]

  • Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de él, de ella o de usted) en catalán se usa:
masculí femení
singular el seu gat la seva gata
plural els seus gats les seves gates
Port d'Alacant, País Valencià

1a persona plural[editar]

  • Para decir nuestro gato, nuestra gata, nuestros gatos, nuestras gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el nostre gat la nostra gata
plural els nostres gats les nostres gates
Temple romà, Vic, Catalunya

2a persona plural[editar]

  • Para decir vuestro gato, vuestra gata, vuestros gatos, vuestras gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el vostre gat la vostra gata
plural els vostres gats les vostres gates

3a persona plural[editar]

  • Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de ellos, de ellas o de ustedes) en catalán hay dos formas:

Forma usual

masculí femení
singular el seu gat la seva gata
plural els seus gats les seves gates

forma muy culta

masculí femení
singular llur gat llur gata
plural llurs gats llurs gates

Possessius àtons (Posesivos átonos)[editar]

Este tipo de posesivos es de uso limitado y opcional. Como se decía arriba, se utiliza habitualmente para ciertos grados de parentesco y las palabras "casa" y "vida", en el lenguaje culto y en el catalán antiguo.

masculí femení
1ª persona del singular
singular mon pare ma mare/casa
plural mos pares mes cases
2ª persona del singular
singular ton pare ta mare/casa
plural tos pares tes cases
3ª persona del singular
singular son pare sa mare/casa
plural sos pares ses cases
masculí femení
1ª persona del plural
singular nostre pare nostra mare/casa
plural nostres pares nostres cases
2ª persona del plural
singular vostre pare vostra mare/casa
plural vostres pares vostres cases
3ª persona del plural
singular llur* / son pare llur* / sa mare/casa
plural llurs* / sos pares llurs* / ses cases















  • Llur y llurs no se utilizan en el lenguaje común, sólo en el culto.

Remarques (notas)[editar]

1. Los posesivos llur, llurs sólo se emplean con la tercera persona del plural, es decir, el poseedor es plural: ellos, ellas o ustedes. Llur gos es el perro de ellos, ellas o ustedes y no el perro de él, ella o usted. En cambio el seu gos puede ser, como en castellano con la forma 'su perro', tanto el perro de él, ella o usted como el perro de ellos, ellas o ustedes. El uso de llur en catalán es similar al del francés o italiano: llur gos=leur chien=loro cane, llurs gossos=leurs chiens=loro cani.

2. En valenciano, en noroccidental (provincia de Lleida y ribera del Ebro) y en ibicenco, las formas femeninas de la 1ª persona singular, de la 2ª persona singular, así como de la 3ª persona singular y plural, en vez de tener una v tienen una u:

resto del catalán ibicenco, valenciano y noroccidental
1ª persona
singular la meva gata la meua gata
plural les meves gates les meues gates
2ª persona
singular la teva gata la teua gata
plural les teves gates les teues gates
3ª persona
singular la seva gata la seua gata
plural les seves gates les seues gates

Exercicis>>

Vocabulari (Vocabulario)[editar]

Els dies de la setmana (Los días de la semana)[editar]

Recuerda que setmana se pronuncia /semmana/, pronuncia siempre esa t escrita como una m oral.

   dilluns                             lunes
   dimarts                             martes
   dimecres                            miércoles
   dijous                              jueves
   divendres                           viernes
   dissabte                            sábado
   diumenge                            domingo

Els mesos (Los meses)[editar]

   gener                               enero
   febrer                              febrero
   març                                marzo
   abril                               abril
   maig                                mayo
   juny                                junio
   juliol                              julio 
   agost                               agosto
   setembre                            septiembre
   octubre                             octubre
   novembre                            noviembre
   desembre                            diciembre

Gramàtica (gramática): Verbs regulars de la 1a conjugació (Verbos regulares de la 1ª conjugación)[editar]

Los verbos de la primera conjugación acaban todos en -ar como parlar, plorar, etc. Aquí tienes la conjugación de Cataluña, la Franja y del norte de la Comunidad Valenciana:


Persona Singular Plural
1a jo parlo nosaltres parlem
2a tu parles vosaltres parleu
3a ell, ella parla ells, elles parlen

Aquí tienes la conjugación de la mayoría del País Valenciano –como puedes ver sólo cambia la 1ª persona del singular–:


Persona Singular Plural
1a jo parle nosaltres parlem
2a tu parles vosaltres parleu
3a ell, ella parla ells, elles parlen

Finalmente, aquí tienes la conjugación de las Islas Baleares –como en catalán medieval–:


Persona Singular Plural
1a jo parl nosaltres parlam
2a tu parles vosaltres parlau
3a ell, ella parla ells, elles parlen

La variedad dialectal afecta a muchas lenguas. En el castellano de ciertos países de América existen las formas del voseo que son diferentes a las del castellano peninsular.

Els verbs pronominals[editar]

Hay dos modelos, el de los verbos que comienzan por vocal y el de los que comienzan por consonante.

Verb portar-se (portarse)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo em porto
em porte
nosaltres ens portem
2a tu et portes vosaltres us porteu
3a ell, ella es porta ells, elles es porten


Verb afanyar-se (darse prisa)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo m'afanyo
m'afanye
nosaltres ens afanyem
2a tu t'afanyes vosaltres us afanyeu
3a ell, ella s'afanya ells, elles s'afanyen

Exercicis>>

Gramàtica (gramática): el verb tenir o tindre (el verbo tener)[editar]

Aquí está el gráfico del verbo tener. En catalán tiene dos infinitivos posibles: tenir y tindre, éste último muy usado en el catalán de Valencia. Atención a los acentos en la tercera persona singular .


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo tinc nosaltres tenim
2a tu tens vosaltres teniu
3a ell, ella ells, elles tenen

En las Baleares, la primera persona del singular del presente de indicatiu del verb tenir és jo tenc.

El verbo tenir se usa como en castellano para indicar la posesión de una cosa:

   tinc una casa                          tengo una casa
   tens una clau                          tienes una llave
   té un porc                             tiene un cerdo
   tenim un cotxe                         tenemos un coche
   teniu una píndola                      tenéis una píldora
   tenen una paella                       tienen una sartén

Además el verbo tenir se usa, como en castellano también, para indicar sensaciones:

   tinc gana/fam                          tengo hambre
   tens set                               tienes sed
   té fred                                tiene frío
   tenim calor                            tenemos calor
   teniu ganes de sopar                   tenéis ganas de cenar
   tenen son                              tienen sueño
   tinc por                               tengo miedo
   tenen febre                            tienen fiebre



Exercicis>>

Els números (los números)[editar]

A partir del número 21 hasta el 99 en catalán se utiliza el guión para separar las decenas de las unidades.

21-30[editar]

En los números comprendidos entre el 21 y 29 el catalán introduce la conjunción copulativa i entre las decenas y las unidades

  • 21 vint-i-u
  • 22 vint-i-dos
  • 23 vint-i-tres
  • 24 vint-i-quatre
  • 25 vint-i-cinc
  • 26 vint-i-sis
  • 27 vint-i-set
  • 28 vint-i-vuit
  • 29 vint-i-nou
  • 30 trenta

Lo que se dijo para los números u y dos es válido para el vint-i-u y para el vint-i-dos . Delante de un sustantivo adoptan las formas siguientes: vint-i-un gats, vint-i-una gates; vint-i-dos gats, vint-i-dues gates.

31-40[editar]

  • 31 trenta-u
  • 32 trenta-dos
  • 33 trenta-tres
  • 34 trenta-quatre
  • 35 trenta-cinc
  • 36 trenta-sis
  • 37 trenta-set
  • 38 trenta-vuit
  • 39 trenta-nou
  • 40 quaranta

Atención al cambio de vocal entre 'cuarenta' (castellano) y quaranta (catalán), así como a la grafía inicial q. El trenta-u y el trenta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: trenta-un albercocs, trenta-una pomes; trenta-dos albercocs, trenta-dues pomes.

41-50[editar]

  • 41 quaranta-u
  • 42 quaranta-dos
  • 43 quaranta-tres
  • 44 quaranta-quatre
  • 45 quaranta-cinc
  • 46 quaranta-sis
  • 47 quaranta-set
  • 48 quaranta-vuit
  • 49 quaranta-nou
  • 50 cinquanta

Atención al cambio de vocales e y a entre 'cincuenta' (castellano) y cinquanta (catalán), así como al cambio de la grafía c del castellano por la q del catalán. El quaranta-u y el quaranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: quaranta-un peus, quaranta-una cames; quaranta-dos peus, quaranta-dues cames.

51-60[editar]

  • 51 cinquanta-u
  • 52 cinquanta-dos
  • 53 cinquanta-tres
  • 54 cinquanta-quatre
  • 55 cinquanta-cinc
  • 56 cinquanta-sis
  • 57 cinquanta-set
  • 58 cinquanta-vuit
  • 59 cinquanta-nou
  • 60 seixanta

Atención a las diferencias vocálicas entre 'sesenta' (castellano) y seixanta (catalán), así como a la pronunciación de la grafía x. El cinquanta-u y el cinquanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: cinquanta-un cavalls, cinquanta-una eugues; cinquanta-dos cavalls, cinquanta-dues eugues.

61-70[editar]

  • 61 seixanta-u
  • 62 seixanta-dos
  • 63 seixanta-tres
  • 64 seixanta-quatre
  • 65 seixanta-cinc
  • 66 seixanta-sis
  • 67 seixanta-set
  • 68 seixanta-vuit
  • 69 seixanta-nou
  • 70 setanta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana setenta (de siete) y la catalana setanta (de set). El seixanta-u y el seixanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: seixanta-un col·legis, seixanta-una escoles; seixanta-dos col•legis, seixanta-dues escoles.

71-80[editar]

  • 71 setanta-u
  • 72 setanta-dos
  • 73 setanta-tres
  • 74 setanta-quatre
  • 75 setanta-cinc
  • 76 setanta-sis
  • 77 setanta-set
  • 78 setanta-vuit
  • 79 setanta-nou
  • 80 vuitanta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana ochenta (de ocho) y la catalana vuitanta (de vuit). El setanta-u y el setanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: setanta-un carrers, setanta-una cases; setanta-dos carrers, setanta-dues cases.

81-90[editar]

  • 81 vuitanta-u
  • 82 vuitanta-dos
  • 83 vuitanta-tres
  • 84 vuitanta-quatre
  • 85 vuitanta-cinc
  • 86 vuitanta-sis
  • 87 vuitanta-set
  • 88 vuitanta-vuit
  • 89 vuitanta-nou
  • 90 noranta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana noventa (de nueve) y la catalana noranta (de nou) así como al cambio entre la v del castellano y la r del catalán. El vuitanta-u y el vuitanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: vuitanta-un nois, vuitanta-una noies; vuitanta-dos nois, vuitanta-dues noies.

91-100[editar]

  • 91 noranta-u
  • 92 noranta-dos
  • 93 noranta-tres
  • 94 noranta-quatre
  • 95 noranta-cinc
  • 96 noranta-sis
  • 97 noranta-set
  • 98 noranta-vuit
  • 99 noranta-nou
  • 100 cent

La forma catalana cent no tiene el diptongo de la castellana cien. Acuérdate de poner la t final en catalán. El noranta-u y el noranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: noranta-un homes, noranta-una dones; noranta-dos homes, noranta-dues dones.

La família (la familia)[editar]

La família
la familia
el abuelo, la abuela l'avi (m.), l'àvia (f.) / el iaio, la iaia (PV)
el cuñado, la cuñada el cunyat, la cunyada
el hermano, la hermana el germà, la germana
el hijo, la hija el fill, la filla
el padre, la madre el pare, la mare
el primo, la prima el cosí, la cosina
el tío, la tía l'oncle (m.) / el conco, la tia
el yerno, la nuera el gendre, la jove / la nora
el bisabuelo, la bisabuela el besavi, la besàvia / el besiaio, la besiaia (PV)
el tatarabuelo, la tatarabuela el rebesavi, la rebesàvia o el tresavi, la tresàvia / el rebesiaio, la rebesiaia (PV)
el sobrino, la sobrina el nebot, la neboda


← Lliçó2a Lliçó 3a Lliçó4a →
Ejercicios de la tercera lección

Lliçó 4a[editar]

← Lliçó3a Lliçó 4a Lliçó5a →
Exercicis de la quarta lliçó
Santuari. Novelda, País Valencià

Lliçó 4a ~ Em dic Pere...

Lectura[editar]

Bon dia, em dic Pere Ferrer i tinc vint-i-un anys. Sóc un xic de la ciutat de Vinaròs, al nord del País Valencià i molt a prop de Catalunya. Estudio filologia catalana a la Universitat de València. Tinc una nóvia que es diu Empar. Empar és de la ciutat de Perpinyà i parla un català un poc diferent al català de València. Empar estudia medicina i comparteix un pis amb dues xiques més que es diuen Roser i Pau. Roser és de la ciutat de Maó, a l'illa de Menorca, i Pau és de Lleida. Les tres xiques són molt divertides. Jo treballo en una pizzeria els caps de setmana.


  • Remarques (notas): Tened en cuenta la variedad del catalán que habla y del vocabulario que utiliza. Buscad las palabras que marcan el dialecto en que habla y buscad en el diccionario los sinónimos posibles.
Monestir de Vallbona, Catalunya

Gramàtica: El verb dir-se (el verbo llamarse)[editar]

El verbo dir-se es un verbo irregular que pertenece a la segunda conjugación mientras que en castellano 'llamarse' es un verbo regular de la primera conjugación. No hay que confundir el verbo dir-se con el verbo dir (decir).


Persona Singular Plural
1a jo em dic nosaltres ens diem
2a tu et dius vosaltres us dieu
3a ell, ella es diu ells, elles es diuen

Exercicis>>

Gramàtica: Verbs regulars de la 3a conjugació (verbos regulares de la 3ª conjugación)[editar]

En catalán la tercera conjugación puede hacerse de dos formas (3a conjugació pura i 3a conjugació incoativa). Normalmente cada verbo de la tercera se conjuga o bien por la forma pura o bien por la incoativa, excepto un número reducido que puede hacerlo por las dos. La mayoría de verbos utilizan la forma incoativa.

Verbs purs[editar]

Un ejemplo de conjugación regular pura es el verbo dormir:


Persona Singular Plural
1a jo dormo
dorm
nosaltres dormim
2a tu dorms vosaltres dormiu
3a ell, ella dorm ells, elles dormen

La raíz de dormir es dorm- y por lo tanto las desinencias son estas.


Persona Singular Plural
1a jo -o
-
nosaltres -im
2a tu -s vosaltres -iu
3a ell, ella - ells, elles -en

La tercera persona del singular no tiene terminación y, por lo tanto, coincide con la forma de la raíz.

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación pura se conjugan así:


Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'esmunyo
m'esmuny
nosaltres ens esmunyim jo em ressento
em ressent
nosaltres ens ressentim
2a tu t'esmunys vosaltres us esmunyiu tu et ressents vosaltres us ressentiu
3a ell, ella s'esmuny ells, elles s'esmunyen ell, ella es ressent ells, elles es ressenten

Ya hemos comentado que la mayoría de verbos de la tercera conjugación son los incoativos, he aquí una lista de verbos que siguen la conjugación pura:

ajupir, bullir, dormir, esmunyir-se, grunyir, morir, munyir, punyir, retrunyir, sentir, también siguen este modelo algunos verbos derivados de éste último como son consentir, pressentir, ressentir-se. Sin embargo los verbos assentir y dissentir siguen el modelo incoativo.

Verbs incoatius[editar]

Un ejemplo de conjugación regular incoativa es el verbo decidir:


Persona Singular Plural
1a jo decideixo
decidisc
nosaltres decidim
2a tu decideixes
decidixes
vosaltres decidiu
3a ell, ella decideix
decidix
ells, elles decideixen
decidixen

La raíz de decidir es decid-. Si te fijas la conjugación incoativa es la misma que la pura simplemente en las tres personas del singular y la tercera del plural entre la raíz y la terminación se añaden las partículas -eix-/-eixe-/-eix o -isc/-ixe-/-ix para el valenciano (fíjate que sin esa e las diferencias serian mínimas). La primera y la segunda persona del plural coinciden en la pura y en la incoativa.


Persona Singular Plural
1a jo decid-eix-o
decid-isc
nosaltres decid-im
2a tu decid-eixe-s
decid-ixe-s
vosaltres decid-iu
3a ell, ella decid-eix
decid-ix
ells, elles decid-eix-en
decid-ix-en

Tras las partículas... la tercera persona del singular y la primera del singular (para el valenciano), como la pura, no tiene terminación.

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación incoativa se conjugan así:


Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'atreveixo nosaltres ens atrevim jo em reuneixo nosaltres ens reunim
2a tu t'atreveixes vosaltres us atreviu tu et reuneixes vosaltres us reuniu
3a ell, ella s'atreveix ells, elles s'atreveixen ell, ella es reuneix ells, elles es reuneixen
  • Los verbos pronominales en estándar valenciano estarían conjugados siguiendo la misma norma anterior.

Del cent a l'infinit (del cien al infinito)[editar]

  • 100 cent
  • 200 dos-cents (m.) o dues-centes (f.)
  • 300 tres-cents (m.) o tres-centes (f.)
  • 400 quatre-cents (m.) o quatre-centes (f.)
  • 500 cinc-cents (m.) o cinc-centes (f.)
  • 600 sis-cents (m.) o sis-centes (f.)
  • 700 set-cents (m.) o set-centes (f.)
  • 800 vuit-cents (m.) o vuit-centes (f.)
  • 900 nou-cents (m.) o nou-centes (f.)
  • 1.000 mil

Notas:

  1. Como en castellano, en las centenas se diferencia entre masculino y femenino: dos-cents homes (doscientos hombres) dues-centes dones (doscientas mujeres).
  2. En las centenas también se utiliza en catalán el guionet. La regla para el correcto uso del guión es D-U-C: desenes-unitats (quaranta-u) i unitats-centenes (tres-cents). En las otras combinaciones no se utiliza nunca el guión.
  3. El catalán no hace la distinción del español entre cien y ciento, ambos se dicen en catalán cent.
  4. Para un número como el 834 es muy fácil: vuit-cents trenta-quatre. A las centenas se añaden los números estudiados en las lecciones precedentes.
  5. Para la formación de los miles el catalán sigue el mismo esquema que el castellano:
  • 2.000 homes: dos mil
  • 2.000 dones: dues mil
  • 3.425 cordes: tres mil quatre-centes vint-i-cinc
  • 4.160 ratolins: quatre mil cent seixanta
  • 10.712 senyores: deu mil set-centes dotze
  • 16.000 amics: setze mil
  • 22.322 mans vint-i-dues mil tres-centes vint-i-dues (f.)
  • 33.504 germans trenta-tres mil cinc-cents quatre
  • 46.000 metges quaranta-sis mil metges
  • 59.789 brasileres cinquanta-nou mil set-centes vuitanta-nou brasileres
  • 67.002 gràcies seixanta-set mil dues
  • 72.913 exercicis setanta-dos mil nou-cents trezte
  • 80.000 dimecres vuitanta mil
  • 94.156 cases noranta-quatre mil cent cinquanta-sis
  • 103.004 verbs cent tres mil quatre
  • 156.700 fetges cent cinquanta-sis mil set-cents
  • 222.222 respostes dues-centes vint-i-dues mil dues-centes vint-i-dues
  • 649.351 caps sis-cents quaranta-nou mil tres-cents cinquanta-un caps
  • 1.000.000 de canadencs un milió
  • 1.000.000.000 de valencianes un miliard
  • 1.000.000.000.000 de russos un bilió
← Lliçó3a Lliçó 4a Lliçó5a →
Exercicis de la quarta lliçó

Hello there,

My name is George, and I was wondering if you would like to have your website wikibooks.org promoted as a resource on my blog georgemartjr.com ?

We are updating our broken link resources to include up to date resources for our readers. Our resource links are manually approved as a do follow link. If you are interested in having your site included as a resource on our blog, please let me know.

Thanks George

Lliçó 6a[editar]

← Lliçó5a Lección 6 Lliçó7a →
Exercicis de la lliçó sisena


L'apostrofació de l'article (La apostrofación del artículo)[editar]

Espero que recuerdes los artículos definidos en catalán porque si no te acuerdas, malament rai (mal estamos). Te adjunto, por si acaso, aquel cuadro de la primera lección (pero profe ¿Cómo quiere que me acuerde si hace ya 5 lecciones?).

masculí femení
singular el gat la gata
plural els gats les gates

La primera cosa que tienes que saber es que el plural no se apostrofa NUNCA, así que sólo queda el singular. Normalmente, se apostrofa cuando la palabra siguiente comienza por vocal o por hache, así que no me gustaría ver a nadie escribiendo una barbaridad como l'ballena, porque ballena comienza por una consonante y no se puede apostrofar. Pongamos dos ejemplos de apóstrofes:

masculí femení
l'ànec l'amanida
l'home l'hora

Ya hemos dicho que los equivalentes plurales de estas palabras no se apostrofan, así que quedarán de la siguiente manera:

masculí femení
els ànecs les amanides
els homes les hores

Exercicis>>

Altres casos en què s'apostrofa (Otros casos en los que se apostrofa)[editar]

1. L'apòstrof i les xifres (El apóstrofo y las cifras)

Cuando una cifra (1,15, 22) siga a un artículo, apostrofaremos si, al pasar la cifra a letras (u, quinze, vint-i-dos), ésta se apostrofa al aplicar la regla general. Por ejemplo, ya hemos dicho que una consonante normalmente no se apostrofa, por lo tanto, escribiremos el quinze de juliol y cuando aparezca esta cifra haremos lo mismo: el 15 de juliol.

Vamos ahora a una cifra como 11, en letras se escribe onze y si aplicamos la regla general de l'apostrofación tendremos l'onze. Si en vez de aparecer en letras la escribimos en números, seguiremos pronunciando (l'onze), así que lo escribiremos así: l'11. Pasa lo mismo con la primera cifra, ya que se escribe l'u de maig', así que cuando aparezca la cifra actuaremos del mismo modo l'1 de maig.

Ocurre lo mismo con las cifras romanas (l'XI, l'I)

2. La essa sorda

Las palabras de origen extranjero que comienzan por una s seguida de consonante como por ejemplo (snowboard) se apostrofan: l'sketch, l'snack-bar, l'snowboard, l'stop.

Exercicis>>

Casos en què no s'apostrofa (casos en los que no se apostrofa)[editar]

1. La i, u, hi, hu átonas en palabras femeninas.

Comenzaremos diciendo que, normalmente, en el masculino se apostrofa siempre y que en el femenino también, excepto cuando la palabra femenina siguiente comience por una i, una u, una hi o una hu ÁTONA. Si son tónicas sí que se apostrofan. Pongamos 4 ejemplos:


i, u, hi, hu inicials àtones i, u, hi, hu inicials tòniques
la indiferència l'illa
la universitat l'úvula
la hisria l'hidra
la humanitat l'hulla

Con los ejemplos, supongo que resulta un poco más evidente. Cuando la palabra siguiente a la del artículo sea femenina, la primera sílaba reciba el acento de intensidad y comience por una i, una u, una hi o una hu, entonces esa palabra se apostrofará. En cambio, si esa i, u, hi o hu no reciben el acento de intensidad entonces no se apostrofará. Te recomiendo que hagas los ejercicios siguientes, antes de pasar a otras excepciones y a otros usos del apóstrofo.

Exercicis>>

2. La i, u, hi, hu consonánticas

En la palabra castellana huevo la u no se pronuncia como en la palabra universidad. En el primer caso no es un sonido vocálico, en el segundo sí. Ocurre lo mismo con una palabra como yodo en el que la y no es una vocal. En catalán pasa lo mismo, ya que la i de iode no suena igual que la i de circ. En estos casos, no se apostrofa nunca, ni en el masculino ni en el femenino, cosa lógica porque ya habíamos dicho que una palabra que comienza por consonante no se apostrofa.

i, u, hi, hu consonàntiques masculines i, u, hi, hu consonàntiques femenines
el iode la iarda
el uadi la uabaïna
el hiatus la hiena
el huit la huit

3. La hac aspirada

En palabras adoptadas de otras lenguas que comienzan por una hache aspirada

hac aspirada
el hobby
el hegelisme
el Harlem

Pero hay palabras que ya han sido adaptadas y que siguen las reglas generales de apostrofación l'handbol, l'hoquei, l'hàmster, l'handicap.

4. Las letras

No se apostrofa delante del nombre de las letras: la ema, la ena, la a.

5. A con valor negativo

En palabras como la anormalitat, la asimetria, la asexualitat en las que la a tiene un valor negativo, ya que si no se leerían de la misma manera que la normalitat, la simetria, la sexualitat.

6. En las palabras: la ira, la host, la una.

Exercicis>>

Contraccions (contracciones)[editar]

En castellano, no se dice: voy a el supermercado* o la madre de el niño* sino voy al supermercado y la madre del niño. En catalán pasa lo mismo que en castellano, simplemente hay mas casos en los que se contraen las preposiciones con el artículo determinado:


a de per
el al del pel
els als dels pels


En catalán, a diferencia del castellano, también se contrae la preposición per (por) cuando va seguida del artículo masculino.

Veamos algunos ejemplos:

del = del
El germà del paleta.                 El hermano del albañil.
dels = de los
El germà dels paletes.               El hermano de los albañiles. 
al = al                            
Torna això al noi.                   Devuelve eso al chico.
als = a los                            
Torna això als nois.                 Devuelve eso a los chicos.
pel = por el
Travessa pel pas de vianants.        Cruza por el paso de peatones.
pels = por los
Travesseu pels passos de vianants.   Cruzad por los pasos de peatones.

En el caso del artículo singular (el), si la palabra siguiente comienza por vocal no se contrae sino que se apostrofa:

El germà de l'astronauta rus.        El hermano del astronauta ruso.
El barret de l'home.                 El sombrero del hombre.
    
Torna això a l'infant.               Devuelve eso al niño.
Torna això a l'infermer.             Devuelve eso al enfermero.
 
Travessa per l'altre pont.           Cruza por el otro puente.
Un compromís ferm per l'Estatut.     Un firme compromiso por el Estatuto.

Els demostratius (los demostrativos)[editar]

Los demostrativos son unas palabras que sirven para situar algo en el espacio o en el tiempo. Indican que aquello de lo que hablamos está cerca o lejos de la persona que habla. En catalán el sistema es parecido al castellano:


masculí femení
singular aquest aquesta
plural aquests aquestes

La ese no se pronuncia en muchos dialectos del catalán. Equivale al castellano este, esta, estos, estas. En el castellano actual existe la forma aqueste, aquesta, aquestos, aquestas que la RAE considera como "pronombre demostrativo poético".


masculí femení
singular aqueix aqueixa
plural aqueixos aqueixes

Equivale al castellano ese, esa, esos, esas. En el castellano actual existe la forma aquese, aquesa, aquesos, aquesas que la RAE considera como "pronombre demostrativo poético".


masculí femení
singular aquell aquella
plural aquells aquelles

Equivale al castellano aquel, aquella, aquellos, aquellas.

Remarques (nota)[editar]

En muchos dialectos del catalán la forma aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes no se utiliza. En valenciano se utilizan, sobre todo a nivel oral, las formas siguientes: este, esta, estos, estes en lugar de aquest, aquesta, aquests, aquestes i eixe, eixa, eixos, eixes en lugar de aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes.

Els demostratius neutres (los demostrativos neutros)[editar]

castellano catalán
esto ò
eso això
aquello allò

Los dialectos catalanes que utilizan los tres demostrativos, también utilizan los tres neutros ò = aquesta cosa, això = aqueixa cosa i allò = aquella cosa. Los dialectos que no utilizan aqueix, no utilizan ò sólamente emplean això = aquesta cosa y allò = aquella cosa.

Els adverbis de lloc (los adverbios de lugar)[editar]

castellano catalán
aquí, acá ací
ahí aquí
allí, allá allà

Els colors (los colores)[editar]

En catalán la palabra color puede ser masculina o femenina. El color verd o la color verda. Suele utilizarse en masculino pero si la encontráis en femenino no es un error, es completamente correcto. Recordad que en francés es una palabra femenina (j'aime pas du tout la couleur verte de cette chambre).


català Color castellà
ambre ámbar
argent plata
beig beis
blanc blanco
blau azul
blau celeste azul celeste
color caqui caqui
cian cian
crema crema
gris gris
groc amarillo
indi añil
lila lila
llimona dolça lima
magenta magenta
marró marrón
negre negro
ocre ocre
oliva oliva
or oro
rosa rosa
salmó salmón
sépia sepia
taronja naranja
turquesa turquesa
verd verde


← Lliçó5a Lliçó 6a Lliçó7a →
Exercicis de la lliçó sisena

Lliçó 7a[editar]

← Lliçó6a Lliçó 7a Lliçó8a →
Ejercicios de la séptima lección


Les hores[editar]

El catalán tiene dos formas de decir la hora. Una es la valenciana (que es idéntica a la forma castellana y no resulta ningún problema: les cinc i cinc, i déu, i quart, i vint, i vint-i-cinc, i mitja, menys vint-i-cinc, menys vint, menys quart, menys déu, menys cinc, les sis...) y hay otra llamada la hora de cuartos (utilizada en Cataluña). Éste es un sistema diferente al del castellano para indicar que hora es pero no te preocupes porque es muy lógico y poco a poco lo aprenderás.

Para decir las horas exactas el catalán actúa como el castellano:


01:00 És la una de la matinada
02:00 Són les dues de la matinada
03:00 Són les tres de la matinada
04:00 Són les quatre de la matinada
05:00 Són les cinc de la matinada
06:00 Són les sis del matí
07:00 Són les set del matí
08:00 Són les vuit del matí
09:00 Són les nou del matí
10:00 Són les deu del matí
11:00 Són les onze del matí
12:00 Són les dotze del migdia
13:00 És la una del migdia
14:00 Són les dues del migdia
15:00 Són les tres de la tarda
16:00 Són les quatre de la tarda
17:00 Són les cinc de la tarda
18:00 Són les sis de la tarda
19:00 Són les set del vespre
20:00 Són les vuit del vespre
21:00 Són les nou del vespre
22:00 Són les deu del vespre
23:00 Són les onze de la nit
24:00 Són les dotze de la nit

La una no se apostrofa, recuerda que se trata de una excepción. Si la una es femenino, lógicamente diremos les dues.

Para decir la expresión en punto, se utiliza el equivalente en punt.

Las partes del día varían un poco respecto al castellano:

matinada (1, 2, 3, 4, 5)                           madrugada
matí (6, 7, 8, 9, 10, 11)                          mañana
migdia (12, 13, 14)                                mediodía
tarda (15, 16, 17, 18)                             tarde
vespre (19, 20, 21, 22)                            tarde-noche
nit (23, 24)                                       noche

Els quarts (los cuartos)[editar]

En catalán las horas giran entorno al concepto del quart (el cuarto). Cada quart son 15 minutos y, por lo tanto, una hora está dividida en cuatro cuartos:

  • 15 minutos: un quart
  • 30 minutos: dos quarts
  • 45 minutos: tres quarts


Minutos Catalán Castellano
15 minuts un quart y cuarto
30 minuts dos quarts y media
45 minuts tres quarts menos cuarto

Todos los cuartos lo son de alguna hora. Fijémonos cómo lo hace el castellano:

  • 06:15= seis y cuarto
  • 06:30= seis y media
  • 06:45= siete menos cuarto

En castellano, hasta la media, los minutos se añaden (y cuarto) a la hora que acaba de sonar y a partir de la media se sustraen (menos cuarto) a la hora siguiente. En catalán todos los cuartos lo son de la hora siguiente:

  • 06:15= és un quart de set
  • 06:30= són dos quarts de set
  • 06:45= són tres quarts de set

Siguiendo esta lógica las 7:15 es un quart de vuit, las 8:15 es un quart de nou, etc.

La meitat dels quarts (la mitad de los cuartos)[editar]

Además, els quarts se pueden dividir por la mitad:


minutos Catalán
7-8 minuts mig quart
15 minuts un quart
22-23 minuts un quart i mig
30 minuts dos quarts
37-38 minuts dos quarts i mig
45 minuts tres quarts
52-53 minuts tres quarts i mig


  • 06:07-08= és mig quart de set
  • 06:15= és un quart de set
  • 06:22-23= és un quart i mig de set
  • 06:30= són dos quarts de set
  • 06:37-38= són dos quarts i mig de set
  • 06:45= són tres quarts de set
  • 06:52-53= són tres quarts i mig de set

Cada cinc minuts (cada cinco minutos)[editar]

  • 01:05= És la una i cinc. Passen cinc minuts de la una.
  • 01:10= Falten cinc minuts per a un quart de dues
  • 01:15= És un quart de dues


  • 01:20= És un quart i cinc de dues
  • 01:25= Falten cinc minuts per a dos quarts de dues
  • 01:30= Són dos quarts de dues


  • 01:35= Són dos quarts i cinc de dues
  • 01:40= Falten cinc minuts per a tres quarts de dues
  • 01:45= Són tres quarts de dues


  • 01:50= Són tres quarts i cinc de dues
  • 01:55= Falten cinc minuts per a les dues. Són tres quarts i deu de dues
  • 02:00= Són les dues

Si te fijas, cuando pasan cinco minutos de un cuarto, éstos se añaden a dicho cuarto. En cambio, cuando pasan diez minutos de un cuarto, se enuncian los minutos que faltan –es decir, cinco–, para llegar al cuarto siguiente.

Para profundizar más en la expresión de las horas en catalán puedes visitar esta página: un rellotge català.

Lliçó 8a[editar]

← Lliçó7a Lliçó 8a Lliçó9a →
Exercicis de la vuitena lliçó


Els interrogatius (los interragativos)[editar]

Pronombres[editar]

Què (qué)

     Què és això?
     ¿Qué es esto?

Qui (quién)

     Qui té el meu mòbil?
     ¿Quién tiene mi móvil?

Com (cómo)

     Com et dius? Em dic Pere.
     ¿Cómo te llamas? Me llamo Pere.

Quan (cuándo)

     Quan és el teu aniversari?
     ¿Cuándo es tu cumpleaños?

Per què (por qué)

     Per què no balles? Perquè no vull.
     ¿Por qué no bailas? Porque no quiero.

On (dónde)

     On és Fankfurt? A Alemanya.
     ¿Dónde está Francfort? En Alemania.

Determinantes[editar]

Quin (qué o cuál)
     Quin cotxe vols? Quin és el teu cotxe?
     ¿Qué coche quieres? ¿Cuál es tu coche?
Quina
     Quina solució hi ha? Quina és la televisió més antiga?
     ¿Qué solución hay? ¿Cuál es la televisión más antigua?
Quins
     Quins contractes ens ofereixes? Quins són els teus llibres?
     ¿Qué contratos nos ofreces? ¿Cuáles son tus libros?
Quines
     Quines sabates tens? Quines són les filles del rei?
     ¿Qué zapatos tienes? ¿Cuáles son las hijas del rey? 

Nota: El interrogativo castellano qué equivale al catalán què cuando va seguido por un verbo: Què dius? = ¿Qué dices? (Què es un pronombre) En cambio, cuando el qué va seguido de un nombre entonces se traduce al catalán por quin, ya que es un determinante (que concuerda en género y nombre con el sustantivo al que acompaña): Quin cotxe condueixes? = ¿Qué coche conduces? Quina taula és? = ¿Qué mesa es? El pronombre cuál siempre se traduce por quin, quina, quins, quines.

Quantitats (cantidades)[editar]

Para expresar cantidades en catalán se utilizan los interrogativos siguientes:

Quant (cuánto)

     Quant costa? Cinc euros. Quant suc tens? Un litre.
     ¿Cuánto cuesta? Cinco euros. ¿Cuánto zumo tienes? Un litro.

Quanta (cuánta)

     Quanta llet compres? Compro sempre onze litres.
     ¿Cuánta leche compras? Compro siempre once litros.

Quants (cuántos)

     Quants germans tens? Tinc dos germans i dues germanes.
     ¿Cuántos hermanos tienes? Tengo dos hermanos y dos hermanas.

Quantes (cuántas)

     Quantes maduixes necessites? Un grapat.
     ¿Cuántas fresas necesitas? Un puñado.

Verbs irregulars del present d'indicatiu (verbos irregulares de presente de indicativo)[editar]

Los verbos irregulares no hay más remedio que aprenderlos. A pesar de su dificultad vamos a intentar agrupar los verbos irregulares para hacerlo un poquito más fácil.

Verbs acabats en -ENDRE, -ONDRE i -OLDRE[editar]

Verbs acabats en -ENDRE

Aqui os conjugo el modelo sobre el verbo aprendre

Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo aprenc nosaltres aprenem
2a tu aprens vosaltres apreneu
3a ell, ella aprèn ells, elles aprenen


Se conjugan de la misma manera verbos como atendre, comprendre, dependre, entendre, estendre, ofendre, prendre, pretendre, reprendre, susprendre, vendre, etc.

Nota:

1. Los verbos prendre y vendre hacen la tercera persona del singular ell pren y ell ven sin el acento porque son monosílabos.

2. En el verbo prendre y sus compuestos la primera erre del infinitivo no se pronuncia.

3. Los verbos acabados en -tendre y -cendre llevan un acento cerrado en la 3ª persona del singular. Atendre (ell atén), entendre (ell entén), estendre (ell estén), pretendre (ella pretén), encendre (ella encén).

Verbs acabant en -ONDRE

Se conjugan como el grupo anterior. Simplemente cambia la e por la o. La tercera persona del singular no lleva nunca acento. Utilizaremos como modelo el verbo respondre

Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo responc nosaltres responem
2a tu respons vosaltres responeu
3a ell, ella respon ells, elles responen

Responden a este modelo los verbos compondre, correspondre, fondre, tondre.

Verbs acabats en -OLDRE

Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo absoldre. so conjugan como los verbos en -ondre simplemente hay que cambiar la n por la l.

Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo absolc nosaltres absolem
2a tu absols vosaltres absoleu
3a ell, ella absol ells, elles absolen

Responden a este modelo los verbos dissoldre, moldre, resoldre.

Verbs acabats en -ÈIXER[editar]

Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo conèixer

Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo conec nosaltres coneixem
2a tu coneixes vosaltres coneixeu
3a ell, ella coneix ells, elles coneixen

Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son verbos como aparèixer, comparèixer, desaparèixer, parèixer, etc.

En catalán occidental (valenciano y noroccidental) la pronunciación abierta de las e en estos verbos se convierten en cerradas, así como los acentos abiertos en -èixer, aprèn, etc. son -éixer, aprén, etc.

Hay una segunda forma de conjugar este verbo que sólo varía del anterior en la primera persona del singular. Un verbo representativo es el verbo créixer.


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo creixo
cresc
nosaltres creixem
2a tu creixes vosaltres creixeu
3a ell, ella creix ells, elles creixen

Un verbo que se conjuga como créixer es merèixer

Verbs acabats en -URE[editar]

Siguen dos patrones diferentes:

1. Los que cambian la u del infinitivo por una v. Utilizaremos como modelo el verbo deure.


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo dec nosaltres devem
2a tu deus vosaltres deveu
3a ell, ella deu ells, elles deuen

Se conjugan como deure verbos como beure (beber), moure (mover), etc.

Els verbs fer, anar i estar[editar]

Fer (hacer)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo faig nosaltres fem
2a tu fas vosaltres feu
3a ell, ella fa ells, elles fan

Anar (ir)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo vaig nosaltres anem
2a tu vas vosaltres aneu
3a ell, ella va ells, elles van

Estar (estar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo estic nosaltres estem
2a tu estàs vosaltres esteu
3a ell, ella està ells, elles estan

Els verbs tenir i venir[editar]

Tenir o tindre (tener)

Este verbo ya lo conoces pero te lo ponemos de nuevo, ya que un pequeño repaso no viene nunca mal:


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo tinc nosaltres tenim
2a tu tens vosaltres teniu
3a ell, ella ells, elles tenen

La tercera persona del singular: ell té tiene un acento diacrítico para distinguirlo de la letra la te, de la bebida aromática el te y de algunas formas del pronombre de segunda persona singular te.

Venir o vindre (venir)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo vinc nosaltres venim
2a tu véns vosaltres veniu
3a ell, ella ve ells, elles vénen

La segunda persona del singular tu véns y la tercera del plural elles vénen llevan un acento diacrítico para distinguirlas de las formas correspondientes del verbo vendre (vender). Jo venc (vendo), Tu vens (vendes), ell ven (vende), nosaltres venem (vendemos), vosaltres veneu (vendéis), vostès venen (venden).

Els verbs acabats per -bre[editar]

Estos verbos se conjugan como la forma pura y son irregulares sólo ortográficamente, ya que la b pasa a p. Te ponemos un par de ejemplos:

Cabre (caber)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo cabo
cap
nosaltres cabem
2a tu caps vosaltres cabeu
3a ell, ella cap ells, elles caben

Rebre (recibir)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo rebo
rep
nosaltres rebem
2a tu reps vosaltres rebeu
3a ell, ella rep ells, elles reben

Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son: concebre (concebir), decebre (decepcionar), percebre (percibir).

Els verbs poder i voler[editar]

En estos verbos la irregularidad principal consiste en la primera persona del singular, ya que la vocal del radical varía y la consonante final de la raíz también es diferente.

Poder (poder)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo puc nosaltres podem
2a tu pots vosaltres podeu
3a ell, ella pot ells, elles poden

Voler (querer)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo vull nosaltres volem
2a tu vols vosaltres voleu
3a ell, ella vol ells, elles volen

Els verbs que canvien la vocal de l'arrel (verbos que cambian la vocal de la raíz)[editar]

Hay una serie de verbos que siguen la conjugación pura y que serían regulares en el presente de indicativo si la vocal de la raíz no cambiase en las tres formas del singular y la tercera del plural.

Collir (cosechar, recolectar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo cullo
cull
nosaltres collim
2a tu culls vosaltres colliu
3a ell, ella cull ells, elles cullen

Sortir (salir)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo surto nosaltres sortim
2a tu surts vosaltres sortiu
3a ell, ella surt ells, elles surten

Otros verbos que siguen este modelo son: cosir (coser), escopir (escupir), tossir (toser).

Els verbs omplir i obrir[editar]

Estos verbos se conjugan como los de la conjugación pura. Simplemente a la segunda persona del singular y a la tercera del singular se les añade una vocal de apoyo.

Omplir (LLENAR)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo omplo
òmplic
nosaltres omplim
2a tu omples vosaltres ompliu
3a ell, ella omple ells, elles omplen

Obrir (ABRIR)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo obro
òbric
nosaltres obrim
2a tu obres vosaltres obriu
3a ell, ella obre ells, elles obren

En la comunidad Valenciana la vocal de apoyo no es la e sino la i: tu omplis, ell ompli y tu obris, ella obri.

Lliçó 9a[editar]

← Lliçó8a Lliçó 9a Lliçó10a →
Exercicis de la lliçó novena


En catalán, como en todas las lenguas románicas, existen una serie de alternancias gráficas que debes de dominar para no cometer errores.

1. Como en castellano el fonema /k/ se escribe:


c- -a una casa
qu- -e un quebequès
qu- -i quiet
c- -o un conill
c- -u un cuc


2. Como en castellano cuando en los grupos QUE, QUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.


qu- -a un quadre
qü- -e una qüestió
qü- -i un aqüífer
qu- -o quotidià


3. Las grafias C/Ç, cuando representan al fonema /s/ se distribuyen así:


ç- -a una puça
c- -e un cendrer
c- -i un cigró
ç- -o un xoriço
ç- -u torçut

Recuerda que en catalán una c seguida de una e i un i siempre se pronuncia como la s castellana, nunca como la z castellana. Los que seseéis no tendréis ningún problema ya que en catalán para vosotros es como si seseara.


4. Como en castellano el fonema /g/ se escribe:


g- -a un gat
gu- -e una guerra
gu- -i una àguila
g- -o un got
g- -u un gust


5. Como en castellano cuando en los grupos GUE, GUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.


gu- -a un gual
gü- -e un güelf
gü- -i un pingüí
gu- -o aiguós

6, la alternancia entre la j y la g es la misma que en castellano pero no olvides que la j en catalán no se pronuncia como en español sino como en italiano.


j- -a una jaqueta
g- -e un gerani
g- -i una girafa
j- -o un joc
j- -u un jutjat

Como en castellano también podemos encontrar palabras escritas con je com Jesús o projecte.

Alternàncies gràfiques en alguns verbs[editar]

Hay algunos verbos que son completamente regulares pero que debido a estas alternancias gráficas que hemos señalado, su raíz varía dependiendo de la vocal que tenga la terminación.

1. Alternancia c/qu

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo cercar (buscar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo cerco
cerque
nosaltres cerquem
2a tu cerques vosaltres cerqueu
3a ell, ella cerca ells, elles cerquen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: assecar, atacar, col·locar, embolicar, eradicar, ficar, lliscar, pescar, sucar, tacar, torcar, trencar, etc.

2. Alternancia qu/qü

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo adequar (adecuar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo adequo
adeqüe
nosaltres adeqüem
2a tu adeqües vosaltres adeqüeu
3a ell, ella adequa ells, elles adeqüen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: liquar, obliquar, etc.

3. Alternancia c/ç

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo agençar (adecentar, acomodar, aliñar, aderezar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo agenço
agence
nosaltres agencem
2a tu agences vosaltres agenceu
3a ell, ella agença ells, elles agencen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: alçar, amenaçar, avançar, boçar, caçar, calçar, començar, encalçar, eriçar, esmerçar, esquinçar, escurçar, finançar, forçar, llençar, llançar, traçar, etc.


4. Alternancia g/gu

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo ofegar (ahogar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo ofego
ofegue
nosaltres ofeguem
2a tu ofegues vosaltres ofegueu
3a ell, ella ofega ells, elles ofeguen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: abonyegar, afalagar, amagar, amuntegar, arrossegar, bategar, cagar, combregar, doblegar, embriagar, engegar, ensopegar, llegar, mastegar, pagar, pregar, regar, vagar, etc.

5. Alternancia gu/gü

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo enaiguar


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo enaiguo
enaigüe
nosaltres enaigüem
2a tu enaigües vosaltres enaigüeu
3a ell, ella enaigua ells, elles enaigüen


6. Alternancia j/g

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo menjar (comer)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo menjo
menge
nosaltres mengem
2a tu menges vosaltres mengeu
3a ell, ella menja ells, elles mengen

Els adverbis de manera (los adverbios de modo)[editar]

Aquí tienes algunos adverbios de modo más usuales:

  (bien)
     Na Maria llegeix molt bé.
     Maria lee muy bien.
 malament (mal)
     Dormir bé o malament té res a veure amb la salut?.
     ¿El dormir bien o mal tiene algo que ver con la salud?.
 així (así)
     Nosaltres som així.
     Nosotros somos así.
 alhora (al mismo tiempo, a la vez, a la par)
     Vénen al treball alhora.
     Vienen al trabajo al mismo tiempo.
 almenys (al menos, por lo menos, como mínimo)
     Almenys podem menjar.
     Al menos podemos comer.
 de cop i volta, de sobte (de repente, de golpe, de sopetón)
     Tornàvem a casa i de cop i volta em diu: "t'estimo".
     Volvíamos a casa y de repente me dice: "te quiero".
 més aviat (más bien)
     Sento més aviat melàngia que pena.
     Siento más bien melancolía que pena.
 només, solament (sólo)
     Jo només menjo olives verdes.
     Yo sólo como aceitunas verdes.
 sobretot (sobre todo)
     Mon pare conrea sobretot taronges.
     Mi padre cultiva sobre todo naranjas.


La mayoría de adverbios de modo acaban en -ment y como en castellano se forman añadiendo dicha terminación a la forma femenina del adjetivo, si existe. En el caso que el adjetivo lleve tilde el adverbio también la lleva.

 ràpida + ment = ràpidament  
 honesta + ment = honestament  
 difícil + ment = difícilment

Lliçó 10a[editar]

← Lliçó9a Lliçó 10a Lliçó11a →
Exercicis de la desena lliçó


La e oberta i la o oberta[editar]

Llegamos a un punto que va a requerir un poco de esfuerzo por tu parte, ya que se trata de dos sonidos que en un principio no hacen los castellanoparlantes -si en tu dialecto no pronuncias la ese final en una palabra como mujeres o como todos, léelas en voz alta, posiblemente la seguda e o la segunda o las pronuncies con la boca más abierta que la primera e de mujeres o la primera o de todos, si es el caso, felicidades, ya sabes cómo se pronuncia una e y una o abiertas-. Si no la pronuncias no te preocupes la e y la o que pronuncias, equivalen a la e y a la o cerradas del catalán, para hacerlas abiertas cuando las pronuncies abre más la boca, no hay más misterio.

En catalán, la e y la o abiertas son un sonido más como la a, la b, etc. Esto quiere decir algunas cosas:

Distribució de la e oberta[editar]

Context Exemples Exepcions
Ante una l aranzel, arrel, cel, cruel, delta, duel, Elda, Elx, estel, fel, fidel, fuel, gel, gratacel, hotel, infidel, mel, melsa, Miquel, model, Novelda, paral·lel, pèl, rebel, recel, selva, tela, vel, feltre, pel

En el catalán de la Comunidad Valenciana son cerradas las palabras delta, selva.

Ante una l·l Apel·les, bèl·lic, Brussel·les, cel·la, cèl·lula, libèl·lula, maquiavèl·lic, novel·la, parcel·la, satèl·lit -

Ante una r seguida de otra consonante[editar]

Ante una rc cèrcol, cérvol, terme
Ante una rg verge, conserge -
Ante el grupo rt Albert, cert, concert, desert, ert, expert, julivert, obert, oferta, vèrtex -
Ante el grupo rd gerd, merda, perdre, verd, -
Ante el grupo rp esquerp, serp
Ante el grupo rb acerb, erb, superb, verb, herba,
Ante el grupo rl merla, perla, -
Ante el grupo rn altern, autogovern, caverna, cisterna, extern, govern, hivern, etern, infern, intern, matern, modern, patern, Paterna, quadern, subaltern, taverna, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, -
Ante el grupo rs advers, anvers, Anvers, convers, dispers, divers, envers, obvers, pervers, revers, univers, vers, - Los plurales de todas las palabras acabadas en -er
Ante el grupo cerç, comerç, esmerç, reesmerç, terç. -
Ante el grupo rx guerx, guerxa, perxa, -


Ante una rr cerra, desferra, erra, erro, esquerra, ferro, gerra, guerra, postguerra, serra, terra, verra, verro -
Algunas palabras ante el grupo de consonantes -ndr- cendra, divendres, gendre, tendre -
Algunas palabras acabadas en el diftongo -eu Amadeu, ateu, Bordeus, caldeu, conreu, creu, deu, egeu, europeu, fideu, guineu, hebreu, hereu, jubileu, liceu, lleure, museu, peu, pigmeu, plebeu, preu, la seu (seo o catedral), trofeu

En los infinitivos acabados en -eure: beure, creure, deure, seure, treure, veure.

En los nombres acabados en -eula: neula, teula.

1. Si la u alterna con la v en palabras de la misma família: breu/brevetat, Déu/diví, greu/gravíssim, manlleu/manllevadíssim, meu/meva, neu/nevada, relleu/rellevant.

Los infinitivos en -eure y en las palabras acabadas en -eula se pronuncian con una e cerrada en la Comunidad Valenciana.

Cuando en la sílaba siguiente hay una i[editar]

Acabadas en -eri aeri, bacteri, deuteri, dicteri, encanteri, eteri, hemisferi, imperi, magisteri, ministeri, misteri, presbiteri, Tiberi. -
Otros casos col·legi, confeti, congènit, emèrit, evangeli, excèrcit, èxit, incendi, inèdit, mèrit, Mèxic, neci, nervi, obsequi, pèrit, premi, tebi -

Palabras esdrújulas[editar]

- gènesi, pècora, pèrgola, rèmora, sèmola, sèptuple, Bétera

Lliçó 11a[editar]

← Lliçó10a Lliçó 11a Lliçó12a →
Exercicis de l'onzena Guardiola


L'imperfet[editar]

El imperfecto es bastante fácil. Como en castellano, la primera conjugación tiene una terminación y la segunda y la tercera tiene otra terminación.

1a conjugació[editar]

Se forma añadiendo a la raíz las terminaciones siguientes :


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo -ava nosaltres -àvem
2a tu -aves vosaltres -àveu
3a ell, ella -ava ells, elles -aven

Por lo que un verbo como cantar cuya raíz es cant- queda:


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo cantava nosaltres cantàvem
2a tu cantaves vosaltres cantàveu
3a ell, ella cantava ells, elles cantaven

El imperfecto de los verbos pronominales se conjuga así:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo m'afanyava nosaltres ens afanyàvem jo em llogava nosaltres ens llogàvem
2a tu t'afanyaves vosaltres us afanyàveu tu et llogaves vosaltres us llogàveu
3a ell, ella s'afanyava ells, elles s'afanyaven ell, ella es llogava ells, elles es llogaven

2a i 3a conjugació[editar]

Se forman añadiendo a la raíz las terminaciones siguientes:


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo -ia nosaltres -íem
2a tu -ies vosaltres -íeu
3a ell, ella -ia ells, elles -ien

2a conjugació[editar]

Así los verbos de la segunda conjugación témer y batre cuyas raíces son tem- y bat- quedan de la siguiente manera:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo temia nosaltres temíem jo batia nosaltres batíem
2a tu temies vosaltres temíeu tu baties vosaltres batíeu
3a ell, ella temia ells, elles temien ell, ella batia ells, elles batien

Los verbos pronominales se conjugan así.


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo m'abatia nosaltres ens abatíem jo em perdia nosaltres ens perdíem
2a tu t'abaties vosaltres us abatíeu tu et perdies vosaltres us perdíeu
3a ell, ella s'abatia ells, elles s'abatien ell, ella es perdia ells, elles es perdien

3a conjugació[editar]

En la tercera conjugación no se diferencia en el imperfecto entre la forma pura y la incoativa, así que un verbo como dormir cuya raíz es dorm- y un verbo como decidir cuya raíz es decid- quedan así:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo dormia nosaltres dormíem jo decidia nosaltres decidíem
2a tu dormies vosaltres dormíeu tu decidies vosaltres decidíeu
3a ell, ella dormia ells, elles dormien ell, ella decidia ells, elles decidien

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación, tanto los de la forma pura como los de la incoativa se conjugan así:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo m'atrevia nosaltres ens atrevíem jo em reunia nosaltres ens reuníem
2a tu t'atrevies vosaltres us atrevíeu tu et reunies vosaltres us reuníeu
3a ell, ella s'atrevia ells, elles s'atrevien ell, ella es reunia ells, elles es reunien

Verbs irregulars[editar]

En el imperfecto hay dos grupos principales de verbos irregulares:

Verbs acabats en -endre

Son verbos de la segunda conjugación. Algunos ejemplos de verbos de este grupo pueden ser comprendre (comprender), prendre (tomar), etc. Las raíces de estos verbos acaba en d: comprend-, prend-. Para formar el imperfecto dicha d cae y se añaden las terminaciones de la segunda conjugación:


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo comprenia nosaltres compreníem
2a tu comprenies vosaltres compreníeu
3a ell, ella comprenia ells, elles comprenien


Verbs acabats en -ure

Este grupo se subdivide en:

a) Verbs que formen l'imperfet amb v

En verbos como beure (beber), escriure (escribir), etc., la u de la raíz se tranforma en v. Si te acuerdas, en la primera y segunda persona del plural del presente de indicativo ocurre exáctamente lo mismo:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo bevia nosaltres bevíem jo escrivia nosaltres escrivíem
2a tu bevies vosaltres bevíeu tu escrivies vosaltres escrivíeu
3a ell, ella bevia ells, elles bevien ell, ella escrivia ells, elles escrivien

Otros verbos que forman el imperfecto de la misma manera son: moure (mover), viure (vivir)

b) Verbs que formen l'imperfet amb i

En verbos como creure (creer), seure (sentarse), etc., la u de la raíz desparece. Además el acento de intensidad recae sobre la e de la raíz en todas las personas:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo creia nosaltres crèiem jo seia nosaltres sèiem
2a tu creies vosaltres crèieu tu seies vosaltres sèieu
3a ell, ella creia ells, elles creien ell, ella seia ells, elles seien


← Lliçó10a Lliçó 11 Lliçó12a →
Exercicis de l'onzena lliçó

Lliçó 12a[editar]

← Lliçó11a Lliçó 12a Lliçó13a →
Exercicis de la dotzena lliçó


L'accentuació catalana (la acentuación catalana)[editar]

En catalán hay mots (palabras) aguts o oxítons (agudas o oxítonas), plans o paroxítons (llanas o paroxítonas) i esdrúixols o proparoxítons (esdrújulas o proparoxítonas). Las reglas de acentuación catalanas indican dónde recae el acento gráfico y, auxiliarmente, indican si la vocal que recibe el acento es abierta o cerrada: arròs, pantaló.

En catalán hay dos acentos:

accent agut (´) -e tancada sépia
-i albergínia
-o tancada il·lusió
-u bústia


accent greu (`) -a màrtir
-e oberta turbulència
- o oberta colònia

Resumen: la a siempre tiene un acento abierto, la i y la u siempre cerrado, la e y la o abierto o cerrado.

Mots aguts (palabras agudas)
-a germà
-e cafè, conté
-i gessamí
-o ressò, cançó
-u bambú
-as sedàs
-es obès, congrés
-is canyís
-os arròs, confós
-us bambús
-en comprèn, amén
-in Berlín

Se acentúan gráficamente las palabras catalanas agudas que acaban en: vocal, as, es, is, os, us, en, in.

Mots plans (palabras llanas)

Se acentúan todas las palabras llanas que no acabans en ninguna de las terminaciones anteriores: 'cànon, dictàmens, èxit, líquid, telèfon

Mots esdrúixols (palabras esdrújulas)

Se acentúan todas: Còrdova, fórmula, llàntia, úvula, València

Agradar[editar]

En catalán, como en castellano, hay algunos verbos que se conjugan con un pronombre y que sólo existen en la tercera persona. Suelen indicar preferencia o sentimiento. En castellano se dice, por ejemplo "me gusta el color azul" y no *"yo gusto el color azul", como haría un inglés. En catalán ocurre lo mismo (m'agrada el color blau).

Los pronombres que se usan para conjugar estos verbos son, por orden de personas:

  • em
  • et
  • li
  • ens
  • us
  • els

Algunos verbos que se conjugan igual que "agradar"

  • preocupar (em preocupa la contaminació) = preocupar
  • interessar (no m'interessen les revistes del cor) = interesar
  • encantar (ens encanta passejar) = encantar
  • avorrir (us heu avorrit a classe?) =aburrir
  • fer por (et fan por les aranyes) = dar miedo
  • amoinar (els amoina el canvi climàtic) = preocupar

Lliçó 13a[editar]

← Lliçó12a Lliçó 13a Lliçó14a →
Exercicis de la tretzena lliçó


El futur[editar]

El futuro és muy fácil. Se forma añadiendo al infinitivo las siguientes terminaciones:


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo nosaltres -em
2a tu -às vosaltres -eu
3a ell, ella ells, elles -an

La tercera persona del plural no lleva nunca un acento. En catalán se acentúan las agudas acabadas en -én, -ín, pero las acabadas en -an, -on, -un no se acentúan.

1a conjugació[editar]

Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo parlaré nosaltres parlarem
2a tu parlaràs vosaltres parlareu
3a ell, ella parlarà ells, elles parlaran

2a conjugació[editar]

Si el infinitivo acaba en vocal, como en el caso de batre, la raíz es el infinitivo excepto la última vocal (batr-) a la cual se añaden las terminaciones ya mencionadas.


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo temeré nosaltres temerem jo batré nosaltres batrem
2a tu temeràs vosaltres temereu tu batràs vosaltres batreu
3a ell, ella temerà ells, elles temeran ell, ella batrà ells, elles batran

3a conjugació[editar]

No se diferencia en el futuro entre la pura y la incoativa


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo dormiré nosaltres dormirem jo decidiré nosaltres decidirem
2a tu dormiràs vosaltres dormireu tu decidiràs vosaltres decidireu
3a ell, ella dormirà ells, elles dormiran ell, ella decidirà ells, elles decidiran

Lliçó 14a[editar]

Futurs irregulars[editar]

Verb anar

La raíz a la que se añaden las terminaciones es ANIR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo aniré nosaltres anirem
2a tu aniràs vosaltres anireu
3a ell, ella anirà ells, elles aniran


Verb fer

La raíz a la que se añaden las terminaciones es FAR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo faré nosaltres farem
2a tu faràs vosaltres fareu
3a ell, ella farà ells, elles faran


Verb haver

La raíz a la que se añaden las terminaciones es HAUR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo hauré nosaltres haurem
2a tu hauràs vosaltres haureu
3a ell, ella haurà ells, elles hauran

Lógicamente el verbo haver-hi sguirá dicho modelo:


hi haurà

Demà a la nit hi haurà un partit de futbol.(Mañana por la noche habrá un partido de fútbol).


Verb poder

La raíz a la que se añaden las terminaciones es PODR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo podré nosaltres podrem
2a tu podràs vosaltres podreu
3a ell, ella podrà ells, elles podran


Els verbs tenir i venir

Estos verbos tienen dos infinitivos posibles tenir o tindre y venir o vindre. El futuro se conjuga a partir de tindre o vindre y, por lo tanto, se conjugan como los verbos de la 2ª conjugación acabados en una vocal. Las raíces són tindr- y vindr-, a las que se añaden las terminaciones del fututo.


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo tindré nosaltres tindrem jo vindré nosaltres vindrem
2a tu tindràs vosaltres tindreu tu vindràs vosaltres vindreu
3a ell, ella tindrà ells, elles tindran ell, ella vindrà ells, elles vindran


Els verbs voler i valer

Es posible que en algunas zonas catalanoparlantes escuchéis a gente utilizar en vez de voler el infinitivo *voldre y en vez de valer el infinitivo *valdre, estas formas no son normativas y por eso, al menos en la escritura, no las debéis de utilizar porque se considerará un error. Pero estas formas nos serviran para el futuro de dichos verbos, ya que la raíz para formar el futuro de voler es VOLDR- y la del futuro de valer es VALDR-


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo voldré nosaltres voldrem jo valdré nosaltres valdrem
2a tu voldràs vosaltres voldreu tu valdràs vosaltres valdreu
3a ell, ella voldrà ells, elles voldran ell, ella valdrà ells, elles valdran


← Lliçó13a Lliçó 14a Lliçó15a →
Exercicis de la catorzena lliçó

Lliçó 15a[editar]

← Lliçó14a Lliçó 15a Lliçó16a →
Exercicis de la quinzena lliçó


El comparatiu (el comparativo)[editar]

El comparativo se forma en catalán de la manera siguiente:

Amb verbs (con verbos)[editar]

    MÉS QUE                Aquest ordinador val més que aquell
                                  (Este ordenador vale más que aquél)
    MENYS QUE              Aquest ordinador val menys que aquell
                                  (Este ordenador vale menos que aquél)
    TANT COM               Aquest ordinador val tant com aquell
                                  (Este ordenador vale tanto como aquél)
    NO.....TANT COM        Aquest ordinador no val tant com aquell
                                  (Este ordenador no vale tanto como aquél)

Amb adjectius (con adjetivos)[editar]

    MÉS.....QUE            Aquest ordinador és més potent que aquell
                                  (Este ordenador es más potente que aquél)
    MENYS.....QUE          Aquest ordinador és menys potent que aquell
                                  (Este ordenador es menos potente que aquél)
    TAN.....COM            Aquest ordinador és tan potent com aquell
                                  (Este ordenador es tan potente como aquél)
    NO.....TAN.....COM     Aquest ordinador no és tan potent com aquell
                                  (Este ordenador no es tan potente como aquél)

Amb noms (con sustantivos)[editar]

    MÉS.....QUE            Aquest ordinador té més potència que aquell
                                  (Este ordenador tiene más potencia que aquél)
    MENYS.....QUE          Aquest ordinador té menys potència que aquell
                                  (Este ordenador tiene menos potencia que aquél)
    TANT.....COM           Aquest ordinador té tant èxit com aquell
                                  (Este ordenador tiene tanto éxito como aquél)
    NO.....TANT.....COM    Aquest ordinador notant èxit com aquell
                                  (Este ordenador no tiene tanto éxito como aquél)

En algunos dialectos las formas tant.....com y no.....tant.....com añaden una de y toman esta forma tant de.....com y no.....tant de.....com:

  • Tinc tant de seny com tu (Tengo tanto sentido común como tú)
  • No tinc tant de seny com tu (No tengo tanto sentido común como tú)

La forma tant tiene género y número:

    TANTA......COM           Aquest ordinador té tanta força com aquell (Este ordenador tiene tanta fuerza como aquél)
    TANTS......COM           Aquest ordinador té tants models com aquell (Este ordenador tiene tantos modelos como aquél)
    TANTES.....COM           Aquest ordinador té tantes prestacions com aquell (Este ordenador tiene tantas prestaciones como aquél)
    NO.....TANTA......COM    Aquest ordinador notanta força com aquell (Este ordenador no tiene tanta fuerza como aquél)
    NO.....TANTS......COM    Aquest ordinador notants models com aquell (Este ordenador no tiene tantos modelos como aquél)
    NO.....TANTES.....COM    Aquest ordinador notantes prestacions com aquell (Este ordenador no tiene tantas prestaciones como aquél)

Comparatius irregulars (comparativos irregulares)[editar]

castellà català
mejor millor
peor pitjor
mayor major
menor menor

Lliçó 16a[editar]

← Lliçó15a Lliçó16a Lliçó17a →
Exercicis de la setzena lliçó


El pretèrit perfet perifràstic[editar]

Bienvenido a una forma verbal que el castellano desconoce, pero no te asustes porque es bastante fácil. El perifràstic corresponde al pretérito perfecto simple (o, antiguamente, indefinido) del castellano. Se conjuga con el presente de indicativo del verbo anar (excepto la 1ª y la 2ª personas del plural) seguido por el infinitivo. Así las tres conjugaciones tienen la misma forma y lo que es una ventaja para ti, no tiene ninguna forma irregular.


jo vaig + infinitiu
tu vas o vares + infinitiu
ell, ella va + infinitiu
nosaltres vam o vàrem + infinitiu
vosaltres vau o vàreu + infinitiu
ells, elles van + infinitiu

Las formas vares, vàrem y vàreu se utilizan poco, a excepción de algunos dialectos, como el balear, en donde abundan. Las otras seis formas son las que se emplean mayoritariamente en la lengua oral y abrumadoramente en la lengua escrita y el registro estándar.

1a conjugació[editar]

jo vaig cantar (canté)
tu vas o vares cantar (cantaste)
ell, ella va cantar (cantó)
nosaltres vam o vàrem cantar (cantamos)
vosaltres vau o vàreu cantar (cantasteis)
ells, elles van cantar (cantaron)

Así una frase castellana como ésta: La semana pasada trabajaste en una tienda da la frase catalana: La setmana passada vas treballar en una botiga.

2a conjugació[editar]

Tanto los verbos acabados en vocal batre como los acabados en consonante témer se conjugan igual.


jo vaig témer (temí)
tu vas o vares témer (temiste)
ell, ella va témer temió
nosaltres vam o vàrem témer (temimos)
vosaltres vau o vàreu témer (temisteis)
ells, elles van témer (temieron)

El año pasado temí mucho por tu salud. L'any passat vaig témer molt per la teva salut.


jo vaig batre (batí)
tu vas o vares batre (batiste)
ell, ella va batre batió
nosaltres vam o vàrem batre (batimos)
vosaltres vau o vàreu batre (batisteis)
ells, elles van batre (batieron)


El deportista catalán batió ayer el récord del mundo de lanzamiento de jabalina. L'esportista català va batre ahir el rècord del món de llançament de javelina.

3a conjugació[editar]

En el pretèrit perfet perifràstic no hay diferencias de conjugación entre los verbos que siguen el modelo puro o el incoativo.

Dormir (verb pur)


jo vaig dormir (dormí)
tu vas o vares dormir (dormiste)
ell, ella va dormir (durmió)
nosaltres vam o vàrem dormir (dormimos)
vosaltres vau o vàreu dormir (dormisteis)
ells, elles van dormir (durmieron)


Los más pequeños durmieron en la casa de madera. Els més petits van dormir a la casa de fusta.

Decidir (verb incoatiu)


jo vaig decidir (decidí)
tu vas o vares decidir (decidiste)
ell, ella va decidir (decidió)
nosaltres vam o vàrem decidir (decidimos)
vosaltres vau o vàreu decidir (decidisteis)
ells, elles van decidir (decidieron)

¿Qué decidisteis ayer? No decidimos nada. Què vau decidir ahir? No vam decidir res.

Verbs pronominals[editar]

En catalán el pronombre se sitúa normalmente delante del verbo. En cambio, en el pretèrit perfet perifràstic el pronombre también puede situarse detrás del verbo: Em vaig afanyar o vaig afanyar-me (me di prisa).

1a conjugació[editar]

jo em vaig afanyar (me di prisa) vaig afanyar-me
tu et vas afanyar (te diste prisa) vas afanyar-te
ell, ella es va afanyar (se dio prisa) va afanyar-se
nosaltres ens vam afanyar (nos dimos prisa) vam afanyar-nos
vosaltres us vau afanyar (os disteis prisa) vau afanyar-vos
ells, elles es van afanyar (se dieron prisa) van afanyar-se

Anna se dio prisa pero perdió el autobús. L'Anna va afanyar-se però va perdre l'autobús o L'Anna es va afanyar però va perdre l'autobús


jo em vaig llogar (me alquilé) vaig llogar-me
tu et vas llogar (te alquilaste) vas llogar-te
ell, ella es va llogar (se alquiló) va llogar-se
nosaltres ens vam llogar (nos alquilamos) vam llogar-nos
vosaltres us vau llogar (os alquilasteis) vau llogar-vos
ells, elles es van llogar (se alquilaron) van llogar-se

2a conjugació[editar]

Los infinitivos de la segunda conjugación que acaban en vocal apostrofan el pronombre, excepto la segunda persona del plural.


jo em vaig abatre (me abatí) vaig abatre'm
tu et vas abatre (te abatiste) vas abatre't
ell, ella es va abatre (se abatió) va abatre's
nosaltres ens vam abatre (nos abatimos) vam abatre'ns
vosaltres us vau abatre (os abatisteis) vau abatre-vos
ells, elles es van abatre (se abatieron) van abatre's

No os acordais que cuando suspendisteis el examen de inglés os abatisteis mucho. No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès us vau abatre molt o No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès vau abatre-vos molt


jo em vaig convèncer (me convencí) vaig convèncer-me
tu et vas convèncer (te convenciste) vas convèncer-te
ell, ella es va convèncer (se convenció) va convèncer-se
nosaltres ens vam convèncer (nos convencimos) vam convèncer-nos
vosaltres us vau convèncer (os convencisteis) vau convèncer-vos
ells, elles es van convèncer (se convencieron) van convèncer-se

3a conjugació[editar]

jo em vaig atrevir (me atreví) vaig atrevir-me
tu et vas atrevir (te atreviste) vas atrevir-te
ell, ella es va atrevir (se atrevió) va atrevir-se
nosaltres ens vam atrevir (nos atrevimos) vam atrevir-nos
vosaltres us vau atrevir (os atrevisteis) vau atrevir-vos
ells, elles es van atrevir (se atrevieron) van atrevir-se


jo em vaig reunir (me reuní) vaig reunir-me
tu et vas reunir (te reuniste) vas reunir-te
ell, ella es va reunirir (se reunió) va reunir-se
nosaltres ens vam reunir (nos reunimos) vam reunir-nos
vosaltres us vau reunir (os reunisteis) vau reunir-vos
ells, elles es van reunir (se reunieron) van reunir-se

Lliçó 17a[editar]

← Lliçó16a Lliçó17a Lliçó18a →
Exercicis de la dissetena lliçó


El pretèrit indefinit (pretérito perfecto)[editar]

Supongo que ya debes haber notado que en catalán, para nombrar los tiempos del pasado utilizamos un sistema contrario al de castellano. Así, el pretèrit indefit equivale al pretérito perfecto castellano y el pretèrit perfet perifràstic equivale al pretérito indefinido del castellano.

El pretèrit indefit se forma como en castellano: el verbo haver conjugado en presente seguido del participio.


jo he + participi
tu has + participi
ell, ella ha + participi
nosaltres hem + participi
vosaltres heu + participi
ells, elles han + participi


1a Conjugació[editar]

El participio de la primera conjugación se forma añadiendo la terminación -at a una raíz verbal. Así del infinitivo cantar tenemos el participio cantat.


jo he cantat (he cantado)
tu has cantat (has cantado)
ell, ella ha cantat (ha cantado)
nosaltres hem cantat (hemos cantado)
vosaltres heu cantat (habéis cantado)
ells, elles han cantat (han cantado)

Esta noche he soñado que mi sobrino vivía con nosotros. Aquesta nit he somiat que el meu nebot vivia amb nosaltres.

2a Conjugació[editar]

El participio de la segunda conjugación se forma añadiendo la terminación -ut a una raíz verbal. Así del infinitivo témer tenemos el participio temut o del infinitivo batre el participio batut.


jo he temut (he temido)
tu has temut (has temido)
ell, ella ha temut (ha temido)
nosaltres hem temut (hemos temido)
vosaltres heu temut (habéis temido)
ells, elles han temut (han temido)

Los rebeldes han entregado la ciudad al ejército ruso. Els rebels han retut la ciutat a l'excèrcit rus


jo he batut (he batido)
tu has batut (has batido)
ell, ella ha batut (ha batido)
nosaltres hem batut (hemos batido)
vosaltres heu batut (habéis batido)
ells, elles han batut (han batido)

El presidente de la Generalitat ha recibido esta mañana a los reyes de Suecia en el aeropuerto de Manises. El president de la Generalitat ha rebut aquest matí els reis de Suècia a l'aeroport de Manises.

3a Conjugació[editar]

El participio de la tercera conjugación se forma añadiendo la terminación -it a una raíz verbal. Así del infinitivo dormir tenemos el participio dormit o del verbo servir tenemos el participio servit. En el pretèrit indefinit los verbos que siguen el modelo puro y los que siguen el incoativo se conjugan igual.


jo he dormit (he dormido)
tu has dormit (has dormido)
ell, ella ha dormit (ha dormido)
nosaltres hem dormit (hemos dormido)
vosaltres heu dormit (habéis dormido)
ells, elles han dormit (han dormido)


jo he decidit (he decidido)
tu has decidit (has decidido)
ell, ella ha decidit (ha decidido)
nosaltres hem decidit (hemos decidido)
vosaltres heu decidit (habéis decidido)
ells, elles han decidit (han decidido)


Verbs pronominals[editar]

1a conjugació[editar]

jo m'he afanyat (me he dado prisa)
tu t'has afanyat (te has dado prisa)
ell, ella s'ha afanyat (se ha dado prisa)
nosaltres ens hem afanyat (nos hemos dado prisa)
vosaltres us heu afanyat (os habéis dado prisa)
ells, elles s'han afanyat (se han dado prisa)

Me he dado cuenta de que el unilingüismo es empobrecedor. M'he adonat que l'unilingüisme és empobridor.


jo m'he llogat (me he alquilado)
tu t'has llogat (te has alquilado)
ell, ella s'ha llogat (se ha alquilado)
nosaltres ens hem llogat (nos hemos alquilado)
vosaltres us heu llogat (os habéis alquilado)
ells, elles s'han llogat (se han alquilado)

Esta mañana Isabel se ha peinado con el peine que le regalaste ayer. Aquest matí la Isabel s'ha pentinat amb la pinta que li vas regalar ahir.

2a conjugació[editar]

jo m'he abatut (me he abatido)
tu t'has abatut (te has abatido)
ell, ella s'ha abatut (se ha abatido)
nosaltres ens hem abatut (nos hemos abatido)
vosaltres us heu abatut (os habéis abatido)
ells, elles s'han abatut (se han abatido)

3a conjugació[editar]

jo m'he atrevit (me he atrevido)
tu t'has atrevit (te has atrevido)
ell, ella s'ha atrevit (se ha atrevido)
nosaltres ens hem atrevit (nos hemos atrevido)
vosaltres us heu atrevit (os habéis atrevido)
ells, elles s'han atervit (se han atrevido)


jo m'he reunit (me he reunido)
tu t'has reunit (te has reunido)
ell, ella s'ha reunit (se ha reunido)
nosaltres ens hem reunit (nos hemos reunido)
vosaltres us heu reunit (os habéis reunido)
ells, elles s'han reunit (se han reunido)

Lliçó 18a[editar]

← Lliçó17a Lliçó18a Lliçó19a →
Exercicis de la divuitena lliçó


Els participis dels verbs irregulars (los participios de los verbos irregulares)[editar]

La gran mayoría de participios irregulares en catalán se concentran en la segunda conjugación. Aquí los agruparemos en grupos según las terminaciones.

Participis acabats per -GUT (participios acabados en -GUT)[editar]

beure: begut (bebido)
        M'He begut tres ampolles de rom.
        Me he bebido tres botellas de ron

caldre: calgut (hecho falta)
        No ha calgut acomiadar el director sinó el sotsdirector.
        No ha hecho falta despedir al director sino al subdirector

caure: caigut (caído)
        La Joana ha caigut aquesta nit i s'ha trencat la cama.
        Joana se ha caído esta noche y se ha roto la pierna.

conèixer: conegut (conocido)
        Ella no ha conegut mai el meu pare.
        Ella no ha conocido nunca a mi padre.

córrer: corregut (corrido)
        Heu corregut quaranta-dos quilòmetres?.
        ¿Habéis corrido cuarenta y dos kilómetros?.

creure: cregut (creído)
        He cregut sempre en tu.
        He creído siempre en ti.

haver: hagut (habido)
        No hi ha hagut cap candidat estranger.
        No ha habido ningún candidato extranjero.

ploure: plogut (llovido)
        Ha plogut a bots i barrals.
        Ha llovido a cántaros.

poder: pogut (podido)
        Has pogut parlar amb ells?.
        ¿Has podido hablar con ellos?.

riure: rigut (reído)
        No he rigut mai tant com avui.
        No me he reído nunca tanto como hoy.

tenir: tingut (tenido)
        No has tingut ganes de pixar?.
        ¿No has tenido ganas de mear?.

venir: vingut (venido)
        Qui ha vingut? Ha vingut un home amb bigoti.
        ¿Quién ha venido? ha venido un hombre con bigote.
voler: volgut (querido)
        Han fet sempre el que han volgut.
        Han hecho siempre lo que han querido.

Participis acabats per -UT (participios acabados en -UT)[editar]

 cabre: cabut  (cabido)
        Només ha cabut un litre d'aigua en aquesta ampolla.
        Sólo ha cabido un litro de agua en esta botella.
 créixer: crescut  (crecido)
        Li han crescut molt els cabells.
        Le ha crecido mucho el pelo.
 néixer: nascut  (nacido)
        On heu nascut? El meu germà a Perpinyà i jo a Tortosa.
        ¿Dónde habéis nacido? Mi hermano en Perpiñán y yo en Tortosa.
 rebre: rebut  (recibido)
        Aquesta setmana no hem rebut el correu al meu poble.
        Esta semana no hemos recibido el correu en mi pueblo.
 saber: sabut  (sabido)
        La policia no ha sabut dir qui va robar el cotxe del batlle.
        La polícia no ha sabido decir quién robó el coche del alcalde.
 viure: viscut  (vivido)
        He viscut tota la vida a la vora de la mar.
        He vivido toda la vida a la orilla del mar.

Participis acabats per -ES (participios acabados en -ES)[editar]

 encendre: encès  (encendido)
        Ha encès el llum.
        Ha encendido la luz.
 entendre: entès  (entendido)
        Els romanesos del curs han entès de seguida el català.
        Los rumanos del curso han entendido en seguida el catalán.
 estendre: estès  (estendido/tendido)
        He estès la roba al terrat perquè allà s'eixuga aviat.
        He tendido la ropa en la azotea porque allí se seca pronto.
 prendre: pres  (tomado)
        No he pres res des de les vuit del matí.
        No he tomado nada desde las ocho de la mañana.

Lliçó 19a[editar]

← Lliçó18a Lliçó19a Lliçó20a →
Exercicis de la dinovena lliçó


El pronom ho (el pronombre ho)[editar]

Este pronombre no existe en castellano, sin embargo en catalán es muy utilizado. Existen algunos usos:

Amb els verbs ser, estar i semblar (con los verbos ser, estar y parecer)[editar]

Cuando estos tres verbos van seguidos de un adjetivo, éste es sustituye por el pronombre ho en catalán. En este caso el castellano utiliza el pronombre lo.


    SER       Són altes les teves amigues? Sí que ho són.
                                           No ho són.
              ¿Son altas tus amigas?       Sí que lo son.
                                           No lo son.

    ESTAR     Està malalta la teva mare? Sí que ho està.
                                         No ho està.
             ¿Está enferma tu madre?     Sí que lo está.
                                         No lo está.

    SEMBLAR   Sembla simpàtic aquell home?   Sí que ho sembla.
                                             No ho sembla.
             ¿Parece simpático aquel hombre? Sí que lo parece.
                                             No lo parece.

El pronom ho d'objecte directe (el pronombre ho de objeto directo)[editar]

Sustituye AÇÒ,AIXÒ I ALLÒ     Jo no canto açò i no ho cantaré.
                                   No canto esto y no lo cantaré.
                              Has vist això? No ho he vist.
                                   ¿Has visto eso? No lo he visto.
                              Has fet allò? Ho he fet avui.
                                   ¿Has hecho aquello? Lo he hecho hoy.
Sustituye una frase que hace función de objeto directo:
Has vist que he deixat el llibre damunt la taula? No ho he vist.
    ¿Has visto que he dejado el libro sobre la mesa? No lo he visto.
Saps que demà no treballo? Sí que ho sabia.
    ¿Sabes que mañana no trabajo? Sí que lo sabía.
Saps quanta gent viu ací? No ho.
    ¿Sabes cuánta gente vive aquí? No lo sé.

A partir de las traducciones al castellano es lógico pensar que el pronombre catalán ho equivale al castellano lo, pero esto no siempre es así, ya que mira lo que ocurre al traducir frases como éstas:

¿Qué es lo que más te gusta? Lo que más me gusta es la morcilla.
    Què és el que més t'agrada? El que més m'agrada és la botifarra.
    Què és allò que més t'agrada? Allò que més m'agrada és la botifarra.
Lo que pasa es que es imbécil
    El que passa és que és imbecil.

Lliçó 20a[editar]

← Lliçó19a Lliçó20a Lliçó21a →
Exercicis de la vintena lliçó


Els ordinals (los ordinales)[editar]

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
u primer 1er primera 1ra primers 1ers primeres 1eres primero
dos segon 2on segona 2ona segons 2ons segones 2ones segundo
tres tercer 3er tercera 3ra tercers 3eres terceres 3eres tercero
quatre quart 4t quarta 4a quarts 4ts quartes 4es cuarto

En catalán, mayoritariamente, para escribir en cifras el ordinal como por ejemplo primer, se escribe la cifra (1) y al lado se añade la última letra del ordinal (r). Así la forma catalana 1r equivale al 1º del castellano o 1a equivale al castellano 1ª. En el plural en vez de la última letra se añaden las dos últimas letras.

Els ordinals acabats en -è/é-[editar]

A partir del cardinal cinc, los ordinales se forman añadiendo la terminación -è- al masculino singular. Las formas masculina plural, femenina singular y femenina plural se forman a partir de las reglas de formación del género y del número ya vistas en el curso. Al añadir la terminación -è- no hay que olvidar la lección novena porque se pueden producir algunas alternancias gráficas. En el catalán occidental (valenciano y noroccidental) estas e abiertas se pronuncian cerradas, así cinquè será cinqué al igual que su contracción será y no .


cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
cinc cinquè cinquena 5a cinquens 5ns cinquenes 5es quinto
sis sisè sisena 6a sisens 6ns sisenes 6es sexto
set setè setena 7a setens 7ns setenes 7es séptimo
vuit vuitè vuitena 8a vuitens 8ns vuitenes 8es octavo
nou novè novena 9a novens 9ns novenes 9es noveno
deu desè 10è desena 10a desens 10ns desenes 10es décimo

El sistema del catalán no es del todo ajeno al del castellano tal como se puede observar en algunos términos de la lengua de Castilla: una novena o las decenas.

De l'11è al 19è[editar]

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
onze onzè 11è onzena 11a onzens 11ns onzenes 11es undécimo
dotze dotzè 12è dotzena 12a dotzens 12ns dotzenes 12es duodécimo
tretze tretzè 13è tretzena 13a tretzens 13ns tretzenes 13es décimo tercero
catorze catorzè 14è catorzena 14a catorzens 14ns catorzenes 14es décimo cuarto
quinze quinzè 15è quinzena 15a quinzens 15ns quinzenes 15es décimo quinto
setze setzè 16è setzena 16a setzens 16ns setzenes 16es décimo sexto
disset dissetè 17è dissetena 17a dissetens 17ns dissetenes 17es décimo séptimo
divuit divuitè 18è divuitena 18a divuitens 18ns divuitenes 18es décimo octavo
dinou dinovè 19è dinovena 19a dinovens 19ns dinovenes 19es décimo noveno


Del 20è al 29è[editar]

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
vint vintè 20è vintena 20a vintens 20ns vintenes 20es vigésimo
vint-i-u vint-i-unè 21è vint-i-unena 21a vint-i-unens 21ns vint-i-unenes 21es vigésimo primero
vint-i-dos vint-i-dosè 22è vint-i-dosena 22a vint-i-dosens 22ns vint-i-dosenes 22es vigésimo segundo
vint-i-tres vint-i-tresè 23è vint-i-tresena 23a vint-i-tresens 23ns vint-i-tresenes 23es vigésimo tercero
vint-i-quatre vint-i-quatrè 24è vint-i-quatrena 24a vint-i-quatrens 24ns vint-i-quatrenes 24es vigésimo cuarto
vint-i-cinc vint-i-cinquè 25è vint-i-cinquena 25a vint-i-cinquens 25ns vint-i-cinquenes 25es vigésimo quinto
vint-i-sis vint-i-sisè 26è vint-i-sisena 26a vint-i-sisens 26ns vint-i-sisenes 26es vigésimo sexto
vint-i-set vint-i-setè 27è vint-i-setena 27a vint-i-setens 27ns vint-i-setenes 27es vigésimo séptimo
vint-i-vuit vint-i-vuitè 28è vint-i-vuitena 28a vint-i-vuitens 28ns vint-i-vuitenes 28es vigésimo octavo
vint-i-nou vint-i-novè 29è vint-i-novena 29a vint-i-novens 29ns vint-i-novenes 29es vigésimo noveno

=== Del 30è al .39e ........ ===

Se sigue el mismo modelo que con las veintenas. Al numero cardinal se le añade la terminación -è- que se flexiona en género y número.

El condicional[editar]

El condicional és muy fácil. Se forma añadiendo al infinitivo las mismas terminaciones que las de la 2ª y la 3ª conjugación del imperfecto:


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo -ia nosaltres -íem
2a tu -ies vosaltres -íeu
3a ell, ella -ia ells, elles -ien

No olvides nunca que tanto nosaltres como vosaltres llevan siempre en el condicional un acento sobre la i, ya que es una palabra llana que no acaba en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

1a conjugació[editar]

Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo parlaria nosaltres parlaríem
2a tu parlaries vosaltres parlaríeu
3a ell, ella parlaria ells, elles parlarien

2a conjugació[editar]

Si el infinitivo acaba en vocal, como en el caso de batre, la raíz es el infinitivo excepto la última vocal (batr-) a la cual se añaden las terminaciones ya mencionadas.


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo temeria nosaltres temeríem jo batria nosaltres batríem
2a tu temeries vosaltres temeríeu tu batries vosaltres batríeu
3a ell, ella temeria ells, elles temerien ell, ella batria ells, elles batrien


3a conjugació[editar]

No se diferencia en el futuro entre la pura y la incoativa


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo dormiria nosaltres dormiríem jo decidiria nosaltres decidiríem
2a tu dormiries vosaltres dormiríeu tu decidiries vosaltres decidiríeu
3a ell, ella dormiria ells, elles dormirien ell, ella decidiria ells, elles decidirien


← Lliçó19a Lliçó20a Lliçó21a →
Exercicis de la vintena lliçó

Lliçó 21a[editar]

Condicionals irregulars[editar]

← Lliçó20a Lliçó 21a Lliçó22a →
Exercicis de la vint-i-unena lliç-


Verb anar[editar]

La raíz a la que se añaden las terminaciones es ANIR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo aniria nosaltres aniríem
2a tu aniries vosaltres aniríeu
3a ell, ella aniria ells, elles anirien


Verb fer[editar]

La raíz a la que se añaden las terminaciones es FAR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo faria nosaltres faríem
2a tu faries vosaltres faríeu
3a ell, ella faria ells, elles farien


Verb haver[editar]

La raíz a la que se añaden las terminaciones es HAUR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo hauria nosaltres hauríem
2a tu hauries vosaltres hauríeu
3a ell, ella hauria ells, elles haurien

Lógicamente el verbo haver-hi sguirá dicho modelo:


hi hauria

Demà a la nit hi haurà un partit de futbol.(Mañana por la noche habrá un partido de fútbol).

Verb poder[editar]

La raíz a la que se añaden las terminaciones es PODR-


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo podria nosaltres podríem
2a tu podries vosaltres podríeu
3a ell, ella podria ells, elles podrien

Els verbs tenir i venir[editar]

Estos verbos tienen dos infinitivos posibles tenir o tindre y venir o vindre. El condicional se conjuga a partir de tindre o vindre y, por lo tanto, se conjugan como los verbos de la 2ª conjugación acabados en una vocal. Las raíces són tindr- y vindr-, a las que se añaden las terminaciones del fututo.


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo tindria nosaltres tindríem jo vindria nosaltres vindríem
2a tu tindries vosaltres tindríeu tu vindries vosaltres vindríeu
3a ell, ella tindria ells, elles tindrien ell, ella vindria ells, elles vindrien

Els verbs voler i valer[editar]

Es posible que en algunas zonas catalanoparlantes escuchéis a gente utilizar en vez de voler el infinitivo *voldre y en vez de valer el infinitivo *valdre, estas formas no son normativas y por eso, al menos en la escritura, no las debéis de utilizar porque se considerará un error. Pero estas formas nos servirán para el condicional de dichos verbos, ya que la raíz para formar el futuro de voler es VOLDR- y la del futuro de valer es VALDR-


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo voldria nosaltres voldríem jo valdria nosaltres valdríem
2a tu voldries vosaltres voldríeu tu valdries vosaltres valdríeu
3a ell, ella voldria ells, elles voldrien ell, ella valdria ells, elles valdrien

L'objecte directe en català[editar]

En catalán hay una diferencia fundamental respecto al castellano en el objeto directo que consiste en que no se introduce por la preposición a, excepto en algunos casos que ya se verán más adelante. Pongamos algunos ejemplos:

Aquest matí he vist el teu nebot xativí.

Esta mañana he visto a tu sobrino setabense.


A Marràqueix vaig conèixer el gendre del rei del Marroc.

En Maraqués conocí al yerno del rey de Marruecos.


Els mossos d'esquadra van detenir un lladre al Museu Picasso.

Los mozos de escuadra detuvieron a un ladrón en el Museo Picasso.


Pronoms d'objecte directe: el, la els, les[editar]

Los pronombres de objeto directo, cuando éste va introducido por el artículo determinado (el, la, els, les), coinciden con dicho artículo. Pongamos algunos ejemplos:


Ja tinc el cotxe verd que t'agrada tant. Ja el tinc.

Ya tengo el coche verde que te gusta tanto. Ya lo tengo.


Què fas? Llegeixo la novel·la. La llegeixo.

¿Qué haces? Estoy leyendo la novela. La estoy leyendo.


En Pere neteja els vidres de la cuina. Els neteja.

Pere limpia los cristales de la cocina. Los limpia.


El manyà treu les claus de la butxaca. Les treu.

El cerrajero saca las llaves del bolsillo. Las saca.

La variació dels pronoms segons el lloc que ocupen[editar]

Estos pronombres pueden ir situados delante del verbo o detrás. Además hay que tener en cuenta si el verbo comienza o acaba por consonante o vocal:


Pronom Ante verbo comenzado en consonante Ante verbo comenzado en vocal Tras verbo acabado en consonante Tras verbo acabado en vocal
el el el llegeixo l' l'escolto -lo llegir-lo 'l escolta'l

Normalmente el pronombre se sitúa delante del verbo, pero si se trata de un infinitivo, gerundio o imperativo, entonces los pronombres van detrás.

El pronom el davant un verb[editar]

En este caso el pronombre el actúa como lo hace el artículo: si la palabra siguiente comienza por consonante no se apostrofa pero cuando la palabra siguiente comienza por vocal sí que se apostrofa:

Veig en Bel. El veig. (Veo a Bel. Lo veo)

Trepitjo el bolígraf. El trepitjo. (Piso el bolígrafo. Lo piso)

Escolto el disc. L'escolto. (Escucho el disco. Lo escucho)

Embolico el regal. L'embolico. (Envuelvo el regalo. Lo envuelvo)

El pronom el darrere un verb[editar]

En este caso se sigue la misma lógica que delante de un verbo. Si acaba en vocal se apostrofa y si acaba en consonante no se apostrofa:

Vaig fer l'esmorzar. Vaig fer-lo (Hice el almuerzo. Lo hice)

Vols dur el pa? Vols dur-lo? (¿Quieres traer el pan? ¿Quieres traerlo?)

Vull veure el llibre. Vull veure'l (Quiero ver el libro. Quiero verlo)

Vas batre l'ou? Vas batre'l? (¿Batiste el huevo? ¿Lo batiste?)


Pronom Ante verbo comenzado en consonante Ante verbo comenzado en vocal Tras verbo acabado en consonante Tras verbo acabado en vocal
la la la llegeixo l' l'escolto -la llegir-la -la escolta-la
els els els llegeixo els els escolto -los llegir-los 'ls escolta'ls
les les les llegeixo les les escolto -les llegir-les -les escolta-les
← Lliçó20a Lliçó 21a Lliçó22a →
Exercicis de la vint-i-unena lliçó

Lliçó 22a[editar]

← Lliçó21a Lliçó 22a Lliçó23a →
Exercicis de la vint-i-dosena lliçó


El present del subjuntiu[editar]

1a conjugació[editar]

Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo parli nosaltres parlem
2a tu parlis vosaltres parleu
3a ell, ella parli ells, elles parlin


  • En estándar valenciano:


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo parle nosaltres parlem
2a tu parles vosaltres parleu
3a ell, ella parle ells, elles parlen

2a conjugació[editar]

Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo temi nosaltres temem jo bati nosaltres batem
2a tu temis vosaltres temeu tu batis vosaltres bateu
3a ell, ella temi ells, elles temin ell, ella bati ells, elles batin


  • En estándar valenciano:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo tema nosaltres temem jo bata nosaltres batem
2a tu temes vosaltres temeu tu bates vosaltres bateu
3a ell, ella tema ells, elles temen ell, ella bata ells, elles baten

3a conjugació[editar]

En el presente subjuntivo, como en el presente de indicativo, sí que se diferencia entre la pura y la incoativa


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo dormi nosaltres dormim jo decideixi nosaltres decidim
2a tu dormis vosaltres dormiu tu decideixis vosaltres decidiu
3a ell, ella dormi ells, elles dormin ell, ella decideixi ells, elles decideixin


  • En estándar valenciano:


Persona Singular colspan="2" | Plural Singular colspan="2" | Plural
1a jo dorma nosaltres dormim jo decidisca
decidesca
nosaltres decidim
2a tu dormes vosaltres dormiu tu decidisques
decidesques
vosaltres decidiu
3a ell, ella dorma ells, elles dormin ell, ella decidisca
decidesca
ells, elles decidisquen
decidesquen


← Lliçó21a Lliçó 22a Lliçó23a →
Exercicis de la vint-i-dosena lliçó


Nivell II[editar]

La Senyera    
Wikibooks
Català per a castellanoparlants
L'Albufera, València.

Lliçons[editar]

L'illa de Menorca.
Eivissa i Formentera.

Lliçó 1a[editar]

← Nivell II Lliçó 1a nivell avançat Lliçó 2a nivell avançat →
Exercicis de la lliçó 1a, nivell avançat

Quan en català hi ha una "a" i en castellà una "e"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb a mentre que en castellà s'escriuen amb una e. Posat que siguin vocals àtones, si vós habiteu a les zones del català occidental caldrà que pronuncieu aquestes vocals com les escriviu. Ací us en donem una llista important:

afaitar (afeitar)
     Com que tinc poca barba m'afaito només un cop per setmana.
     Como tengo poca barba me afeito solamente una vez a la semana.

ambaixada (embajada)
     L'ambaixada d'Andorra a Espanya és a Madrid, al carrer d'Alcalà.
     La embajada de Andorra en España está en Madrid, en la calle Alcalá.

andana (andén)
     Quan el tren va aplegar a l'andana ja s'havia fet de nit.
     Cuando el tren llegó al andén ya había anochecido.

arravatar-se (arrebatarse)
     Quan s'arravata sol trencar el vidre d'un cop de puny.
     Cuando se arrebata suele romper el cristal de un puñetazo.

assassí (asesino)
     L'assassí ha mort el jutge a ganivetades.
     El asesino ha matado al juez a cuchilladas.

avaluar (evaluar)
     Cal avaluar amb molta cura les dades següents.
     Hay que evaluar con mucho cuidado los siguientes datos.

avantatge (ventaja)
     Gaudir de tres mesos de vacances és un avantatge fantàstic.
     Disfrutar de tres meses de vacaciones es una ventaja fantástica.

avaria (avería)
     Han trigat tres mesos a arreglar l'avaria de l'ascensor.
     Han tardado tres meses en arreglar la avería del ascensor.

barbaresc (berberisco)
     Els pirates barbarescos van marxar en cerca d'or, argent i esclaus.
     Los piratas berberiscos partieron a la busca de oro, plata y esclavos.

comanador (comendador)
     Tirso de Molina fou comanador al Convent de la Mercè a Sòria.
     Tirso de Molina fue comendador en el Convento de la Merced en Soria.

davanter (delantero)
     El València ha fitxat un davanter brasiler.
     El Valencia ha fichado un delantero brasileño.

hostaleria (hostelería)
     El Gremi d'hostaleria obre sovint la borsa de treball.
     El Gremio de hosteleria abre a menudo su bolsa de trabajo.

latrina (letrina)
     Jo he vist cases antigues que en comptes de bany tenien latrines.
     Yo he visto casas antiguas que en vez de baño tenían letrinas.

majorana (mejorana)
     A ca nostra hem adobat sempre les olives amb majorana i orenga.
     En nuestra casa hemos adobado siempre las aceitunas con mejorana i orégano.

maragda (esmeralda)
     La maragda és la varietat verda del beril.
     La esmeralda es la variedad verde del berilo.

Pentecosta (Pentecostés)
     El dia de la Pentecosta l'Església commemora la vinguda de l'Esperit Sant.
     El dia de Pentecostés la Iglesia conmemora la venida del Espíritu Santo.

picaporta (picaporte)
     Amb el picaporta feies un pic per pis: al del segon li'n feies dos.
     Con el picaporte se daba un aldabazo por piso: al del segundo se le daban dos.

posa (pose)
     La cambrera tenia una posa malenconiosa que va atreure el comissari.
     La camarera tenía una pose melancólica que atrajo al comisario.

rancor (rencor)
     Allà on hi ha amor, no hi ha rancor.
     Donde hay amor no hay rencor.

sanefa (cenefa)
     Un cop l'envà lliscat vam pintar-hi una sanefa daurada.
     Enlucido el tabique pintamos una cenefa dorada.

Sardenya (Cerdeña)
     L'Alguer és una ciutat de Sardenya en què es parla català.
     Alguero es una ciudad de Cerdeña en la que se habla catalán.

titella (títere)
     A l'escenari hi havia un titella que representava el tsar.
     En el escenario había un títere que representaba al zar.

xinxa (chinche)
     La xinxa, menuda com una llentia, pot esdevenir ràpidament una plaga.
     La chinche, pequeña como una lenteja, puede conventirse rápidamente en una plaga.

Quan en català hi ha una "a" i en castellà una "i"[editar]

Agnès (Inés)
     El 21 de gener és el dia de santa Agnès.
     El 21 de enero es el día de Santa Inés.

Alacant (Alicante)
     Alacant és la segona ciutat valenciana en nombre d'habitants.
     Alicante es la segunda ciudad valenciana en número de habitantes.

anglès (inglés)
     L'illa de Menorca va ser ocupada pels anglesos al segle XVIII.
     La isla de Menorca fue ocupada por los ingleses en el siglo XVIII.

garlanda (guirnalda o guirlanda)
     Per Nadal, vam decorar un avet amb garlandes lluminoses.
     En Navidades decoramos un abeto con guirnaldas luminosas.

llanterna (linterna)
     Tan bon punt vam entrar al túnel vam engegar la llanterna.
     Nada más entrar al túnel encendimos la linterna.

racó (rincón)
     Posa la taula al racó.
     Pon la mesa en el rincón.

tauró (tiburón)
     En treure les xarxes van veure entre els peixos un tauró petit.
     Al sacar las redes vieron entre los peces un tiburón pequeño.

Quan en català hi ha una "a" i en castellà una "o"[editar]

altre (otro)
     Dóna'm una altra llauna de cervesa.
     Dame otra lata de cerveza.

atorgar (otorgar)
     El govern de Catalunya atorga cada any la Creu de Sant Jordi.
     El gobierno de Catalunya otorga cada año la Creu de Sant Jordi.

barnús (albornoz)
     Quan acabo de dutxar-me m'eixugo sempre amb el barnús.
     Cuando acabo de ducharme me seco siempre con el albornoz.

extravertit (extrovertido)
     En Jaume és un home molt xerraire i extravertit.
     Jaume es un hombre muy hablador y extrovertido.

nosaltres (nosotros)
     Nosaltres sopem una amanida o fruita del temps.
     Nosotros/nosotras cenamos una ensalada o fruta de temporada.

taronja (naranja)
     Quan acabaré de llegir em faré un suc de taronja.
     Cuando acabe de leer me haré un zumo de naranja.

vosaltres (vosotros)
     Vosaltres teniu un cotxe roig i elles un de verd.
     Vosotros/vosotras tenéis un coche rojo y ellas uno verde.

Quan en català hi ha una "a" i en castellà una "u"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb a mentre que en castellà s'escriuen amb una u.

xerrac (serrucho)
     Cal que talleu les branques dels pollancres amb un xerrac.
     Tenéis que cortar las ramas de los chopos con un serrucho.

Quan el mot català comença per una "a"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb a inicial mentre que en castellà no.

afusellar (fusilar)
     L'exèrcit imperial afusellà els caps de la rebel·lió.
     El ejército imperial fusiló a los cabecillas de la rebelión.

arrebossar (rebozar)
     Arrebossa la carn amb farina o pa ratllat i ou.
     Reboza la carne con harina y pan rallado y huevo.

arrissar (rizar)
     Té els cabells negres i arrissats.
     Tiene el pelo negro y rizado.

avantatge (ventaja)
     Els avantatges de tenir dues titulacions.
     Las ventajas de tener dos titulaciones.

Quan el mot castellà comença per una "a"[editar]

En castellà hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb a inicial mentre que en català no.

bedoll (abedul)
     Als països nòrdics hi ha grans boscos de bedolls.
     En los países nórdicos hay grandes bosques de abedules.

bigarrat (abigarrado)
     Porta sempre uns vestits d'allò més bigarrat.
     Lleva siempre unos vestidos de lo más abigarrado.

bombat (abombado)
     La carpa té el cos allargat i bombat lleugerament.
     La carpa tiene el cuerpo alargado y ligeramente abombado.

condicionar (acondicionar)
     Instal·lem l'aire condicionat de franc.
     Instalamos el aire acondicionado gratis.

cuirassat (acorazado)
     L'any 1898 va esclatar el cuirassat nord-americà Maine.
     En el 1898 estalló el acorazado norteamericano Maine.

drassana (atarazana o astillero)
     Les drassanes medievals de Barcelona són avui dia un museu.
     Las atarazanas medievales de Barcelona son hoy en día un museo.

xicoira (achicoria)
     A la vora dels camins creix sovint la xicoira.
     En los márgenes de los caminos a menudo crece la achicoria.

Lliçó 2a[editar]

← Lliçó 1a nivell avançat Lliçó 2a nivell avançat Lliçó 3a nivell avançat →
Exercicis de la lliçó 2a, nivell avançat


Quan en català hi ha una "e" i en castellà una "a"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb e mentre que en castellà s'escriuen amb una a. Com ja vam dir a la lliçó primera, posat que siguin vocals àtones, si vós habiteu a les zones del català occidental caldrà que pronuncieu aquestes paraules com les escriviu. Ací us en donem una llista important:

albercoc (albaricoque)
     Cal que col·loqueu damunt la pasta de farina els trossos d'albercoc.
     Tenéis que colocar encima de la pasta de harina los trozos de albaricoque.
 
aparell (aparato)
     Avui estudiarem l'aparell digestiu humà.
     Hoy vamos a estudiar el aparato digestivo humano.
 
assemblea (asamblea)
     L'assemblea anyal de la Federació d'Escacs té lloc a Vic.
     La asamblea anual de la Federación de Ajedrez tiene lugar en Vic.
 
cànem (cáñamo)
     El 1326 ja  es conreava cànem a Vila-real.
     En 1326 ya se cultivaba cáñamo en Vila-real.
 
cullera (cuchara)
     Com t'estimes més menjar l'arròs, amb la cullera o amb la forquilla?
     ¿Cómo prefieres comerte el arroz, con la cuchara o con el tenedor?
 
ebenista (ebanista)
     Un ebenista no treballa només l'eben.
     Un ebanista no sólo trabaja el ébano.
 
efeminat (afeminado)
     Bacus era com un jove semblant a Apol·lo però més efeminat.
     Baco era como un joven parecido a Apolo pero más afeminado.
 
enyorament (añoranza)
     És quan vius a l'estranger que sents l'enyorament del país.
     Es al vivir al extranjero cuando sientes la añoranza por el país.
 
espàrrec (espárrago)
     L'espàrrec de Navarra té molt de renom.
     El espárrago de Navarra tiene mucho renombre.
 
gelea (lalea)
     Gelea elaborada a partir de maduixes, gerds i prunes .
     Jalea elaborada a partir de fresas, frambuesas y ciruelas.
 
meravella (maravilla)
     La Seu Vella de Lleida és la primera de les set meravelles de Catalunya.
     La Seo Vieja de Lérida es la primera de la siete maravillas de cataluña.
 
monestir (monasterio)
     Jaume I va ser soterrat al monestir de Poblet.
     Jaime I fue enterrado en el monasterio de Poblet.
 
orfe (huérfano)
     Orfe de pare i mare va morir desemparat.
     Huérfano de padre y madre murió desamparado.
 
orgue (órgano)
     L'organista toca l'orgue. L'orguener en fabrica i n'adoba.
     El organista toca el órgano. El organero los fabrica y los repara.
 
sergent (sagento)
     Tot sergent és un sotsoficial de les forces armades.
     Todo sargento és un suboficial de las fuerzas armadas.
 
setí (satín)
     I tots anaven vestits de setí blanc, que significa virginitat. (Tirant)
     Y todos iban vestidos de satín blanco, que significa virginidad.
 
treball (trabajo)
     Carles és a l'atur perquè no troba cap treball.
     Carles está en paro porque no encuentra ningún trabajo.
 
vernís (barniz)
     Una empresa dedicada a fabricar i vendre pintures i vernissos.
     Una empresa dedicada a la fabricación y la venta de pinturas y barnices.
 
Xúquer (Júcar)
     El Xúquer és el riu més important del País Valencià.
     El Júcar és el río más importante del País Valenciano.
 

Quan en català hi ha una "e" i en castellà una "i"[editar]

afusellar (fusilar)
     Aquest autor afusella els contes de Poe.
     Este autor fusila los cuentos de Poe.
 
aresta (arista)
     Un poliedre és convex si totes les arestes són convexes.
     Un poliedro es convexo si todas sus aristes son convexas.
 
batedora (batidora)
     Per fer un batut tritura les maduixes amb la batedora.
     Para hacer un batido tritura las fresas con la batidora.
 
batre (batir)
     Vam batre només les clares i vam guardar els rovells.
     Batimos sólo las claras y guardamos las yemas.
 
bescuit (bizcocho)
 
coneixement (conocimiento)
 
costella (costilla)
     Segons el Gènesi, Déu creà la dona d'una costella d'Adam.
     Según el Génesis, Dios creó a la mujer de una costilla de Adán.
 
gegant (gigante)
 
renaixement (renacimiento)
 
seguretat (seguridad)
 
tebi (tibio)
     Acostumo a dutxar-me amb aigua tèbia.
     Tengo costumbre de ducharme con agua tibia.
 

Quan en català hi ha una "e" i en castellà una "o"[editar]

eruga (oruga)
     Als alzinars menorquins hi ha una plaga endèmica d'erugues.
     En los encinales menorquines hay una plaga endémica de orugas.

Lliçó 3a[editar]

← Lliçó 2a nivell avançat Lliçó 3a nivell avançat Lliçó 4a nivell avançat →
Exercicis de la lliçó 3a, nivell avançat


Quan en català hi ha una "i" i en castellà una "a"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb i mentre que en castellà s'escriuen amb una a. Ací us en donem una llista important:

cartipàs (cartapacio)  
     L'infant va obrir el cartipàs i va arrencar a escriure-hi.   
     El ninó abrió el cartapacio y comenzó a escribir.  
            
simbomba (zambomba)  
     Els meus fills cantaven nadales i tocaven la simbomba.   
     Mis hijos cantaban villancicos y tocaban la zambomba.  
            
teranyina (telaraña)

Quan en català hi ha una "i" i en castellà una "e"[editar]

acordió (acordeón)  
     A l'Alt Urgell hi ha el museu de l'acordió.   
     En l'Alt Urgell está el museo del acordeón.  
            
advertiment (advertencia)  
   
            
ambigüitat (ambigüedad)  
     

antiguitat (antigüedad)  
     
    
arriar (arrear)  
     El pagès féu petar la llengua per arriar la bèstia.   
     El campesino hizo chascar para arrear la bestia.  

    
bidell (bedel)
    
                  
campió (campeón)
    
                  
cerimònia (ceremonia)
    
                  
cesària (cesárea)
    
                  
ciment (cemento)
    
                  
Climent (Clemente)
    
                  
contemporània (contemporánea)
                  

contenidor (contenedor)
                  

declivi (declive)
                  

desimboltura (desenvoltura)
                  

diabetis (diabetes)
                  

dicible (decible)
    
                  
didal (dedal)
    
                  
dit (dedo)
    
                  
eclipsi (eclipse)
                  

fèrria (férrea)
                  

galió (galeón)
                  

indicible (indecible)
                  

infermer (enfermero)
                  

instantània (instantánea)
                  

línia (línea)
                  

mantenidor (mantenedor)
                  

millor (mejor)  
     No he tastat mai res de millor.   
     No he probado nunca nada mejor.  
            
momentània (momentánea)
                  

nucli (núcleo)
                  

oli (óleo)
    
                  
ordinador (ordenador)
                  

quítxua (quechua)
                  

-En castellà també hi ha la variant quichua
             
             
penis (pene)
                  

sobirania (soberanía)
                  

tinent (teniente)
                  

Tunis (Tunez)

Lliçó 4a[editar]

← Lliçó 3a nivell avançat Lliçó 4a nivell avançat Lliçó 5a nivell avançat →
Exercicis de la lliçó 4a, nivell avançat


Quan en català hi ha una "o" i en castellà una "a"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb o mentre que en castellà s'escriuen amb una a.


bambolina (bambalina)  
     En començar el segon acte van caure el teló i la bambolina.   
     Al comenzar el segundo acto se cayeron el telón y la bambalina.
       
canelobre (candelabro)  
     El canelobre de set braços d'or és un símbol jueu.   
     El candelabro de siete brazos de oro es un símbolo judío.
       
escàndol (escándalo)  
     Quin escàndol! El sotsdirector ha fugit amb tots els diners.   
     ¡Qué escándalo! El subdirector se ha fugado con todo el dinero.
       
estrafolari (estrafalario)  
     Quin barret més estrafolari dus.   
     Qué sombrero más estrafalario llevas.  
            
obertura (apertura)  
     L'obertura de la sessió és a dos quarts de vuit.   
     La apertura de la sesión es a las siete y media.  
            
ofegar (ahogar)  
     Li va estrènyer el coll a l'ànec fins que el va ofegar.   
     Le apretó el cuello al pato hasta que lo ahogó.  
            
rostoll (ratrojo)  
     Quan van acabar la sega deixàrem anar un gat pel rostoll.   
     Cuando acabaron la siega soltamos un gato entre el rastrojo.

Quan en català hi ha una "o" i en castellà una "e"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb o mentre que en castellà s'escriuen amb una e.


arromangar (arremangar o remangar)  
     Feia tanta calor que les dones s'arromangaven les faldilles.   
     Hacía tanto calor que las mujeres se remangavan las faldas.
       
Cabriol (Cabriel)  
     El riu Cabriol és un afluent del Xúquer.   
     El río Cabriel es un afluente del Júcar.
       
colobra (culebra)  
     Al nostre país li diem colobra a una serp no verinosa.   
     En nuestro país le llamamos culebra a una serpiente no venenosa.
       
dofí (delfín)  
     Els dofins surten a la superfície sovint per respirar.   
     Los delfines salen a la superficie a menudo para respirar.
       
durador (duradero)  
     Les dues ciutats van arribar a un acord de cooperació durador.   
     Las dos ciudades llegaron a un acuerdo de cooperación duradero.
       
embarcador (embarcadero)  
     Quan vam arribar a l'embarcador el vaixell ja havia salpat.   
     Cuando llegamos al embarcadero el barco ja había zarpado.
       
estora (estera)  
     Al terra hi havia una estora de jonc.   
     En el suelo había una estera de junco.
       
temorós (temeroso)  
     El batlle dominava els treballadors temorosos.   
     El alcalde dominaba a los trabajadores temerosos.
      
terbolí (torbellino)  
     De tant en tant els terbolins arrasen aquesta vall.   
     De vez en cuando los torbellinos arrasan este valle.

Quan en català hi ha una "o" i en castellà una "u"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb o mentre que en castellà s'escriuen amb una u:

aixovar (ajuar)  
     A Catalunya l'aixovar l'aporta l'home i a Castella la dona.   
     En Cataluña el ajuar lo aporta el hombre y en Castilla la mujer.  
            
assortir (surtir)  
     Disposem d'un assortiment de més de 700 tipus de galetes i bescuits.   
     Disponemos de un surtido de más de 700 tipos de galletas y bizcochos.  
            
atordir (atudir)  
     Li van donar un cop al cap i es va aixecar mig atordit.   
     Le dieron un golpe en la cabeza y se levantó medio aturdido.  
            
atorrollar (aturrullar)  
     S'atorrolla en presentar-lo a una noia.   
     Se aturrulla al presentarle a una chica.  
       
avorrir (aburrir)  
     Com més va més m'avorreix.   
     Cada vez me aburre más.  
            
blancor (blancura)  
     La blancor de les cases eivissenques em va colpir.   
     La blancura de las casas ibizencas me impresionó.  
            
bordell (burdel)  
     Davant per davant de cal David és el bordell.   
     Justo enfrente de la casa de David está el burdel.  
            
Bordeus (Burdeos)  
     Bordeus és la capital d'Aquitània.   
     Burdeos es la capital de Aquitania.  
            
borsari (bursátil)  
     Després de la crisi borsària va haver-hi suïcidis a doll.   
     Tras la crisis bursátil hubo suicidios en abundancia.  
            
botifarra (butifarra)  
     Vam rostir xulles, llonganisses, botifarres i xoriços.   
     Asamos chuletas, longanizas, butifarras y chorizos.  
            
broma (bruma)  
     La platja del Postiguet era coberta de broma aquest matí.   
     La playa del Postiguet estaba cubierta de bruma esta mañana.  
            
-En valencià broma també equival a broma          
          
brúixola (brújula)  
     La millor manera de trobar el Nord és fer servir la brúixola.   
     La mejor manera de encontrar el Norte es usar la brújula.  
            
calorós (caluroso)  
     Quina nit més calorosa. No he pogut aclucar l'ull.   
     Qué noche más calurosa. No he podido pegar ojo.  
            
capítol (capítulo)  
     Premeu aquí per tornar a l'inici del capítol.   
     Pulsar aquí para volver al inicio del capítulo.  
            
capoll (capullo)  
     En sortir del capoll l'eruga havia esdevingut papallona.   
     Al salir del capullo la oruga se había convertido en mariposa.  
            
carboncle (carbúnculo)  
     El carboncle és l'altre nom que té el robí.   
     El carbúnculo es el otro nombre que tiene el rubí.  
            
cartoixa (cartuja)  
     La Cartoixa de Portaceli fou la primera del Regne de València.   
     La Cartuja de Portaceli fue la primera del Reino de Valencia.  
            
cartolina (cartulina)  
     Has de doblegar la cartolina pel mig.   
     Tienes que doblar la cartulina por el medio.  
            
cíngol (cíngulo)  
     El sacerdot es va cenyir l'alba amb el cíngol .   
     El sacerdote se ciñó el alba con el cíngulo.  
            
cobrir (cubrir)  
     En uns quants indrets hi ha el costum de dur el cap cobert.   
     En algunos lugares existe la costumbre de llevar la cabeza cubierta.  
            
colobra (culebra)  
     Quina cançó parlava d'una colobra que acaçava un falciot?.   
     ¿Qué canción hablaba de una culebra que acosaba un vencejo?.  
            
complir (cumplir)  
     Avui compleixo vint-i-sis anys.   
     Hoy cumplo veintiséis años.  
            
conservadorisme (conservadurismo)  
     El conservadorisme és una ideologia política.   
     El conservadurismo es una ideología política.  
            
cònsol (cónsul)  
     La meva xicota és la filla del cònsol d'Alemanya.   
     Mi novia es la hija del cónsul de Alemania.  
            
cotí (cu)  
     Per als matalassos farem servir aquest cotí nou.   
     Para los colchones utilizaremos este cutí nuevo.  
            
croada (cruzada)  
     A la primera croada es va conquerir Jerusalem l'any 1099.   
     En la primera cruzada se conquistó Jerusalén el año 1099.  
            
dolç (dulce)  
     Aquests pastissos són més dolços que la mel.   
     Estos pasteles son más dulces que la miel.  
            
embotit (embutido)  
     A l'Empordà hom fa un embotit típic: la botifarra dolça.   
     En el Empordà se hace un embutido típico: la butifarra dulce.  
            
engolir (engullir)  
     El monstre va engolir els moltons en un tres i no res.   
     El monstruo engulló los carneros en un santiamén.  
            
escodrinyar (escudriñar)  
     Vaig escodrinyar tots els racons del món però no hi era.   
     Escudriñé todos los rincones del mundo pero no estava.  
            
escopir (escupir)  
     No escopiu a terra.   
     No escupir al suelo.  
            
escrúpol (escrupulo)  
     Mai no hauria pensat que el teu mestre no tenia escrúpols.   
     Nunca habría pensado que tu maestro no tenía escrúpulos.  
            
esdrúixol (esdrújulo)  
     En català heu d'accentuar tots els mots esdrúixols.   
     En catalán tenéis que acentuar todas las palabras esdrújulas.  
            
estoig (estuche)  
     Vaig desar la joia a l'estoig perquè no me n'havia de servir.   
     Guardé la joya en el estuche porque no iba a usarla.  
            
fonament (fundamento)  
     Una opinió sense fonament.   
     Una opinión sin fundamento.  
            
furóncol (forúnculo)  
     Té un furóncol a la parpella.   
     Tiene un forúnculo en el párpado.  
            
gobelet (cubilete)  
     Vaig sacsejar el gobelet i vaig llançar els daus.   
     Agité el cubilete y tiré los dados.  
            
gola (gula)  
     La gola és un dels set pecats capitals.   
     La gula es uno de los siete pecados capitales.  
            
-En valencià gola també equival a garganta          
                   
governamental (gubernamental)  
     Les forces governamentals posaren fi al setge de la capital.   
     Las fuerzas gubernamentales acabaron con el sitio de la capital.  
            
gropa (grupa)  
     Un genet muntat a la gropa d'un cavall.   
     Un jinete montado en la grupa de un caballo.  
            
Hongria (Hungría)  
     Hongria és la pàtria dels magiars.   
     Hungría es la patria de los magiares.  
            
Joan (Juan)  
     Vam passar la revetlla de Sant Joan a Tossa de Mar.   
     Pasamos la verbena de San Juan en Tossa de Mar.  
            
joglar (juglar)  
     Els joglars cantaven les peces que escrivien els trobadors.   
     Los juglares cantaban las piezas que escribían los trobadores.  
            
joguet o joguina (juguete)  
     El dia del meu aniversari sempre em regalaven un joguet.   
     El día de mi cumpleaños siempre me regalaban un juguete.  
            
jonc (junco)  
     A la vora del riu creixien els joncs.   
     En la orilla del río crecían los juncos.  
            
joventut (juventud)  
     Regidoria de Joventut de l'Ajuntament d'Andratx.   
     Concejalía de Juventud del Ayuntamiento de Andratx.  
            
lloc (lugar)  
     En un lloc amagat de la costa catalana vivia una cigonya reial.   
     En un escondido lugar de la costa catalana vivía una cigüeña real.  
            
llúpol (lúpulo)  
     El llúpol és una planta enfiladissa dels climes temperats i humids.   
     El lúpulo es una planta trepadora de los climas templados y húmedos.  
            
moaré (muaré)  
     La senyora Martí, vestida de moaré verd, li féu un petó a la galta.   
     La señora Martí, vestida de muaré verde, le besó [le dio un beso] en la mejilla.  
            
-En castellà també hi ha el mot moaré          
                   
mecanoscrit (mecanuscrito)  
     L'any 1980 va lliurar a l'editor un mecanoscrit.   
     En el 1980 entregó al editor un mecanuscrito.  
            
monyó (muñón)  
     El manc aixecà el monyó per acomiadar-se.   
     El manco levantó el muñón para despedirse.  
            
nodrir (nutrir)  
     L'alletament és la manera més natural de nodrir el nadó.   
     La lactancia es la manera más natural de nutrir al recién nacido.  
            
pèndol (péndulo)  
     A mesura que el pèndol oscil·la, perd energia i se n'esmorteeix el moviment.   
     A medida que el péndulo oscila, pierde energía y se atenúa su movimiento.  
            
penombra (penumbra)  
     Al rebedor hi havia una penombra estranya.   
     En el recibidor había una penumbra extraña.  
            
ploma (pluma)  
     Tenia una ploma blanca a la mà amb què escrivia.   
     Tenía una pluma blanca en la mano con la que escribía.  
            
polpa (pulpa)  
     Pren el suc amb la polpa perquè conté bona part de la fibra de la taronja.   
     Tomo el zumo con la pulpa porque contiene gran parte de la fibra de la naranja.  
            
polvoritzar (pulverizar)  
     Mentre tu llegies la novel·la jo polvoritzava la falguera.   
     Mientras tú leías la novela yo pulverizaba el helecho.  
            
porpra (púrpura)  
     Una vegada feta la faldilla porpra no se la volia posar.  
     Después de hecha la falda púrpura no se la quería poner.       
         
Romania (Rumanía)  
     Romania és un estat membre de la Unió Europea.   
     Rumanía és un estado miembro de la Unión Europea.  
            
rossinyol (ruiseñor)  
     Un rossinyol cantava en un arbre fullat i florit.   
     Un ruiseñor cantaba en un árbol frondoso y florido .  
            
sospir (suspiro)  
     Quan va saber els resultats de la prova, féu un sospir i se n'anà a casa.   
     Cuando supo los resultados de la prueba, dio un suspiro y se fue a casa.  
            
sostreure (sustraer)  
     Trobe que ha estat al metro que m'han sostret la cartera.   
     Creo que ha sido en el metro donde me han sustraído la cartera.  
            
tamboret (taburete)  
     Com que no hi havia cap cadira vaig seure en un tamboret.   
     Como no había ninguna silla me senté en un taburete.  
            
títol (título)  
     No tinc cap títol universitari.   
     No tengo ningún título universitario.  
            
tolir-se (tullir)  
     Amb els anys es va anar tolint fins que deixà de caminar.   
     Con los años se fue tulliendo hasta que dejó de andar.  
            
tomba (tumba)  
     En aquest cementiri no hi ha lloc per a cap més tomba.   
     En este cementerio no hay sitio para ninguna tumba más.  
            
torba (turba)  
     La torba és un combustible fòssil.   
     La turba es un combustible fósil.  
            
torbar (tubar)  
     Els crits de la parella van torbar la tranquil·litat.   
     Los gritos de la pareja turbaron la tranquilidad.  
            
Torí (Turín)  
     Torí és la capital del Piemont.   
     Turín es la capital del Piamonte.     
            
Torís (Turís)  
     Torís és un poble valencià a la Ribera Alta.   
     Turís es un pueblo valenciano en la Ribera Alta.  
            
torn (turno)  
     Li vaig canviar el torn a mans besades.   
     Le cambié el turno con mucho gusto.
        
torró (turón)  
     Ja has encetat la barra de torrons.   
     Ya has comenzado la barra de turrón.
             
-En català el mot torró s'empra habitualment en plural.          
       
triomf (triunfo)  
     El triomf del boxador català a Atenes no ha estat per atzar.   
     El triunfo del boxeador catalán en Atenas no ha sido por azar.
        
xorigueresc (churrigueresco: relatiu als Churriguera)  
     Era una mentida. La capella no tenia cap retaule d'estil xorigueresc.   
     Era una mentira. La capilla no tenía ningún retablo de estilo churrigueresco.

Lliçó 5a[editar]

← Lliçó 4a nivell avançat Lliçó 5a nivell avançat Vocabularis temàtics →
Exercicis de la lliçó 5a, nivell avançat


Quan en català hi ha una "u" i en castellà una "o"[editar]

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb u mentre que en castellà s'escriuen amb una o. Ací us en donem una llista important:

ateneu (ateneo)  
     L'ateneu de Barcelona fou cabdal en la història del catalanisme polític.   
     El ateneo de Barcelona fue capital en la historia del catalanismo político.              
              
turmentar (atormentar)  
     El gegant va sortir de la terra per turmentar els vius.   
     El gigante salió de la tierra para atormentar a los vivos.

Vocabularis temàtics[editar]

El cuerpo humano[editar]

Cuerpo Humano[editar]

El cos humà
El cuerpo humano
Castellà Català
el abdomen l'abdomen (m.)
el antebrazo l'avantbraç (m.)
la barbilla/el mentón la barbeta/el mentó
la barriga la panxa
el bazo la melsa
la boca la boca
el brazo el braç
la cabeza el cap (m.)
la cadera el maluc (m.)
la campanilla el gallet/el gargamelló
la ceja la cella
el cerebro el cervell
la cintura la cintura
el codo el colze
el cogote el clatell/el bescoll
el corazón el cor
el cuello el coll
el cuerpo el cos
el culo el cul
el dedo el dit
el diente la dent (f.)
la encía la geniva
la espalda l'esquena (f.)
la frente el front (m.)
el hígado el fetge
el hombro l'espatlla (f.)/el muscle
el hueso l'os (m.)
los intestinos els budells
el labio el llavi
la lengua la llengua
El cos humà
El cuerpo humano
Castellà Català
la mano la mà (plural mans)
la mandíbula la barra/la mandíbula
la mejilla la galta
la muela el queixal (m.)
la muela cordal/la muela del juicio el queixal del seny/el queixal de l'enteniment
la muñeca el canell (m.)
el muslo la cuixa (f.)
la nariz el nas (m.)
el ojo l'ull (m.)
el ombligo el melic/el llombrígol
la oreja l'orella (f.)
el pecho el pit
el pelo (rubio) el cabell (ros)
un pelo (del brazo) un pèl (del braç)
el pene el penis
el pie el peu
la piel la pell
la pierna la cama
el pulmón el pulmó/el lleu
el riñón el ronyó
la rodilla el genoll (m.)
la sangre la sang
la sien la templa
el sobaco l'aixella (f.)
el talón el taló
el testículo el testicle
el tobillo el turmell
el tronco el tronc
la uña l'ungla (f.)
la vagina la vagina

Frutas, verduras y legumbres[editar]

Els cereals (los cereales)[editar]

La variante dacsa (maíz) se utiliza en la Comunitat Valenciana e Ibiza. La variante panís (maíz) se utiliza en la Comunitat Valenciana.

La fruita seca (los frutos secos)[editar]

Les fruites (las frutas)[editar]

Las variantes bresquilla (melocotón), llima (limón) y meló d'Alger (sandía) se utilizan en la Comunitat Valenciana.

Els llegums (las legumbres)[editar]

Las variantes bajoca (judía verde) y fesol (alubia), se utilizan en el sur de Catalunya ( provincia de Tarragona) y Comunitat Valenciana.

Les verdures (las verduras)[editar]

Las variantes carlota o safanòria (zanahoria), creïlla (patata, papa), encisam (lechuga), fenoll (hinojo), pebrera o pimentó (pimiento) y tomaca (tomate) se utilizan en la Comunitat Valenciana. Algunas de las verduras que incluímos en esta sección son consideradas como frutas desde el punto de vista botánico.

Vocabulari (vocabulario)[editar]

Fruites, verdures i llegums
Frutas, verduras y legumbres
Castellà Català
la aceituna l'oliva (f.)
la acerola l'atzerola (f.)
la acelga la bleda
la achicoria la cama-roja/la xicoira
el aguacate l'alvocat (m.)
el albaricoque l'albercoc (m.)
la algarroba la garrofa
la almendra l'ametlla (f.)
la almeza el lledó
el altramuz el tramús/ el llobí
la alubia el fesol/la mongeta
el anacardo l'anacardo
el apio l'api (m.)
el arándano el nabiu (f.)
el arroz l'arròs (m.)
la avena la civada
la azufaita/ el jínjol el gínjol
la berenjena l'albergínia (f.)
la bellota la gla/l'aglà (m. o f.)
el boniato el moniato
el cacao el cacau
el calabacín el carabassó
la calabaza la carabassa
el caqui el caqui
la castaña la castanya
la cebada l'ordi (m.)
la cebolla la ceba
la cereza la cirera (f.)
la chirimoya la xirimoia
la chirivía la xirivia
la ciruela la pruna
el coco el coco
la col la col
la coliflor la coliflor
el creixen el berro
el dátil el dàtil
el espárrago l'espàrrec (m.)
la espinaca l'espinac (m.)
la fresa la maduixa/la fraula
la frambuesa el gerd
el garbanzo el cigró
Fruites, verdures i llegums
Frutas, verduras y legumbres
Castellà Català
la granada la magrana
el guisante el pèsol
el haba la fava
el higo la figa
la judía verde la bajoca, la mongeta tendra
el kiwi el kiwi
la lechuga l'enciam (m.)/la lletuga
la lenteja la llentilla/la llentia
la lima la llimona dolça (f.)
el limón la llimona/la llima
el madroño la cirerea d'arboç
el maíz el blat de moro/la dacsa
la mandarina la mandarina
el mango el mango
la manzana la poma
el melocotón el préssec/la bresquilla
el melón el meló (de tot l'any)
el membrillo el codony
la mora la móra
el nabo el nap
la naranja la taronja
el níspero la nespla
la nuez la nou
la pasa la pansa
la patata la creïlla/la patata
el pepino el cogombre
la pera la pera
el perejil el julivert
el pimiento el pebrot/el pimentó
la piña la pinya
el piñón el pinyó
la pipa la pipa
el pistacho el festuc/ el pistatxo
el plátano el plàtan
el pomelo l'aranja (f.)
el rábano el rave
la sandía la síndria/el meló d'Alger
el tomate la tomaca/el tomàquet
el trigo el blat/el forment
la uva el raïm
la zanahoria/la carlota la pastanaga/la safanòria

Oficios y profesiones[editar]

Se segueixen els diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana i de la RAE pel que fa al gènere de les professions.

oficis i professions
oficios y profesiones
Castellà Català
el afilador, la afiladora l'esmolador (m.), l'esmoladora
el albañil el paleta, la paleta
el anticuario, la anticuaria l'antiquari (m.), l'antiquària (f.)
el aparejador, la aparejadora l'aparellador, l'aparelladora
el arquitecto, la arquitecta l'arquitecte (m.), l'arquitecta (f.)
el autobusero, la autobusera el conductor (d'autobús), la conductora (d'autobús)
el barbero, la barbera el barber, la barbera
el bombero, la bombera el bomber, la bombera
el botones el grum, la grum
el cafetero, la cafetera el cafeter, la cafetera
el camarero, la camarera el cambrer, la cambrera
el camionero, la camionera el camioner, la camionera
el carpintero, la carpintera el fuster, la fustera
el cartero, la cartera el carter, la cartera
el cerrajero, la cerrajera el manyà, la manyà/el serraller, la serrallera
el cestero, la cestera el cisteller, la cistellera
el cocinero, la cocinera el cuiner, la cuinera
el conserje, la conserje el conserge, la conserge
el cristalero, la cristalera el vidrier, la vidriera
el decorador, la decoradora el decorador, la decoradora

La ropa[editar]

La roba
la ropa
Castellà Català
la braga la calça
el calcetin el mitjó
los calzoncillos els calçotets
la camiseta de manga corta la samarreta de màniga curta
la camiseta de manga larga la samarreta de màniga llarga
la camiseta de tirantes la samarreta de tirants
la chaqueta la jaqueta
el chandal el xandall
la corbata la corbata
la falda la faldilla
las medias les mitges/les calces (PV i IB)
el pantalón corto el pantaló curt
el pantalón largo el pantaló llarg
el pijama el pijama
el sujetador el sostenidor
el zapato la sabata

La casa[editar]

La casa
la casa
Castellà Català
la habitación l' habitació (fem.)
la lavadora la rentadora
el tendedero l'estenedor (m.)
LA CUINA (la cocina)
Castellà Català
la cazuela la cassola
el cubierto el cobert
la cuchara la cullera
el cuchillo el ganivet
el fogón el fogó
el fregadero l' aigüera (fem.)
el horno el forn
el lavavajillas el rentaplats
el microondas el microones
la nevera la nevera
el plato el plat
la sartén la paella
el tenedor la forquilla
el trapo el drap
el vaso el vas, el got
EL MENJADOR (el comedor)
Castellà Català
el balcón el balcó
la mesa la taula
la pecera la peixera
la puerta la porta
la silla la cadira
el sillón el silló
el sofá el sofà
la televisión la televisió

La familia[editar]

La casa
EL BANY (el cuarto de baño)
Castellà Català
la bañera la banyera
el champú el xampú
la ducha la dutxa
el espejo el mirall, l'espill(m.)
el grifo l'aixeta (fem.)
el jabón el sabó
la jabonera la sabonera
el lavabo el lavabo
la toalla la tovallola
EL DORMITORI (el dormitorio)
Castellà Català
la almohada el coixí
el armario l'armari (m.)
la cama el llit
el cojín el coixí
la colcha el cobrellit
el colchón el matalàs
la manta la manta
la mesita de noche la tauleta de nit
la sábana el llençol
el tocador el tocador
la ventana la finestra
La família
la familia
el abuelo, la abuela l'avi (m.), l'àvia (f.) / pop. el padrí, la padrina | el iaio, la iaia, el jai, la jaia (familiar i infantil)
el cuñado, la cuñada el cunyat, la cunyada
el hermano, la hermana el germà, la germana
el hijo, la hija el fill, la filla
el padre, la madre el pare, la mare
el primo, la prima el cosí, la cosina
el tío, la tía l'oncle (m.), la tia
el yerno, la nuera el gendre, la nora o la jove
el sobrino, la sobrina el nebot, la neboda
el marido, la mujer el marit, la muller

Los animales[editar]

Els amfibis (los anfibios)[editar]

Els anèl·lids (los anélidos)[editar]

Els artròpodes (los artrópodos)[editar]

1. Els aràcnids (los arácnidos )[editar]

2. Els crustacis (los crustáceos)[editar]

Els cnidaris (los cnidarios)[editar]

Els equinoderms (los equinodermos)[editar]

Las bebidas[editar]

Les begudes
Las bebidas
Castellà Català
el agua (fem.) l'aigua (fem.)
el café el cafè
el chocolate la xocolata
la leche la llet
el ron el rom (m.)
el té el te
el vino el vi
el zumo de frutas el suc de fruites
el batido el batut
la limonada la llimonada
la naranjada la taronjada
una infusión una infusió
la cerveza la cervesa
una horchata una orxata
la gaseosa la gasosa
el agua con gas l'aigua amb gas
el granizado el granitzat

La ciudad[editar]

La ciutat
La ciudad
Castellà Català
la acera la vorera/la voràvia
la alcantarilla la claveguera
la avenida l'avinguda (f.)
el barrio el barri
el buzón la bústia
la calle el carrer
el coche el cotxe
la farola el fanal
la fuente la font
los grandes almacenes els grans magatzems
el mercado el mercat
la panadería el forn de pà, la fleca
el parque el parc
el polideportivo el poliestportiu
la tienda la botiga

Nombre de depores[editar]

ESPORTS amb catalán

A[editar]

B[editar]

C[editar]

E[editar]

F[editar]

G[editar]

H[editar]

J[editar]

K[editar]

Karate

L[editar]

N[editar]

P[editar]

R[editar]

S[editar]

T[editar]

V[editar]

W[editar]


Noms d'esports
Nombres de deportes
el atletismo l'atletisme (m.)

Nombres propios de persona[editar]

Noms propis de persona
Nombres propios de persona
Castellà Català
Abelardo Abelard
Adrián Adrià
Agustín Agustí
Alberto Albert
Alejandro -a Alexandre -a
Alejo Aleix
Alfredo Alfred
Alicia Alícia
Álvaro Àlvar
Amparo Empar
Ana Anna/Aina
Andrés Andreu
Ángel (m.) Àngel (m.)
Ángeles (fem.) Àngels (fem.)
Antonio -a Antoni -a
Arnaldo Arnau
Arturo Artur
Asunción Assumpció
Beatriz Beatriu
Blas Blai
Carlos Carles
Carmen Carme
Carolina Carolina
Cayetano/a Gaetà/Gaetana, Gaietà/Gaietana
Clara Clara
Constantino Constantí
Daniel Daniel
David David
Diana Diana
Diego Dídac
Dolores Dolors
Eduardo Eduard
Elvira Elvira
Emilio Emili
Enrique Enric
Ernesto Ernest
Esteban Esteve
Estela Estel
Eulalia Eulàlia/Laia
Federico Frederic
Felipe -a Felip -a
Fernando Ferran
Francisco -a Francesc -a
Gerardo Gerard/Guerau
Gonzalo Gonçal
Guillermo Guillem
Héctor Hèctor
Ignacio Ignasi
Inés Agnès
Inmaculada Immaculada
Iris Iris
Jaime Jaume
Javier Xavier
Joaquín Joaquim - ximo - Chimo
Jorge Jordi
José -fa Josep -a
Juan -a Joan -a / Jan-a
Julián/a Julià/na

La escuela[editar]

Noms propis de persona
Nombres propios de persona
Castellà Català
Laura Laura
Lucas Lluc
Lucía Llúcia
Luis -a Lluís -a
Manuel Manel
Marcos Marc
María Maria
Marta Marta
Martín Martí
Mateo Mateu
Mauricio Maurici
Melchor Melcior
Mercedes Mercè
Miguel Miquel
Mireia Mireia
Mónica Mònica
Nicolás Nicolau
Nieves Neus
Nilo Nil
Nuria Núria
Óscar Òscar
Pablo Pau
Patricia Patrícia
Paz Pau
Pedro Pere
Penélope Penèlope
Pilar Pilar
Ramón/Raimundo Ramon/Raimón
Raquel Raquel
Raúl Raül
Remedios Remei
Ricardo Ricard
Rita Rita
Roberto Robert
Rodrigo Roderic
Roque Roc
Rosa Rosa
Rosario Roser
Sancho Sanç
Santiago Santi
Sebastián Sebastià
Serafín Serafí
Sergio Sergi
Severo Sever
Severino Severí
Sibila Sibil•la
Silvia Sílvia
Sofía Sofia
Sonia Sònia
Valentín Valentí
Valerio -a Valeri, Valèria
Verónica Verònica
Vicente Vicent/Vicenç
Víctor Víctor

El tiempo[editar]

L' escola
La escuela
Castellà Català
el patio el pati
la pizarra la pissarra
el/la profesor -a el/la professor -a
la tiza el guix

El espacio[editar]

El temps i els fenòmens atmosfèrics
El tiempo y los fenómenos atmosféricos
Castellà Català
el arco iris l'arc iris, l'arc de sant Martí (m.)
el granizo la calamarsa / el granís
el huracán l'huracà (m.)
la inundación la inundació
la lluvia la pluja
la nube el núvol
el rayo el llamp
el relámpago el llampec
el sol el sol
la sombra l'ombra (f.)
el terremoto el terratrèmol
el tifón el tifó
la tormenta la tempesta
el trueno el tro
el viento el vent

La geografía[editar]

L'espai
El espacio
Castellà Català
el agujero negro el forat negre
la constelación la constel·lació
la estrella l'estrella (fem.), l'estel (m.)
la galaxia la galàxia
el planeta el planeta
el satélite el satèl·lit
el universo l'univers (m.)
el cometa el cometa

Las especias[editar]

La geografía
La geografía
Castellà Català
el afluente l'afluent (m.)
la bahía la badia
el continente el continent
la desembocadura la desembocadura
el golfo el golf
la isla l'illa (f,)
el lago el llac
el mar la/el mar
la montaña la muntanya
el océano l'oceà (m.)
la península la península
el río el riu
Les espècies
Las especies
Castellà Català
el ajedrea la sajolida
la albahaca l'alfàbrega (f.)
el azafrán el safrà
la canela la canyella
el cardamomo el cardamom
el cilantro el coriandre
el clavo de olor el clau d'espècia
el comino el comí
el eneldo l'anet (m.)
el hinojo el fenoll, el fonoll
el laurel el llorer
la mejorana el marduix
la mostaza la mostassa
la nuez moscada la nou moscada
el orégano l'orenga (f.)
el perejil el julivert
la pimienta el pebre
el romero el romer, el romaní
la salvia la sàlvia
el tomillo el timó, la farigola
la vainilla la vainilla

El botiquín[editar]

La farmaciola
El botiquín
Castellà Català
el algodón el cotó
el esparadrapo l'esparadrap (m.)
el jarabe el xarop
el medicamento el medicament
la pastilla la pastilla
la píldora la píndola
la venda la bena

La religión Cristiana[editar]

església - iglesia

cristià - cristiano

cristiana - cristiana

Jesús - Jesús

Crist - Cristo

Déu - Diós

catòlic - católico

protestant - protestante

La religión Musulmana[editar]

islamisme - Islamismo

Islam -Islam

Alcorà - Corán

mesquita - mezquita

musulmà - musulmán

musulmana - musulmana

islàmic - islámico

Alá - Al·là

Muhàmmad - Mahoma

xiïtes - chiitas

sunnites - suníes/sunitas

Ramadà - Ramadán

La religión Judía[editar]

Judaisme - Judaísmo

jueu - judío

jueva - judía

sinagoga - sinagoga

Déu - Diós

rabí - rabino

ortodox - ortodoxo

reformat - reformado

conservador - conservador

David - David

Moisès - Moisés

Torà - Torá

Los países del mundo[editar]

== División por continentes: == ( Divisió per continents)


África[editar]

África
Àfrica
Castellà Català
Argelia Algèria
Angola Angola
Cabo Verde Cap Verd
Costa de Marfil Costa d'Ivori
Egipto Egipte
Gambia Gàmbia
Kenya Kenya
Liberia Llibèria
Marruecos Marroc
Mozambique Moçambic
Nigeria Nigèria
Somalia Somàlia
Tanzania Tanzània
Túnez Tunísia
Zambia Zàmbia
Zimbabwe Zimbabwe

América[editar]

Amèrica del Nord
América del norte
Castellà Català
Canadá Canadà
Costa Rica Costa Rica
Cuba Cuba
Estados Unidos Estats Units
Guatemala Guatemala
Honduras Hondures
Jamaica Jamaica
Méjico Mèxic
Panamá Panamà
República Dominicana República Dominicana

Asia[editar]

Amèrica del Sud
América del norte
Castellà Català
Argentina Argentina
Bolivia Bolívia
Brasil Brasil
Colombia Colòmbia
Ecuador Equador
Paraguay Paraguai
Perú Perú
Uruguay Uruguai
Venezuela Veneçuela
Chile Xile
Asia
Àsia
Castellà Català
Afganistán Afganistan
China Xina
Chipre Xipre
Filipinas Filipines
India Índia
Indonesia Indonèsia
Irán Iran
Irak Iraq
Israel Israel
Japón Japó
Jordania Jordània
Líbano Líban
Maldivas, Islas Maldives, Illes
Mongolia Mongòlia
Nepal Nepal
Pakistán Pakistan
Tailandia Tailàndia
Turquía Turquia

Europa[editar]

Oceanía[editar]

Europa
Europa
Castellà Català
Alemania Alemanya
Bélgica Bèlgica
España Espanya
Francia França
Rumanía Romania
Suecia Suècia
Suiza Suïssa
Finlandia Finlàndia
Luxemburgo Luxemburg

Las flores[editar]


la amapola= la rosella

la campanilla= la campaneta

El geranio= el gerani

la margarita= La margarida

el pensamiento= el pensament

la rosa= la rosa

Los sentimientos[editar]

20 SENTIMIENTOS FUNDAMENTALES (catalán - castellano)

  • odio - odio
  • amor - amor
  • Nostalgia - nostalgia
  • envejar - envidia
  • por - miedo
  • pànic - pánico
  • amistat - amistad
  • confiança - confianza
  • alegria - alegría
  • sorpresa - sorpresa
  • admiració - admiración
  • nerviosisme - nerviosismo
  • angoixa - preocupación
  • ràbia - rabia
  • enuig - enfado
  • vergonya - vergüenza
  • pena - pena
  • patiment - sufrimiento
  • orgull - orgullo
  • cansament - cansancio

Los meses del año[editar]

Oceanía
Oceania
Castellà Català
Australia Austràlia
Marshall, Islas Marshall, Illes
Nueva Zelanda Nova Zelanda
Salomón Salomó
Samoa Samoa
Tonga Tonga
Tuvalu Tuvalu
Vanuatu Vanuatu

Apèndixs[editar]

Ortografía y pronunciación[editar]

Normas de ortografía catalana

A/E[editar]

o/u Quan és atona la o/u? Per a poder saber quina és la correcte s'ha de buscar l'arrel. Si a l'arrel hi és la o, serà o, i si a l'arrel es u serà u.


H[editar]

S’escriuen amb hac (tant en castellà com en català) les paraules que comencen pels prefixos hiper-, hecto-, hepta

B/V[editar]

FRICATIVES[editar]

[S]/[Z][editar]

DIÈRESI[editar]

La dièresi és un signe consistent en dos petits puntents col·locats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciació. Tot i la semblança gràfica, no s'ha de confondre amb l'umlaut.

L'ús de la dièresi en català

En català, també s'empra damunt de les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes...

Es posa dièresi en els casos següents:

Quan hem de pronunciar una u que podria ser muda: al-gues / ai-gües, tan-ques / pas-qües.

Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ís / pa-ï-sos, ai-re / ra-ïm, ei-na / ve-ï-na, cui-na / ru-ï-na.

Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na.

Excepcions Hi ha excepcions a aquest ús:

Si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí... Mots començats pels prefixos anti- co- contra- re- seguits de vocal: exemple reunir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació...

Es posa dièresi en reïx i reüll, lluïsme i proïsme perquè no es consideren formats amb prefix ni sufix.

En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme -ista: exemple egoisme, altruisme, altruista...

En les desinències d' infinitiu, gerundi, en els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal + IR (tercera conjugació), i També la forma de present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + AR.

GUIONET[editar]

L/L·L[editar]

Verbos irregulares[editar]

Ser/essere:

Jo sóc

Tu ets

Ell/Ella és

Nosaltres som

Vosaltres sou

Ells són


Hacer/facer:

Jo faig

Tu fas

Ell/Ella fa

Nosaltres fem

Vosaltres feu

Ells fan


Ir/anar:

Jo vaig

Tu vas

Ell/Ella va

Nosaltres anem

Vosaltrea aneu

Ells van


Tener/tenir:

Jo tinc

Tu tens

Ell/Ella té

Nosaltres tenim

Vosaltres teniu

Ells tenen


Estar/estar:

Jo estic

Tu estàs

Ell/Ella està

Vosaltres esteu

Nosaltres estem

Ells estan

Pronombres[editar]

Aquí debajo hay una lista de los tipos de pronombres de la lengua catalana. Las similitudes con el castellano son muchas pero requieren una especial atención los llamados pronombres débiles por tratarse quizá de la diferencia gramatical más grande entre las dos lenguas y la más difícil de dominar por un castellanoparlante:

Pronombres débiles[editar]

Se entiende por pronombres débiles (pronoms febles) aquellos pronombres átonos y que acompañan forzosamente el verbo. Hay algunos que se comparten con el castellano como son em, et el, la, li, ens, us, els que más o menos corresponden con los pronombres me, te, lo, la, le, nos, os, los, respectivamente (más adelante se detalla el uso específico de cada pronombre). La dificultad de estos pronombres radica primeramente en la aparición de dos pronombres inexistentes en la lengua castellana que son en, hi que por paradójico que parezca, son considerados pronombres adverbiales y en segunda parte en la combinación de estos pronombres.


Véase el cuadro de combinación de pronombres débiles

Trucos[editar]

En esta página se dará una lista de aquellos trucos, a veces conscientes, a veces inconscientes, a los que a menudo se recurre para pasar de una lengua a la otra. Esta lista no debe tomarse al pie de la letra. De hecho, es el origen del muchos errores en personas que no dominan en catalán. Aun así, estamos convencidos en que ayudará a poseer una mayor comprensión de este idioma.


  • Cuando en castellano...
    • Un sustantivo o adjetivo termina en o entonces en catalán terminará sin nada: àcid (ácido), inaudit (inaudito), silici (silicio), violent (violento)...
      • Si una vez eliminada la o queda...
        • Una v, entonces se transforma en u: nou (nuevo), ou (huevo)...
        • Una j, entonces se transformará en ll: all (ajo), ull (ojo)...
        • Una n, entonces desaparecerá: (mano), bo (bueno), to (tono), sa (sano), vi (vino), molí (molino), germà (hermano), veí (vecino),
        • El diptongo ue en posición aguda, entonces se transforma en o: foc (fuego), coll (cuello), sòl (suelo), nou (nueve/nuevo), port (puerto)...
        • El diptongo ie en posición aguda, entonces se transforma en e: cel (cielo), reg (riego), nét (nieto), vell (viejo), tiempo (temps)...
    • Las reglas anteriores también son aplicables (aunque menos) para la e (sobre todo en el grupo nte): elefant (elefante), amant (amante) calent (caliente)... y se aplican siempre en la formación de adverbios en -mente: alegrement (alegremente), ràpidament (rápidamente)
    • Las leyes sobre diptongos también se suelen aplicar cuando terminan en a aunque esta no desaparezca: merda (mierda), festa (fiesta), néta (nieta), roda (rueda), horta (huerta), fera (fiera), herba (hierba), sogra (suegra), cova (cueva), corda (cuerda), porta (puerta)...
  • Cuando en castellano empieza por:
    • h, el equivalente en catalán a menudo empieza por f: farina (harina), formiga (hormiga), filera (hilera), forn (horno,) fer (hacer), fill (hijo)... Normalmente en francés, en italiano y en portugués también comenzarán por f, (farine, farina, farinha), (fourmie, formica, formiga), (four, forno, forno), (faire, fare, fazer), (fils, figlio, filho)
    • l, en bastantes casos en catalán empieza por ll: llum (luz), llapis (lápiz), llengua (lengua), lletra (letra)...
    • inma-, en catalán casi siempre encontraremos la forma imma-: Immaculada (Inmaculada)
  • Cuando en castellano termina en:
    • -ón, en catalán es muy probable que termine por ó: camió (caminón), marró (marrón), visió (visión)...
    • -ucir, en infinitivos, el catalán suele tomar la forma "-uir": conduir (conducir), reduir (reducir), lluir (lucir, brillar), produir (producir)
    • -idad, en catalán suele ser la forma itat: felicitat (felicidad), universitat (universidad), publicitat (publicidad), etc.
  • Acentos:
    • Sobre la vocal a el acento siempre es abierto/grave à.
    • Sobre las vocales i, u el acento siempre es cerrado/agudo í, ú.

Como se verá en los ejemplos, los siguientes grupos se entremezclan entre ellos.

Lista de verbos en infinitivo[editar]

Esta es la lista de los verbos en Castellano y su escritura en Catalan todos ellos en infinitivo.

La mayoria de ellos son los mismo en ambos idiomas. El castellano tiene mas de 7000 verbos, numero similar al que deben de existir en catalan, estos son solo los mas usados.

Lista de Verbos Castellano-Catalán

Castellano atalà abrir obrir

acabar/terminar

aceptar acceptar

acordar acordar

acostumbrar acostumar

actuar actuar

administrar administrar

admitir admetre

adquirir adquirir

advertir advertir

afectar afectar

afirmar afirmar

agarrar agafar

agradecer agrair

ajustar ajustar

alcanzar assolir

alimentar alimentar

amar estimar

ampliar ampliar

aparecer aparèixer

aplicar aplicar

aprender aprendre

apuntar apuntar

arreglar arreglar

atacar atacar

atrapar atrapar

ayudar ajudar

bailar ballar

bañar banyar

beber beure

caer caure

cambiar canviar

caminar caminar

cantar cantar

cargar carregar

causar causar

cerrar tancar

clasificar classificar

cobrar cobrar

cocinar cuinar

coger agafar

colocar col·locar

comenzar començar

comer menjar

cometer cometre

comparar comparar

compartir compartir

completar completar

comprar comprar

comprobar comprovar

concernir concernir

conectar connectar

confirmar confirmar

conocer conèixer

conseguir/lograr aconseguir


considerar considerar

consistir consistir

construir construir

contactar contactar

contar comptar

contener contenir

continuar continuar

contribuir contribuir

controlar controlar

copiar copiar

corregir corregir

correr córrer

cortar tallar

costar costar

crear crear

crecer créixer

creer creure

cruzar creuar

cubrir cobrir

dañar danyar

dar donar

darse cuenta adonar-se

deber deure

decidir decidir

decir dir

dejar deixar

denegar denegar

depender dependre

desaparecer desaparèixer

desarrollar desenvolupar

descansar descansar

describir descriure

descubrir descobrir

desear desitjar

despejar aclarir

destruir destruir

detener aturar

detestar detestar

dibujar dibuixar

dirigir dirigir

discutir discutir

diseñar dissenyar

disfrutar gaudir

disparar disparar

dividir dividir

doblar doblegar

dormir dormir

durar durar

echar tirar

elegir escollir/triar

empezar començar

empujar empènyer

encarar encarar

encontrar trobar

enrollar enrotllar

enseñar ensenyar

entender entendre

entregar lliurar

entrenar entrenar

escoger escollir

escribir escriure

esperar esperar

establecerse establir

estar estar

estrechar estrènyer

estudiar estudiar

evitar evitar

examinar examinar

excitar excitar

exigir exigir

existir existir

experimentar experimentar

explicar explicar

expresar expressar

extrañar estranyar

formar formar

forzar forçar

ganar guanyar

golpear colpejar

grabar gravar

gritar cridar

guardar guardar

gustar agradar

habilitar habilitar

hablar parlar

hacer fer

herir ferir

identificar identificar

imaginar imaginar

importar importar

incluir incloure

incrementar incrementar

indicar indicar

informar informar informar

influenciar influenciar

intentar intentar

introducir introduir

invitar convidar

ir anar

jalar jalar

jugar jugar

lavar rentar

leer llegir

levantar aixecar

liberar alliberar

limitar limitar

limpiar netejar

llamar trucar

llegar arribar

llenar/rellenar omplir

llevar dur

llorar plorar

mandar manar

manejar manejar

mantener mantenir

marcar marcar

matar matar

medir mesurar

mejorar millorar

mencionar esmentar

mentir mentir

mirar mirar

morir morir

mover moure

necesitar necessitar

notar notar

obtener obtenir

ocultar amagar

ocurrir ocórrer

odiar odiar

ofrecer oferir

oir escoltar

olvidar oblidar

ordenar ordenar

pagar pagar

parar aturar

parecer semblar

pasar passar

patear expulsar

pegar enganxar

pelear barallar

perder perdre

permanecer romandre

permitir permetre

pertenecer pertànyer

planear planejar

poder poder

poner posar

portar portar

preferir preferir

preguntar preguntar


preocupar preocupar

preparar preparar

presentar presentar

presionar pressionar

prestar prestar

prevenir prevenir

probar provar

producir produir

prometer prometre

proteger protegir

proveer proveir

publicar enviar

quedar quedar

quemar cremar

querer voler

realizar realitzar

rechazar rebutjar

recibir rebre

reclamar reclamar

recolectar recol·lectar

reconocer reconèixer

recordar recordar

reducir reduir

reemplazar reemplaçar

referir referir

reflejar reflectir

reflexionar reflexionar

regresar tornar

reir riure

relacionar relacionar

remover remoure

rendir retre

repartir repartir

repetir repetir

reportar reportar

representar representar

reprobar reprovar

requerir requerir

responder respondre

resultar resultar

retorner retornar

revelar revelar

romper trencar

saber saber

sacudir sacsejar

saldar saldar

saltar saltar

seguir seguir

sentar asseure

sentir sentir

separar separar

servir servir

significar significar

sobrevivir sobreviure

soltar amollar

sonar sonar

sonreir somriure

suceder succeir

sufrir patir

sugerir suggerir

sumar sumar

suministrar subministrar

suponer suposar

tender tendir

tener tenir

tirar llençar

tocar tocar

tomar prendre

trabajar treballar

tratar tractar

trepar enfilar

unir unir

usar utilitzar

vencer vèncer

vender vendre

venir venir

ver veure

viajar viatjar

visitar visitar

vistirse vistes

vivir viure

volar volar

voltear capgirar

volver tornar

votar votar

Exercicis i Respostes[editar]

Nivell I[editar]

Exercicis[editar]

Exercicis de la lliçó primera[editar]

Primer exercici (primer ejercicio)[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador aparte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Sin volver a la página precedente intenta traducir al catalán estas expresiones:

  1. Buenas tardes.
  2. Hasta mañana.
  3. Buenas noches.
  4. Hola.
  5. Muy buenas noches.
  6. Adiós.
  7. Buenos días.
  8. Hasta luego.
  9. Muy buenos días.
  10. Hasta pronto.
  11. Buenos dias.

Respuestas/Respostes>>

Segon exercici (segundo ejercicio)[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador, aparte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe el artículo indefinido (un, una, uns, unes) de los siguientes sustantivos recordando que los géneros no tienen por que coincidir entre las lenguas:

  1. ________riu
  2. ___ veu
  3. ___ porta
  4. ___ vi
  5. ___ fruita
  6. ___ ratolí
  7. ___ roba
  8. ___ dent
  9. ___ corda
  10. ___ cova
  11. ___ aixeta
  12. ___ camió
  13. ___ visió
  14. ___ germà
  15. ___ forn

Respuestas/Respostes>>

Tercer exercici (tercer ejercicio)[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe el artículo definido (el, la, els, les ) de los siguientes sustantivos según el género y el número:

  • la casa de _____ muntanya és _____ de color verd.
  • Amb ____ llet es produeix ____ formatge i ____ iogurts.
  • ____ amics de _____ senyora Rius són _____ treballadors de _____ fàbrica.
  • _____ senyor Giner veu _____ platja des de _____ finestra.
  • _____ gos lladra, _____ gat miola i _____ persona parla.
  • _____ gossa lladra i _____ gata miola.
  • _____ calçotets i _____ pantalons són negres.
  • ___ pera, ____ plàtan i _____ kiwi són fruites.

Respuestas/Respostes>>

Quart exercici (cuarto ejercicio)[editar]

Sin volver a la página precedente intenta traducir al catalán estos pronombres:

  1. vosotros ___sou___
  2. ella ____ès____
  3. tú __ets______
  4. ellos ____son_____
  5. ustedes ___sou_____
  6. él ___ès_____
  7. nosotros _____som____
  8. yo ___sóc_____
  9. ellas ____son_____
  10. usted ____ès_____

Cinquè exercici (quinto ejercicio)[editar]

Traduce el diálogo inicial al castellano:


Els mesos de l'any
Los meses del año
Castellà Català
enero gener
febrero febrer
marzo març
abril abril
mayo maig
junio juny
julio juliol
agosto agost
septiembre setembre
octubre octubre
noviembre novembre
diciembre desembre

Pere: Hola Jaume. Com va això?
Jaume: Hola Pere. Va bé. I tu?
Pere: Bé també.
Jaume: Fins demà.
Pere: Adéu.

Respuestas/Respostes>>

Sisè exercici (sexto ejercicio)[editar]

Deletrea las palabras siguientes:

  1. Jaume.
  2. Exercici.
  3. Aviat.
  4. Hola.
  5. Com.
  6. Gat.
  7. Quadre.
  8. Bambú.
  9. Fórmula.
  10. plural.

Respuestas/Respostes>>

Setè exercici (séptimo ejercicio)[editar]

Escribe las cifras siguientes en catalán:

  • 2 más 2 son 4
  • 3 más 4 son 7
  • 7 más 3 son 10
  • 5 más 1 son 6
  • 4 más 4 son 8
  • 1 más 4 son 5
  • 5 más 4 son 9
  • 2 más 4 son 6
  • 9 más 1 son 10
  • 4 más 5 son 9
  • 2 más 3 son 5
  • 8 más 1 son 9
  • 5 más 3 son 8
  • 1 más 1 son 2
  • 6 más 1 son 7

Respuestas/Respostes>>

Exercicis de la lliçó segona[editar]

Por favor, haz los ejercicios sin editar esta pagina

Primer exercici[editar]

Escribe la forma correspondiente del verbo ser

  1. Qui ____ tu? Jo _____ la Nati
  2. Qui _____ ella? ella _____ la vecina de la Nuria
  3. Qui ______ la dona rossa i el nen alemany? No sé qui ____
  4. Qui ______ vosaltres? _____ els cambrers del bar.
  5. Qui _____ els homes de la porta? _____ el batlle i el regidor.
  6. Qui ____ la dona de la faldilla blava? ______ la mare d'en Marc.

Segon exercici[editar]

Escribe el nombre personal correspondiente (en lugar del pronombre interrogativo qui):

  1. Qui soc
  2. Qui ets
  3. Qui és
  4. Qui som
  5. Qui sou
  6. Qui són

Tercer exercici[editar]

ATENCIÓNrecordamos que porfavor no se hagan los ejercicios editando esta página.


Escribe el artículo correspondiente.

  1. ___Carles.
  2. _____arquitectes.
  3. ____bones.
  4. ____cambrera.
  5. ____en Constantí i na Núria.
  6. ____alemany.

Quart exercici[editar]

Escribe en los espacios en blancos el verbo y la nacionalidad correspondiente.

  1. Ell va néixer al Brasil. Ell _____ _______________.
  2. Ella va néixer a l'Àfrica del Sud. Ella ______ ______________________.
  3. Carles Puyol va neíxer a Catalunya. Ell ______ ________________.
  4. Tu vas néixer a Espanya. Tu ______ ______________.

Exercicis de la lliçó tercera[editar]

Primer exercici[editar]

Conjuga estos verbos regulares de la primera conjugación enlas personas indicadas. Utiliza las formas del catalán de Catalunya:в

Exemple (ejemplo): tu passes (passar) la pilota a la teva germana.

  1. Nosaltres______ (pensar)en tu sovint.
  2. Jo____ (cantar) òpera.
  3. Ella és andalusa i també_____(parlar) català perquè___ (estudiar) a Mallorca.
  4. La papallona____ (volar).
  5. Vosaltres _______ (necessitar) un cotxe?
  6. Vostès _______(agafar) l'avió avui.
  7. Tu___(treballar) quatre hores el dia.
  8. Antoni_____(cuinar) tots els divendres un arròs amb fesols i naps.
  9. Nosaltres sempre ________(deixar) les sabates al menjador.
  10. Elles es_____(queixar) que tu __(arribar) sempre tard.
  11. Carolina i Vicenç_______ (dibuixar) un carrer d'Alacant.
  12. Maria______(pintar) les parets del passadís.
    1. El nivell de la mar______ (augmentar) en aquesta platja tots els anys.
  13. Jo no ______(trobar) el paraigua enlloc.

Respostes>>

  1. Tu____(treballar) quatre hores el dia.
  2. Antoni_____(cuinar) tots els divendres un arròs amb fesols i naps.
  3. Nosaltres sempre _(deixar) les sabates al menjador.
  4. Elles es_____(queixar) que tu __(arribar) sempre tard.
  5. Carolina i Vicenç_______ (dibuixar) un carrer d'Alacant.
  6. Maria______(pintar) les parets del passadís.
  7. Quan tu____ (tornar) el llibre de física _______(avisar)
  8. El nivell de la mar____ (augmentar) en aquesta platja tots els anys.
  9. Jo no _trobo____(trobar) el paraigua enlloc.

Respostes>>

Segon exercici[editar]

Reescribe únicamente las frases en las que el catalán del Regne de València presente alguna variación:

Respostes>>

Tercer exercici[editar]

Reescribe únicamente las frases en las que el catalán de les Illes Balears presente alguna variación:

Respostes>>

Quart exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Conjuga el verbo tener en las personas indicadas:

Exemple (ejemplo): (Jo) tinc una casa.

  1. Maria ______ un cosí de Finlàndia.
  2. (Tu) ________ febre? No ho sé.
  3. (Nosaltres) no ________ ni forquilla ni ganivet.
  4. L'Albert i La Carolina (tenir) ________ molta set.
  5. (Jo) no ________ ganes de parlar amb tu.
  6. (Vosaltres) ________ dos germans més? Sí, ________ dos germans més
  7. (Ella) ________ una fruiteria al carrer d'Ausiàs March.
  8. Quants fills ________ vostè? ________ dos fills i dues filles.
  9. (Ella) ________ el que tu no ________.
  10. La gossa que ________ l'Andreu i la Marta no és tan gran com la gossa que ________ nosaltres.

Nota: en catalán una palabra acabada en ch no debe pronunciarse nunca como la ch castellana sino que se pronuncia como una c. March se lee [marc], llach se lee [llac]. Esta ch final aparece en algunos apellidos i, a veces, en los topónimos.

Respostes>>

Cinquè exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe estas cifras en letras:

Exemple (ejemplo): El dia 25 és dimecres. El dia vint-i-cinc és dimecres.

  1. La columna vertebral té 33 vèrtebres.
  2. Tinc 40 dies de vacances.
  3. 55 i 22 fan 77.
  4. L'avi de la Maria té 93 anys i l'àvia té 92 anys.
  5. Miro "els 39 graons", una pel·lícula d'Alfred Hitchcock.
  6. 1 minut són 60 segons.
  7. França té 96 departaments i 22 regions a Europa.
  8. 2 dies són 48 hores i 3 dies són 72 hores.
  9. La ciutat de Barcelona té 41 regidors (legislatura 2003-2007).
  10. Es parla de febre quan la temperatura de les aixelles depassa els 37 graus.

Respostes>>

Sisè exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Añade los posesivos necesarios. Utiliza las formas femeninas de Catalunya y Mallorca.

  1. ____________ oncle (de mi) i ____________ cosina (de tu) són germans.
  2. ____________ botiga (d'ella) és més gran que ____________ (de nosaltres).
  3. ____________ núvia (de mi) no té ____________ llibres (de tu) d'història.
  4. Quin és ____________ objectiu (de vosaltres) vital? ____________ objectiu (de nosaltres) vital és ser completament independents.
  5. ____________ fills (d'ells) parlen català, castellà i anglès.
  6. ____________ casa (de nosaltres) és a tocar ____________ (la de volsaltres).
  7. ____________ professor (de mi) de portugués és brasiler.
  8. ____________ cambra (d'ells) té un llit molt gran
  9. ____________ germà (de mi) i ____________ (de tu) tenen la mateixa edat.
  10. ____________ cap (de vosaltres) és l'home de ____________ germana (de mi).

Respostes>>

Setè exercici[editar]

Escribe las frases del ejercicio cuarto que presenten alguna variante en les Illes Balears.

Respostes>>

Vuitè exercici[editar]

Reescribe las frases del ejercicio sexto que presenten alguna variante en el Regne de València i Eivissa.

Respostes>>

Novè excercici[editar]

Rellena esta frase:


-Nosaltres______(cantar) cada dia amb la nostra amiga Marta.Després de________(cantar)_________(anar)al cinema i ______(fer)una festa amb tots els nostres amics.


Respostes>>

Exercicis de les unitats 1a, 2a i 3a[editar]

← Lliçó3a Revisión de las unidades 1ª, 2ª y 3ª Lliçó4a →
Corrección de la revisión


Primer exercici[editar]

Lletreja les paraules següents:

  1. Força
  2. Coixí
  3. Regalèssia
  4. Jade
  5. Waterpolo
  6. Hivern
  7. Brodar
  8. Enverinament
  9. Caragol
  10. Roig
  11. Estovalles
  12. Ratapinyada
  13. Alzina
  14. Esquarterar
  15. Ombrel·la
  16. Acordió
  17. Esveltesa
  18. Xarxa
  19. Lluç
  20. Teranyina
  21. Míssil

Segon exercici[editar]

Tradueix al català les formes verbals següents acompanyades del pronom personal corresponent.

Canto ________________. Tenéis ________________. Sueñas ________________. Trabajan ________________. Somos ________________. Piensa ________________. Lucho ________________. Aumentáis ________________. Eres ________________. Dibujan ________________. Pintamos ________________. Tiene ________________. Soy ________________. Trabajáis ________________. Necesitan ________________. Tenemos ________________. Cocina ________________. Cierro ________________. Encuentras ________________. Sois ________________. Tienes ________________. Aumenta ________________. Tengo ________________. Soñáis ________________. Cocinan ________________. Pensamos ________________. Dibuja ________________. Son ________________. Encuentro ________________. Cantáis ________________. Luchas ________________. Tienen ________________. Necesitamos ________________. Es ________________.

Tercer exercici[editar]

Escriu els números següents en lletres.

  • 14 _____________________ dies, 14 _____________________ tardes,
  • 61 _____________________ colls, 61 _____________________ mans,
  • 90 _____________________ francesos, 90 _____________________ franceses,
  • 22 _____________________ cames, 22 _____________________ braços,
  • 55 _____________________ gats, 55 _____________________ gates,
  • 48 _____________________ verbs, 48 _____________________ gramàtiques,
  • 31 _____________________ dilluns, 31 _____________________ catalanes,
  • 72 _____________________ mares, 72 _____________________ pares,
  • 3 _____________________ ulls, 3 _____________________ celles,
  • 86 _____________________ cases, 86 _____________________ cotxes,
  • 16 _____________________ diaris, 16 _____________________ cadires,

Exercicis de la lliçó quarta[editar]

== Primer exercici ==

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe la forma verbal correspondiente. Utiliza la forma incoativa.

  • Tu ____serveixes____ (servir) un cafè amb llet.
  • Nosaltres _________(oferir) un llibre a la Mireia.
  • Ells ____________ (llegir) un periòdic.
  • Jo ________________(competir) amb il·lusió.
  • La Maria ______________ (decidir) perquè és la cap de l'empresa.
  • Vosaltres ______________ (repetir) les coses massa.
  • Tu ________ (repartir) les cartes?
  • Marc i jo ______________ (assistir) a una exposició de pintura.
  • Ell ________ (atribuir) l'accident de l'aeronau a una errada de càlcul.
  • Jo ____________ (resistir) com puc la calor d'aquest estiu.
  • Elles ___________ (contribuir) a difondre la música en català als Estats-Units
  • Tu ______________ (agrair) l'assistència del públic a la inaguració del casal.
  • Vostè _____________ (complir) cinquanta-nou anys el sis d'agost.
  • Vosaltres ______________ no (sofrir) la cosina d'Anna.
  • Jo ______________ (descobrir) a poc a poc com rutlla aquest aparell.
  • Nosaltres ______________ (reflectir) amb un mirall la llum del sol.
  • l'Andreu ______________ (establir) un tarannà més competitiu a la fàbrica.
  • Tu ______________ (partir) pinyons per fer-ne un bon gelat.
  • Vostès ______________ (compartir) un apartament a la costa blanca.
  • Jo ______________ (retribuir) els treballadors cada quinze dies.
  • Vosaltres ______________ (arrodonir) els euros en favor vostre.

Respostes>>

Segon exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Conjuga los siguientes "verbos puros", de conjugación regular pura, en catalán en las seis personas:

Ajupir

  1. _jo __________________
  2. _tu ___________________
  3. _ell/a __________________
  4. _nosaltres __________________
  5. _vosaltres ____________________
  6. _ells/es _____________________

Grunyir

  1. _jo _____________________
  2. _tu _____________________
  3. _ell/a _____________________
  4. _nosaltres ____________________
  5. _vosaltres ____________________
  6. _ells/es _____________________

Morir

  1. __jo __________________
  2. __tu __________________
  3. __ell/a ____________________
  4. __nosaltres ___________________
  5. __vosaltres ___________________
  6. __ells/es ___________________


Sentir

  1. __jo ____________________
  2. __tu ____________________
  3. __ell/a ____________________
  4. __nosaltres ____________________
  5. __vosaltres ____________________
  6. __ells/es _______________________

Respostes>>

Tercer exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe en cifras los números siguientes:

  • 21 _______________________________________________________
  • 32 _______________________________________________________
  • 2.332 ____________________________________________________
  • 67 _______________________________________________________
  • 1.254.825 ________________________________________________
  • 80 _______________________________________________________
  • 109 ______________________________________________________
  • 20.756 ___________________________________________________
  • 422 _____________________________________________________
  • 2.222.541 ________________________________________________
  • 894 ______________________________________________________
  • 1.111 ____________________________________________________
  • 351 ______________________________________________________
  • 5.761 ____________________________________________________
  • 16 _______________________________________________________
  • 416.739 _________________________________________________
  • 3.620 ____________________________________________________
  • 590.281.493 ______________________________________________
  • 14 _______________________________________________________
  • 10.000 ___________________________________________________
  • 951.462 __________________________________________________

Respostes>>

Quart exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Transcribe las cifras a letras teniendo en cuenta que le sigue una palabra masculina.

  • 21 homes _______________________________________________________
  • 32 homes _______________________________________________________
  • 2.332 homes ____________________________________________________
  • 67 homes _______________________________________________________
  • 1.254.825 homes ________________________________________________
  • 80 homes _______________________________________________________
  • 109 homes ______________________________________________________
  • 20.756 homes ___________________________________________________
  • 422 homes ______________________________________________________
  • 2.222.541 homes ________________________________________________
  • 894 homes ______________________________________________________
  • 1.111 homes ____________________________________________________
  • 351 homes ______________________________________________________
  • 5.761 homes ____________________________________________________
  • 16 homes _______________________________________________________
  • 416.739 homes __________________________________________________
  • 3.620 homes ____________________________________________________
  • 590.281.493 homes ______________________________________________
  • 14 homes _______________________________________________________
  • 10.000 homes ___________________________________________________
  • 951.462 homes __________________________________________________

Respostes>>

Cinquè exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Transcribe las cifras a letras teniendo en cuenta que le sigue una palabra femenina.

  • 21 dones _______________________________________________________
  • 32 dones _______________________________________________________
  • 2.332 dones ____________________________________________________
  • 67 dones _______________________________________________________
  • 1.254.825 dones ________________________________________________
  • 80 dones _______________________________________________________
  • 109 dones ______________________________________________________
  • 20.756 dones ___________________________________________________
  • 422 dones ______________________________________________________
  • 2.222.541 dones ________________________________________________
  • 894 dones ______________________________________________________
  • 1.111 dones ____________________________________________________
  • 351 dones ______________________________________________________
  • 5.761 dones ____________________________________________________
  • 16 dones _______________________________________________________
  • 416.739 dones __________________________________________________
  • 3.620 dones ____________________________________________________
  • 590.281.493 dones ______________________________________________
  • 14 dones _______________________________________________________
  • 10.000 dones ___________________________________________________
  • 951.462 dones __________________________________________________

Respostes>>

Sisè exercici[editar]

Traduce el texto de la lectura al castellano.

Respostes>>

Exercicis de la lliçó cinquena[editar]

Primer exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Conjuga las siguientes formas verbales en catalán:

  1. Nosaltres (batre) ____________.
  2. Ella (perdre) _____________.
  3. Tu (treure) _____________.
  4. Vosaltres (vèncer) _____________.
  5. Jo (tèmer) _____________.
  6. Elles (beure) _____________.
  7. Nosaltres (vèncer) _____________.
  8. Ella (témer) _____________.
  9. Tu (beure) _____________.
  10. Vosaltres (batre) _____________.
  11. Jo (perdre) _____________.
  12. Vostès (treure) _____________.

Respostes>>

Segon exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Conjuga los verbos siguientes en catalán en las seis personas:

Prometre

  1. Jo
  2. Tu
  3. Ell
  4. Nosaltres
  5. Vosalttres
  6. Ells

Témer

  1. Jo
  2. Tu
  3. Ell
  4. Nosaltres
  5. Vosaltres
  6. Ells

Retre

  1. Jo
  2. Tu
  3. Ell
  4. Nosaltres
  5. Vosaltres
  6. Ells

Combatre

  1. Jo
  2. Tu
  3. Ell
  4. Nosaltres
  5. Vosaltres
  6. Ella

Respostes>>

Tercer exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

¿Alguna de las formas verbales del primer ejercicio varía en el catalán de las islas Baleares o del País Valenciano? Si la respuesta es afirmativa reescribe las formas que cambian.

Respostes>>

Quart exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Reescribe los verbos del segundo ejercicio en el catalán de las Baleares y del País Valenciano.

Respostes>>

Exercicis de la lliçó sisena[editar]

Primer exercici[editar]

Escribe el artículo determinado que corresponda.

amor,  home,  mare,  ordi,  gos,  hora,  avet,  alçada,  escola,  horta,  camp,  horari,  ull,  elefant,  articulació,  paret,  emperadriu,   estudiant,  got,  ordinador,  peix,  amoníac,  automòbil,  auca,  engonal,  estri,  interior,  ullal,  orgasme,  col·legi,  rector,  estornell,  Índia,  objectiu,  guia de carrers,  euro,  ungla,  heterosexual,  armilla,  atenció,  oratge,  àvia,  estora,  alcaldessa,  eremita, retolador,  espatla,  arbre,  ocell,  esquena,  pallasso. 

Respostes>>

Segon exercici[editar]

Reescribe las palabras del primer ejercicio antecedidas por el artículo indeterminado.

Exercicis de la lliçó novena[editar]

Primer exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador aparte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Cambia de número las palabras siguientes:

Platja:_________________, vaca:________________, figues:________________, monja:_________________, monjo:________________, plaça:________________, poca:________________, aigua:________________, corretja:________________, amiga:________________, taca:_________________, maça:_________________, pasqua:________________, truges:________________, llengua:________________, raça:________________, maga:_______________, biblioteca:_______________, enveja:________________, paraigua:_______________, peça:________________,

Respostes>>

Segon exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe las siguientes formas verbales:


Pronom arrossegar arranjar embolicar escurçar liquar desaiguar
jo arrossego __________ __________ __________ __________ __________
tu __________ arranges __________ __________ __________ __________
ell __________ __________ embolica __________ __________ __________
nosaltres __________ __________ __________ escurcem __________ __________
vosaltres __________ __________ __________ __________ liqüeu __________
ells __________ __________ __________ __________ __________ desaigüen


Respostes>>

Tercer exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe las siguientes formas verbales:

  • Tu ____________ (tacar)
  • Nosaltres ____________ (esmerçar)
  • Elles ____________ (barrejar)
  • Jo ____________ (obliquar)
  • Vostè ____________ (combregar)
  • Vosaltres ____________ (enaiguar)

Respostes>>

Quart exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe la forma femenina de los adjetivos y forma el adverbio en mente siguiendo el modelo:


Adjectiu masculí Adjectiu femeni Adverbi
lleuger lleugera lleugerament
sagaç __________ __________
tendre __________ __________
feble __________ __________
sa __________ __________
sobtat __________ __________
probable __________ __________
amarg __________ __________
bo __________ __________
intens __________ __________
fosc __________ __________
amable __________ __________
senzill __________ __________
íntegre __________ __________


Respostes>>

Respostes de la lliçó primera[editar]

Primer exercici (primer ejercicio)[editar]

  1. Bona tarda, Bona vesprada
  2. Fins demà (atención al acento)
  3. Bona nit
  4. Hola
  5. Bona nit i bon hora, molt bona nit
  6. Adéu, Adéu-siau (atención al acento) au
  7. Bon dia
  8. A reveure, fins després
  9. Bon dia i bon hora
  10. Fins aviat, fins prompte

Segon exercici (segundo ejercicio):[editar]

  1. un riu.
  2. una veu.
  3. una porta.
  4. un vi.
  5. una fruita.
  6. un ratolí.
  7. una roba.
  8. una dent.
  9. una corda.
  10. una cova.
  11. una aixeta.
  12. un camió.
  13. una visió.
  14. un germà.
  15. un forn.

Tercer exercici (tercer ejercicio):[editar]

  • La casa de la muntanya és la de color verd.
  • Amb la llet es produeix el formatge i els iogurts.
  • Els amics de la senyora Rius són els treballadors de la fàbrica.
  • El senyor Giner veu la platja des de la finestra.
  • El gos lladra, el gat miola i la persona parla.
  • La gossa lladra i la gata miola.
  • Els calçotets i els pantalons són negres.
  • La pera, el plàtan i el kiwi són fruites.

Quart exercici (cuarto ejercicio):[editar]

  1. vosaltres
  2. ella
  3. tu (recuerda que en catalán no se acentúa)
  4. ells
  5. vostès
  6. ell
  7. nosaltres
  8. jo
  9. elles
  10. vostè

Cinquè exercici (quinto ejercicio)[editar]

Pere: Hola Jaume. Cómo estás?
Jaume: Hola Pere. Estoy bien. Y tú?
Pere: Bien también.
Jaume: Hasta mañana.
Pere: Adiós.

Remarca (nota): Los nombres de persona, en un principio, no los traduciremos, excepto algunos casos como: Joan Pau II, el rei Joan Carles, etc.

Sisè exercici (sexto ejercicio)[editar]

  1. Jaume: la jota, la a, la u, la ema, la e.
  2. Exercici: la e, la xeix (o la ics), la e, la erra, la ce, la i, la ce, la i.
  3. Aviat: la a, la ve, la i, la a, la te.
  4. Hola: la hac, la o, la ela, la a.
  5. Com: la ce, la o, la ema.
  6. Gat: la ge, la a, la te.
  7. Quadre: la cu, la u, la a, la de, la erra, la e.
  8. bambú: la be, la a, la ema, la be, la u.
  9. Fórmula: la efa, la o, la erra, la ema, la u, la ela, la a.
  10. plural: la pe, la ela, la u, la erra, la a, la ela.

Setè exercici (séptimo ejercicio)[editar]

  • dos més dos fan quatre
  • tres més quatre fan set
  • set més tres fan deu
  • cinc més u fan sis
  • quatre més quatre fan vuit
  • u més quatre fan cinc
  • cinc més quatre fan nou
  • dos més quatre fan sis
  • nou més u fan deu
  • quatre més cinc fan nou
  • dos més tres fan cinc
  • vuit més u fan nou
  • cinc més tres fan vuit
  • u més u fan dos
  • sis més u fan set

Respostes de la lliçó tercera[editar]

Primer exercici[editar]

  1. Nosaltres pensem en tu sovint.
  2. Jo canto òpera.
  3. Ella és andalusa i també parla català perquè estudia a Mallorca.
  4. La papallona vola.
  5. Vosaltres necessiteu un cotxe?
  6. Vostès agafen l'avió avui.
  7. Tu treballes quatre hores el dia.
  8. Antoni cuina tots els divendres un arròs amb fesols i naps.
  9. Nosaltres sempre deixem les sabates al menjador.
  10. Elles es queixen que tu arribes sempre tard.
  11. Carolina i Vicenç dibuixen un carrer d'Alacant.
  12. Maria pinta les parets del passadís.
  13. El nivell de la mar augmenta en aquesta platja tots els anys.
  14. Jo no trobo el paraigua enlloc.

Nota. En la frase tercera, la sílaba tónica de las tres personas del singular y la tercera del plural del presente de indicativo de estudiar en catalán es -di- [es-tu-di-a] mientras que en castellano se pronuncia [es-tu-dia]. Esto ocurre en los verbos acabados en -iar: jo premio, tu anuncies, ell canvia, elles copien.

Segon exercici[editar]

En el catalán del País Valenciano sólo varía la primera persona del singular:

  • La frase número 2: Jo cante òpera
  • La frase número 15: Jo no trobe el paraigua enlloc.

Tercer exercici[editar]

En el catalán de les Illes Balears varían la primera persona del singular, la primera del plural y la segunda del plural:

  • La frase número 1: Nosaltres pensam en tu sovint.
  • La frase número 2: Jo cant òpera.
  • La frase número 5: Vosaltres necessitau cotxe?
  • La frase número 9: Nosaltres sempre deixam les sabates al menjador.
  • La frase número 15: Jo no trob el paraigua enlloc.

Quart exrcici[editar]

  1. Maria té un cosí de Finlàndia.
  2. (Tu) tens febre? No ho sé.
  3. (Nosaltres) no tenim ni forquilla ni ganivet.
  4. Albert i Carolina tenen molta set.
  5. (Jo) no tinc ganes de parlar amb tu.
  6. (Vosaltres) teniu dos germans més? Sí, tenim dos germans més.
  7. (Ella) té una fruiteria al carrer d'Ausiàs March.
  8. Quants fills té vostè? Tinc dos fills i dues filles.
  9. (Ella) té el que tu no tens.
  10. La gossa que tenen l'Andreu i la Marta no és tan gran com la gossa que tenim nosaltres.

Cinquè exercici[editar]

  1. La columna vertebral té trenta-tres vèrtebres.
  2. Tinc quaranta dies de vacances.
  3. Cinquanta-cinc i vint-i-dos fan setanta-set.
  4. L'avi de la Maria té noranta-tres anys i l'àvia noranta-dos anys.
  5. Miro "els trenta-nou graons", una pel·lícula d'Alfred Hitchcock.
  6. Un minut són seixanta segons.
  7. França té noranta-sis departaments i vint-i-dues regions a Europa.
  8. Dos dies són quaranta-vuit hores i tres dies dies són setanta-dues hores.
  9. La ciutat de Barcelona té quaranta-un regidors (legislatura 2003-2007).
  10. Es parla de febre quan la temperatura de les aixelles depassa els trenta-set graus.

Sisè exercici[editar]

  1. El meu oncle i la teva cosina són germans.
  2. La seva botiga és més gran que la nostra.
  3. La meva núvia no té els teus llibres d'història.
  4. Quin és el vostre objectiu vital? El nostre objectiu vital és ser completament independents.
  5. a) Els seus fills parlen català, castellà i anglès. b) Llurs fills parlen català, castellà i anglès.
  6. La nostra casa és a tocar la vostra.
  7. El meu professor de portugués és brasiler.
  8. La seva cambra té un llit molt gran. b) Llur cambra té un llit molt gran.
  9. El meu germà i el teu tenen la mateixa edat.
  10. El vostre cap és l'home de la meva germana.

Setè exercici[editar]

  • La frase del ejemplo: (Jo) tenc una casa.
  • La frase número 2: (Jo) no tenc ganes de parlar amb tu.
  • La frase número 8: Quants fills té vostè? Tenc dos fills i dues filles.

Vuitè exercici[editar]

  • La frase número 1: El meu oncle i la teua cosina són germans.
  • La frase número 2: La seua botiga és més gran que la nostra.
  • La frase número 3: La meua núvia no té els teus llibres d'història.
  • La frase número 8: La seua cambra té un llit molt gran. b) Llur cambra té un llit molt gran.
  • La frase número 10: El vostre cap és l'home de la meua germana.


Novè excercici[editar]

-Nosaltres cantem cada dia.....Anem al cinema....fem una festa

Respostes de la revisió de les unitats 1a, 2a i 3a[editar]

Primer exercici[editar]

Lletreja les paraules següents:

  1. Força. La efa, la o, la erra, la ce trencada, la a.
  2. Coixí. La ce, la o, la i, la xeix (o la ics), la i.
  3. Regalèssia. La erra, la e, la ge, la a, la ela, la e, la essa, la essa, la i, la a.
  4. Jade. La jota, la a, la de, la e.
  5. Waterpolo. La ve doble, la a, la te, la e, la erra, la pe, la o, la ela, la o.
  6. Hivern. La hac, la i, la ve, la e, la erra, la ena.
  7. Brodar. La be, la erra, la o, la de, la a, la erra.
  8. Enverinament. La e, la ena, la ve, la e, la erra, la i, la ena, la a, la ema, la e, la ena, la te.
  9. Caragol. La ce, la a, la erra, la a, la ge, la o, la ela.
  10. Roig. La erra, la o, la i, la ge.
  11. Estovalles. La e, la essa, la te, la o, la ve, la a, la ela, la ela, la e, la essa.
  12. Ratapinyada. La erra, la a, la te, la a, la pe, la i, la ena i grega, la a, la de, la a.
  13. Alzina, La a, la ela, la zeta, la i, la ena, la a.
  14. Esquarterar. La e, la essa, la cu, la u, la a, la erra, la te, la e, la erra, la a, la erra.
  15. Ombrel·la. La o, la ema, la be, la erra, la e, la ela geminada, la a.
  16. Acordió. La a, la ce, la o, la erra, la de, la i, la o.
  17. Esveltesa. La e, la essa, la ve, la e, la ela, la te, la e, la essa, la a.
  18. Xarxa. La xeix (o la ics), la a, la erra, la xeix (o la ics), la a.
  19. Lluç. La ela, la ela, la u, la ce trencada.
  20. Teranyina. Le te, la e, la erra, la a, la ena i grega, la i, la ena, la a.
  21. Míssil. La ema, la i, la essa doble, la i, la ela.

Segon exercici[editar]

Canto = canto. Tenéis =teniu . Sueñas = somies. Trabajan = treballen. Somos = som. Piensa = pensa. Lucho = lluito. Aumentáis = augmenteu. Eres = ets. Dibujan = dibuixen. Pintamos = pintem. Tiene = té. Soy = sóc. Trabajáis = treballeu. Necesitan = necessiten. Tenemos = tenim. Cocina = cuina. Cierro = tanco. Encuentras = trobes. Sois = sou. Tienes = tens. Aumenta = augmenta. Tengo = tinc. Soñáis = somieu. Cocinan = cuinen. Pensamos = pensem. Dibuja = dibuixa. Son = són. Encuentro = trobo. Cantáis = canteu. Luchas = lluites. Tienen = tenen. Necesitamos = necessitem. Es = és.

Tercer exercici[editar]

  • Catorze dies, catorze tardes,
  • Seixanta-un colls, seixanta-una mans,
  • Noranta francesos, noranta franceses,
  • Vint-i-dues cames, vint-i-dos braços,
  • Cinquanta-cinc gats, cinquanta-cinc gates,
  • Quaranta-vuit verbs, quaranta-vuit gramàtiques,
  • Trenta-un dilluns, trenta-una catalanes,
  • Setanta-dues mares, setanta-dos pares,
  • Tres ulls, tres celles,
  • Vuitanta-sis cases, vuitanta-sis cotxes,
  • Setze diaris, setze cadires,

Respostes de la lliçó quarta[editar]

Primer exercici[editar]

  • Tu serveixes un cafè amb llet.
  • Nosaltres oferim un llibre a la Mireia.
  • Ells llegeixen un periòdic.
  • Jo competeixo amb il·lusió.
  • La Maria decideix perquè és la cap de l'empresa.
  • Vosaltres repetiu les coses massa.
  • Tu reparteixes les cartes?
  • Marc i jo assistim a una exposició de pintura.
  • Ell atribueix l'accident de l'aeronau a una errada de càlcul.
  • Jo resisteixo com puc la calor d'aquest estiu.
  • Elles contribueixen a difondre la música en català als Estats-Units
  • Tu agraeixes l'assistència del públic a la inaguració del casal.
  • Vostè compleix cinquanta-nou anys el sis d'agost.
  • Vosaltres no sofriu la cosina d'Anna.
  • Jo descobreixo a poc a poc com rutlla aquest aparell.
  • Nosaltres reflectim amb un mirall la llum del sol.
  • l'Andreu estableix un tarannà més competitiu a la fàbrica.
  • Tu parteixes pinyons per fer-ne un bon gelat.
  • Vostès comparteixen un apartament a la costa blanca.
  • Jo retribueixo els treballadors cada quinze dies.
  • Vosaltres arrodoniu els euros en favor vostre.

Segon exercici[editar]

Ajupir

  1. Jo ajupo
  2. Tu ajups
  3. Ell ajup
  4. Nosaltres ajupim
  5. Vosaltres ajupiu
  6. Elles ajupen

Grunyir

  1. Jo grunyo
  2. Tu grunys
  3. Vostè gruny
  4. Nosaltres grunyim
  5. Vosaltres grunyiu
  6. Ells grunyen

Morir

  1. Jo moro
  2. Tu mors
  3. Ella mor
  4. Nosaltres morim
  5. Vosaltres moriu
  6. Vostès moren


Sentir

  1. Jo sento
  2. Tu sents
  3. Ell sent
  4. Nosaltres sentim
  5. Vosaltres sentiu
  6. Ells senten

Tercer exercici[editar]

  • 21 vint-i-u.
  • 32 trenta-dos.
  • 2.332 dos mil tres-cents trenta-dos.
  • 67 seixanta-set.
  • 1.254.825 un milió dos-cents cinquanta-quatre mil vuit-cents vint-i-cinc.
  • 80 vuitanta.
  • 109 cent nou.
  • 20.756 vint mil set-cents cinquanta-sis.
  • 422 quatre-cents vint-i-dos.
  • 2.222.541 dos milions dos-cents vint-i-dos mil cinc-cents quaranta-u.
  • 894 vuit-cents noranta-quatre.
  • 1.111 mil cent onze.
  • 351 tres-cents cinquanta-u.
  • 5.761 cinc mil set-cents seixanta-u.
  • 16 setze
  • 416.739 quatre-cents setze mil set-cents trenta-nou
  • 3.620 tres mil sis-cents vint.
  • 590.281.493 cinc-cents noranta milions dos-cents vuitanta-un mil quatre-cents noranta-tres.
  • 14 catorze.
  • 10.000 deu mil.
  • 951.462 nou-cents cinquanta-un mil quatre-cents seixanta dos.

Quart exercici[editar]

  • Vint-i-un homes.
  • Trenta-dos homes.
  • Dues mil tres-cents trenta-dos homes.
  • Seixanta-set homes.
  • Un milió dos-cents cinquanta-quatre mil vuit-cents vint-i-cinc homes.
  • Vuitanta homes.
  • Cent nou homes.
  • Vint mil set-cents cinquanta-sis homes.
  • Quatre-cents vint-i-dos homes.
  • Dos milions dos-cents vint-i-dos mil cinc-cents quaranta-un homes.
  • Vuit-cents noranta-quatre homes.
  • Mil cent onze homes.
  • Tres-cents cinquanta-un homes
  • Cinc mil set-cents seixanta-un homes.
  • Setze homes.
  • Quatre-cents setze mil set-cents trenta-nou homes.
  • Tres mil sis-cents vint homes.
  • Cinc-cents noranta milions dos-cents vuitanta-un mil quatre-cents noranta-tres homes.
  • Catorze homes.
  • Deu mil homes
  • Nou-cents cinquanta-un mil quatre-cents seixanta dos homes

Cinquè exercici[editar]

  • Vint-i-una dones.
  • Trenta-dues dones.
  • Dos mil tres-centes trenta-dues dones.
  • Seixanta-set dones.
  • Un milió dues-centes cinquanta-quatre mil vuit-centes vint-i-cinc dones.
  • Vuitanta dones.
  • Cent nou dones.
  • Vint mil set-centes cinquanta-sis dones.
  • Quatre-centes vint-i-dues dones.
  • Dos milions dues-cents vint-i-dues mil cinc-centes quaranta-una dones.
  • Vuit-centes noranta-quatre dones.
  • Mil cent onze dones.
  • Tres-centes cinquanta-una dones
  • Cinc mil set-centes seixanta-una dones.
  • Setze dones.
  • Quatre-centes setze mil set-centes trenta-nou dones.
  • Tres mil sis-centes vint dones.
  • Cinc-centes noranta milions dues-centes vuitanta-una mil quatre-centes noranta-tres dones.
  • Catorze dones.
  • Deu mil dones.
  • Nou-centes cinquanta-una mil quatre-centes seixanta dues dones.

Sisè exercici[editar]

Buenos días, me llamo Pere Ferrer y tengo veintiún años. Soy un chico de la ciudad de Vinaroz, en el norte del País Valenciano y muy cerca de Cataluña. Estudio filología catalana en la Universitat de València. Tengo una novia que se llama Empar. Empar es de la ciudad de Perpiñán y habla un catalán un poco diferente al catalán de Valencia. Empar estudia medicina y comparte un piso con dos chicas más que se llaman Roser i Pau. Roser es de la ciudad de Mahón, en la isla de Menorca, y Pau es de Lérida. Las tres chicas son muy divertidas. Yo trabajo en una pizzeria los fines de semana.

Remarques:

  1. Los nombres y los apellidos no los traduciremos al castellano.
  2. Los nombres de ciudad, autonomía, país sí que los traducimos al castellano.
  3. El único nombre oficial es Universitat de València según los estatutos de dicha institución.

Respostes de la lliçó cinquena[editar]

Primer exercici[editar]

  1. Nosaltres batem.
  2. Ella perd.
  3. Tu treus.
  4. Vosaltres venceu
  5. Jo temo.
  6. Elles beuen.
  7. Nosaltres vencem.
  8. Ella tem.
  9. Tu beus.
  10. Vosaltres bateu.
  11. Jo perdo.
  12. Vostès treuen.

Remarques (notas): No todos los verbos empleados en este ejercicio son regulares -más concretamente son irregulares treure (sacar), vèncer (vencer) y beure (beber)-, pero las formas conjugadas en este ejercicio de dichos verbos siguen el esquema regular.

Segon exercici[editar]

Prometre

  1. Jo prometo
  2. Tu promets
  3. Ell promet
  4. Nosaltres prometem
  5. Vosaltres prometeu
  6. Ells prometen

Témer

  1. Jo temo
  2. Tu tems
  3. Ella tem
  4. Nosaltres temem
  5. Vosaltres temeu
  6. Elles temen

Retre

  1. Jo reto
  2. Tu rets
  3. Ella ret
  4. Nosaltres retem
  5. Vosaltres reteu
  6. Elles reten

Combatre

  1. Jo combato
  2. Tu combats
  3. Vostè combat
  4. Nosaltres combatem
  5. Vosaltres combateu
  6. Vostès combaten


Tercer exercici[editar]

La forma que varía es la de la primera persona del singular: en vez de jo temo tenemos jo tem y en vez de jo perdo tenemos jo perd

Quart exercici[editar]

Prometre

  1. Jo promet
  2. Tu promets
  3. Ell promet
  4. Nosaltres prometem
  5. Vosaltres prometeu
  6. Ells prometen

Témer

  1. Jo tem
  2. Tu tems
  3. Ella tem
  4. Nosaltres temem
  5. Vosaltres temeu
  6. Elles temen

Retre

  1. Jo ret
  2. Tu rets
  3. Ella ret
  4. Nosaltres retem
  5. Vosaltres reteu
  6. Elles reten

Combatre

  1. Jo combat
  2. Tu combats
  3. Vostè combat
  4. Nosaltres combatem
  5. Vosaltres combateu
  6. Vostès combaten

Respostes de la lliçó sisena[editar]

Primer exercici[editar]

l'amor, l'home, la mare, l'ordi, el gos, l'hora, l'avet, l'alçada, l'escola, l'horta, el camp, l'horari, l'ull, l'elefant, l'articulació, la paret, l'emperadriu, l'estudiant, el got, l'ordinador, el peix, l'amoníac, l'automòbil, l'auca, l'engonal, l'estri, l'interior, l'ullal, l'orgasme, el col·legi, el rector, l'estornell, l'Índia, l'objectiu, la guia de carrers, l'euro, l'ungla, l'heterosexual, l'armilla, l'atenció, l'oratge, l'àvia, l'estora, l'alcaldessa, l'eremita, el retolador, l'espatla, l'arbre, l'ocell, l'esquena, el pallasso.

Segon exercici[editar]

un amor (o una amor), un home, una mare, un ordi, un gos, una hora, un avet, una alçada, una escola, una horta, un camp, un horari, un ull, un elefant, una articulació, una paret, una emperadriu, un estudiant (o una estudiant), un got, un ordinador, un peix, un amoníac, un automòbil, una auca, un engonal, un estri, un interior, un ullal, un orgasme, un col·legi, un rector, un estornell, una Índia, un objectiu, una guia de carrers, un euro, una ungla, un heterosexual (o una heterosexual), una armilla, una atenció, un oratge, una àvia, una estora, una alcaldessa, un eremita, un retolador, una espatla, un arbre, un ocell, una esquena, un pallasso.

Respostes de la lliçó novena[editar]

Primer exercici[editar]

  • Platja: platges.
  • vaca: vaques.
  • figues: figa.
  • monja: monges.
  • monjo: monjos.
  • plaça: places.
  • poca: poques.
  • aigua: aigües.
  • corretja: corretges.
  • amiga: amigues.
  • taca: taques.
  • maça: maces.
  • pasqua: pasqües.
  • truges: truja.
  • llengua: llengües.
  • raça: races.
  • maga: magues.
  • biblioteca: biblioteques.
  • enveja: enveges.
  • paraigua: paraigües.
  • peça: peces.

Segon exercici[editar]

Pronom arrossegar arranjar embolicar escurçar liquar desaiguar
jo arrossego arranjo embolico escurço liquo desaiguo
tu arrossegues arranges emboliques escurces liqües desaigües
ell arrossega arranja embolica escurça liqua desaigua
nosaltres arrosseguem arrangem emboliquem escurcem liqüem desaigüem
vosaltres arrossegueu arrangeu emboliqueu escurceu liqüeu desaigüeu
ells arrosseguen arrangen emboliquen escurcen liqüen desaigüen

Tercer exercici[editar]

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe las siguientes formas verbales:

  • Tu taques
  • Nosaltres esmercem
  • Elles barregen
  • Jo obliquo
  • Vostè combrega
  • Vosaltres enaigüeu

Quart exercici[editar]

Adjectiu masculí Adjectiu femeni Adverbi
lleuger lleugera lleugerament
sagaç sagaç sagaçment
tendre tendra tendrament
feble feble feblement
sa sana sanament
sobtat sobtada sobtadament
probable probable probablement
amarg amarga amargament
bo bona bonament
intens intensa intensament
fosc fosca foscament
amable amable amablement
senzill senzilla senzillament
íntegre íntegra íntegrament