Catalán/Lliçó3a

De Wikilibros, la colección de libros de texto de contenido libre.
← Lliçó2a Lliçó3a Lliçó4a →
Ejercicios de la tercera lección


Cala Mitjana, Menorca, Illes Balears.
Catedral, Girona, Catalunya.
Lección 3ª ~ La família

Diàleg (diálogo)[editar]

Palau de l'Exposició, València, País Valencià.

Pere: Bon dia Jaume!
Jaume: Bon dia? Avui no és un bon dia
Pere: Per què no és un bon dia?
Jaume: Perquè el meu pare és el teu pare.
Pere: Aleshores, tu i jo som germans?
Jaume: Sí, ara ja no som cosins com abans. Ara som germans
Pere: I la meva mare qui és?.
Jaume: La teva mare és la meva mare.
Pere: Tens raó. Avui no és un bon dia.
Jaume: Sí que és un bon dia, home. Era broma.

Els possessius (los posesivos)[editar]

Eivissa a vista d'ocell, Illes Balears

En catalán existen dos tipos de determinantes posesivos: los posesivos tónicos (el meu, el teu), que son los más utilizados, y los posesivos átonos (mon, ta), que sólo se utilizan en el lenguaje muy culto y en ciertas palabras de grado de parentesco (pare, mare, germà, germana, tia/tieta i tiet/tio/oncle) y con las palabras "casa" y "vida".

1a persona singular[editar]

  • Para decir mi gato, mi gata, mis gatos, mis gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el meu gat la meva gata
plural els meus gats les meves gates
Gran Teatre del Liceu, Barcelona, Catalunya

2a persona singular[editar]

  • Para decir tu gato, tu gata, tus gatos, tus gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el teu gat la teva gata
plural els teus gats les teves gates

3a persona singular[editar]

  • Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de él, de ella o de usted) en catalán se usa:
masculí femení
singular el seu gat la seva gata
plural els seus gats les seves gates
Port d'Alacant, País Valencià

1a persona plural[editar]

  • Para decir nuestro gato, nuestra gata, nuestros gatos, nuestras gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el nostre gat la nostra gata
plural els nostres gats les nostres gates
Temple romà, Vic, Catalunya

2a persona plural[editar]

  • Para decir vuestro gato, vuestra gata, vuestros gatos, vuestras gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el vostre gat la vostra gata
plural els vostres gats les vostres gates

3a persona plural[editar]

  • Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de ellos, de ellas o de ustedes) en catalán hay dos formas:

Forma usual

masculí femení
singular el seu gat la seva gata
plural els seus gats les seves gates

forma muy culta

masculí femení
singular llur gat llur gata
plural llurs gats llurs gates

Possessius àtons (Posesivos átonos)[editar]

Este tipo de posesivos es de uso limitado y opcional. Como se decía arriba, se utiliza habitualmente para ciertos grados de parentesco y las palabras "casa" y "vida", en el lenguaje culto y en el catalán antiguo.

masculí femení
1ª persona del singular
singular mon pare ma mare/casa
plural mos pares mes cases
2ª persona del singular
singular ton pare ta mare/casa
plural tos pares tes cases
3ª persona del singular
singular son pare sa mare/casa
plural sos pares ses cases
masculí femení
1ª persona del plural
singular nostre pare nostra mare/casa
plural nostres pares nostres cases
2ª persona del plural
singular vostre pare vostra mare/casa
plural vostres pares vostres cases
3ª persona del plural
singular llur* / son pare llur* / sa mare/casa
plural llurs* / sos pares llurs* / ses cases















  • Llur y llurs no se utilizan en el lenguaje común, sólo en el culto.

Remarques (notas)[editar]

1. Los posesivos llur, llurs sólo se emplean con la tercera persona del plural, es decir, el poseedor es plural: ellos, ellas o ustedes. Llur gos es el perro de ellos, ellas o ustedes y no el perro de él, ella o usted. En cambio el seu gos puede ser, como en castellano con la forma 'su perro', tanto el perro de él, ella o usted como el perro de ellos, ellas o ustedes. El uso de llur en catalán es similar al del francés o italiano: llur gos=leur chien=loro cane, llurs gossos=leurs chiens=loro cani.

2. En valenciano, en noroccidental (provincia de Lleida y ribera del Ebro) y en ibicenco, las formas femeninas de la 1ª persona singular, de la 2ª persona singular, así como de la 3ª persona singular y plural, en vez de tener una v tienen una u:

resto del catalán ibicenco, valenciano y noroccidental
1ª persona
singular la meva gata la meua gata
plural les meves gates les meues gates
2ª persona
singular la teva gata la teua gata
plural les teves gates les teues gates
3ª persona
singular la seva gata la seua gata
plural les seves gates les seues gates

Exercicis>>

Vocabulari (Vocabulario)[editar]

Els dies de la setmana (Los días de la semana)[editar]

Recuerda que setmana se pronuncia /semmana/, pronuncia siempre esa t escrita como una m oral.

   dilluns                             lunes
   dimarts                             martes
   dimecres                            miércoles
   dijous                              jueves
   divendres                           viernes
   dissabte                            sábado
   diumenge                            domingo

Els mesos (Los meses)[editar]

   gener                               enero
   febrer                              febrero
   març                                marzo
   abril                               abril
   maig                                mayo
   juny                                junio
   juliol                              julio 
   agost                               agosto
   setembre                            septiembre
   octubre                             octubre
   novembre                            noviembre
   desembre                            diciembre

Gramàtica (gramática): Verbs regulars de la 1a conjugació (Verbos regulares de la 1ª conjugación)[editar]

Los verbos de la primera conjugación acaban todos en -ar como parlar, plorar, etc. Aquí tienes la conjugación de Cataluña, la Franja y del norte de la Comunidad Valenciana:


Persona Singular Plural
1a jo parlo nosaltres parlem
2a tu parles vosaltres parleu
3a ell, ella parla ells, elles parlen

Aquí tienes la conjugación de la mayoría del País Valenciano –como puedes ver sólo cambia la 1ª persona del singular–:


Persona Singular Plural
1a jo parle nosaltres parlem
2a tu parles vosaltres parleu
3a ell, ella parla ells, elles parlen

Finalmente, aquí tienes la conjugación de las Islas Baleares –como en catalán medieval–:


Persona Singular Plural
1a jo parl nosaltres parlam
2a tu parles vosaltres parlau
3a ell, ella parla ells, elles parlen

La variedad dialectal afecta a muchas lenguas. En el castellano de ciertos países de América existen las formas del voseo que son diferentes a las del castellano peninsular.

Els verbs pronominals[editar]

Hay dos modelos, el de los verbos que comienzan por vocal y el de los que comienzan por consonante.

Verb portar-se (portarse)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo em porto
em porte
nosaltres ens portem
2a tu et portes vosaltres us porteu
3a ell, ella es porta ells, elles es porten


Verb afanyar-se (darse prisa)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo m'afanyo
m'afanye
nosaltres ens afanyem
2a tu t'afanyes vosaltres us afanyeu
3a ell, ella s'afanya ells, elles s'afanyen

Exercicis>>

Gramàtica (gramática): el verb tenir o tindre (el verbo tener)[editar]

Aquí está el gráfico del verbo tener. En catalán tiene dos infinitivos posibles: tenir y tindre, éste último muy usado en el catalán de Valencia. Atención a los acentos en la tercera persona singular .


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo tinc nosaltres tenim
2a tu tens vosaltres teniu
3a ell, ella ells, elles tenen

En las Baleares, la primera persona del singular del presente de indicatiu del verb tenir és jo tenc.

El verbo tenir se usa como en castellano para indicar la posesión de una cosa:

   tinc una casa                          tengo una casa
   tens una clau                          tienes una llave
   té un porc                             tiene un cerdo
   tenim un cotxe                         tenemos un coche
   teniu una píndola                      tenéis una píldora
   tenen una paella                       tienen una sartén

Además el verbo tenir se usa, como en castellano también, para indicar sensaciones:

   tinc gana/fam                          tengo hambre
   tens set                               tienes sed
   té fred                                tiene frío
   tenim calor                            tenemos calor
   teniu ganes de sopar                   tenéis ganas de cenar
   tenen son                              tienen sueño
   tinc por                               tengo miedo
   tenen febre                            tienen fiebre



Exercicis>>

Els números (los números)[editar]

A partir del número 21 hasta el 99 en catalán se utiliza el guión para separar las decenas de las unidades.

21-30[editar]

En los números comprendidos entre el 21 y 29 el catalán introduce la conjunción copulativa i entre las decenas y las unidades

  • 21 vint-i-u
  • 22 vint-i-dos
  • 23 vint-i-tres
  • 24 vint-i-quatre
  • 25 vint-i-cinc
  • 26 vint-i-sis
  • 27 vint-i-set
  • 28 vint-i-vuit
  • 29 vint-i-nou
  • 30 trenta

Lo que se dijo para los números u y dos es válido para el vint-i-u y para el vint-i-dos . Delante de un sustantivo adoptan las formas siguientes: vint-i-un gats, vint-i-una gates; vint-i-dos gats, vint-i-dues gates.

31-40[editar]

  • 31 trenta-u
  • 32 trenta-dos
  • 33 trenta-tres
  • 34 trenta-quatre
  • 35 trenta-cinc
  • 36 trenta-sis
  • 37 trenta-set
  • 38 trenta-vuit
  • 39 trenta-nou
  • 40 quaranta

Atención al cambio de vocal entre 'cuarenta' (castellano) y quaranta (catalán), así como a la grafía inicial q. El trenta-u y el trenta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: trenta-un albercocs, trenta-una pomes; trenta-dos albercocs, trenta-dues pomes.

41-50[editar]

  • 41 quaranta-u
  • 42 quaranta-dos
  • 43 quaranta-tres
  • 44 quaranta-quatre
  • 45 quaranta-cinc
  • 46 quaranta-sis
  • 47 quaranta-set
  • 48 quaranta-vuit
  • 49 quaranta-nou
  • 50 cinquanta

Atención al cambio de vocales e y a entre 'cincuenta' (castellano) y cinquanta (catalán), así como al cambio de la grafía c del castellano por la q del catalán. El quaranta-u y el quaranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: quaranta-un peus, quaranta-una cames; quaranta-dos peus, quaranta-dues cames.

51-60[editar]

  • 51 cinquanta-u
  • 52 cinquanta-dos
  • 53 cinquanta-tres
  • 54 cinquanta-quatre
  • 55 cinquanta-cinc
  • 56 cinquanta-sis
  • 57 cinquanta-set
  • 58 cinquanta-vuit
  • 59 cinquanta-nou
  • 60 seixanta

Atención a las diferencias vocálicas entre 'sesenta' (castellano) y seixanta (catalán), así como a la pronunciación de la grafía x. El cinquanta-u y el cinquanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: cinquanta-un cavalls, cinquanta-una eugues; cinquanta-dos cavalls, cinquanta-dues eugues.

61-70[editar]

  • 61 seixanta-u
  • 62 seixanta-dos
  • 63 seixanta-tres
  • 64 seixanta-quatre
  • 65 seixanta-cinc
  • 66 seixanta-sis
  • 67 seixanta-set
  • 68 seixanta-vuit
  • 69 seixanta-nou
  • 70 setanta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana setenta (de siete) y la catalana setanta (de set). El seixanta-u y el seixanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: seixanta-un col·legis, seixanta-una escoles; seixanta-dos col•legis, seixanta-dues escoles.

71-80[editar]

  • 71 setanta-u
  • 72 setanta-dos
  • 73 setanta-tres
  • 74 setanta-quatre
  • 75 setanta-cinc
  • 76 setanta-sis
  • 77 setanta-set
  • 78 setanta-vuit
  • 79 setanta-nou
  • 80 vuitanta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana ochenta (de ocho) y la catalana vuitanta (de vuit). El setanta-u y el setanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: setanta-un carrers, setanta-una cases; setanta-dos carrers, setanta-dues cases.

81-90[editar]

  • 81 vuitanta-u
  • 82 vuitanta-dos
  • 83 vuitanta-tres
  • 84 vuitanta-quatre
  • 85 vuitanta-cinc
  • 86 vuitanta-sis
  • 87 vuitanta-set
  • 88 vuitanta-vuit
  • 89 vuitanta-nou
  • 90 noranta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana noventa (de nueve) y la catalana noranta (de nou) así como al cambio entre la v del castellano y la r del catalán. El vuitanta-u y el vuitanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: vuitanta-un nois, vuitanta-una noies; vuitanta-dos nois, vuitanta-dues noies.

91-100[editar]

  • 91 noranta-u
  • 92 noranta-dos
  • 93 noranta-tres
  • 94 noranta-quatre
  • 95 noranta-cinc
  • 96 noranta-sis
  • 97 noranta-set
  • 98 noranta-vuit
  • 99 noranta-nou
  • 100 cent

La forma catalana cent no tiene el diptongo de la castellana cien. Acuérdate de poner la t final en catalán. El noranta-u y el noranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: noranta-un homes, noranta-una dones; noranta-dos homes, noranta-dues dones.

La família (la familia)[editar]

La família
la familia
el abuelo, la abuela l'avi (m.), l'àvia (f.) / el iaio, la iaia (PV)
el cuñado, la cuñada el cunyat, la cunyada
el hermano, la hermana el germà, la germana
el hijo, la hija el fill, la filla
el padre, la madre el pare, la mare
el primo, la prima el cosí, la cosina
el tío, la tía l'oncle (m.) / el conco, la tia
el yerno, la nuera el gendre, la jove / la nora
el bisabuelo, la bisabuela el besavi, la besàvia / el besiaio, la besiaia (PV)
el tatarabuelo, la tatarabuela el rebesavi, la rebesàvia o el tresavi, la tresàvia / el rebesiaio, la rebesiaia (PV)
el sobrino, la sobrina el nebot, la neboda


← Lliçó2a Lliçó 3a Lliçó4a →
Ejercicios de la tercera lección