Catalán/Lliçó2a

De Wikilibros, la colección de libros de texto de contenido libre.
← Lliçó1a Lliço2a Lliçó3a →
Ejercicios de la segunda lección


Lección 2ª ~ Qui és ella? Ella és ...


Diàleg (diálogo)[editar]

Reus, Catalunya

Pere: Bon dia Jaume!
Jaume: Bon dia Pere!
Pere: Qui és l'home de la samarreta blava?
Jaume: És l'Albert. El pare del Joan i de la Maria.
Pere: El Joan i la Maria? Qui són en Joan i la Maria?
Jaume: Els meus cosins d'Eivissa.
Pere: Gràcies Jaume. A reveure.
Jaume: Adéu, Pere.

Explicació del diàleg (explicación del diálogo)[editar]

El diálogo comienza con una forma de saludar que ya conoces: Bon dia!. En la tercera línea se pregunta por una persona vestida con una camiseta (samarreta) azul (en catalán, azul tiene el mismo masculino que el alemán: blau. El femenino es blava). Las preguntas y respuestas para saber quién es alguien se detallan en el punto siguiente. En la cuarta y en la quinta línea tienes dos ejemplos de uso del artículo personal en catalán (ver más abajo). En la sexta línea se introduce un posesivo (mis primos: els meus cosins). Por ahora quédate con la traducción y un poco más adelante veremos sus formas catalanas. Finalmente, se utilizan dos fórmulas ya sabidas para despedir así como la palabra más usual para agradecer las cosas: gràcies.

Diàleg (diálogo)[editar]

Pati de l'IEI, Lleida, Catalunya

Mireia: Bon dia! Jo sóc la Mireia
Anna: Bon dia Mireia! Molt de gust. Jo sóc l'Anna
Mireia: Com anem, Anna?
Anna: Anant fent i tu Mireia?
Mireia: Avui molt bé però ahir...
Anna: Mireia què és això del dit?
Mireia: És un anell. És d'un noi francès.
Anna: I qui és el noi francès?
Mireia: És un joier, és alt i és de Bordeus
Anna: L'anell és d'or?
Mireia: Sí, és d'or.
Anna: És molt guapo.
Mireia: Moltes gràcies.
Mireia: Igualment. Adéu.

Qui sóc? (¿Quién soy?)[editar]

Persones (personas)[editar]

Para preguntar "¿Quién soy?" en catalán se utiliza: Qui sóc?"

  • Para responder "Yo soy ...." en catalán se utiliza: Jo sóc ....."


Para preguntar "¿Quién eres?" en catalán se utiliza: Qui ets/eres?"

  • Para responder "Tú eres ...." en catalán se utiliza: Tu ets/eres ....."


Para preguntar "¿Quién es?" en catalán se utiliza: Qui és?"

  • Para responder "Él es ...." en catalán se utiliza: Ell és ....."
  • Para responder "Ella es ...." en catalán se utiliza: Ella és ....."
  • Para responder "Usted es ...." en catalán se utiliza: Vostè és ....."
Cardona, Catalunya


Para preguntar "¿Quiénes somos?" en catalán se utiliza: Qui som?"

  • Para responder "Nosotros somos ...." en catalán se utiliza: Nosaltres som ....."


Para preguntar "¿Quiénes sois?" en catalán se utiliza: Qui sou?

  • Para responder "Vosotros sois ...." en catalán se utiliza: Vosaltres sou ....."
Barranc d'Algendar, Menorca, Illes Balears


Para preguntar "¿Quiénes son?" en catalán se utiliza: Qui són?

  • Para responder "Ellas son ...." en catalán se utiliza: Elles són ....."
  • Para responder "Ellos son ...." en catalán se utiliza: Ells són ....."
  • Para responder "Ustedes son ...." en catalán se utiliza: Vostès són ....."

El pronombre interrogativo para preguntar por personas es "Qui"

Coses(o Coses) (cosas)[editar]

El Castellet, Perpinyà, Catalunya nord

Para preguntar "¿Qué es eso?" en catalán se utiliza: Què(o Què) és això?

  • Para responder "Eso es ...." en catalán se utiliza: Això és ....."

Para preguntar "¿Qué son... ?" en catalán se utiliza: Què(o què) són?

  • Para responder "Son ...." en catalán se utiliza: Són ....."

El pronombre interrogativo para preguntar por cosas es què(o què). Recuerda que siempre se escribe con acento grave para distinguirlo del relativo que.

Ejercicios/Exercicis>>

Gramàtica (gramática): el verb ser o ésser (el verbo ser)[editar]

La Boqueria, Barcelona, Catalunya

Aquí está el gráfico del verbo ser que en catalán tiene dos infinitivos posibles: ser, que es la forma más popular y ésser, que es la forma más culta. la segunda forma se utiliza mucho como sustantivo l'ésser humà (el ser humano). Atención a los acentos en la primera persona singular sóc, en la tercera singular és y en la tercera plural són.


Persona Singular Plural
1a jo sóc nosaltres som
2a tu ets vosaltres sou
3a ell, ella és ells, elles són


En las Islas Baleares (Illes Balears), la primera persona del singular es jo som.
En valenciano (valencià), la segunda persona del singular es tu eres.

Alguns usos del verb ser o ésser (algunos usos del verbo ser)[editar]

Como en castellano

Nacionalitats                     Ets francès
                                     (eres francés)
Origen (de + nom)                 Vosaltres sou d'Anglaterra
                                     (sois de Inglaterra)
Oficis                            És metge
                                     (es médico)
Matèria                           El moble és de fusta   
                                     (el mueble es de madera)
Possessió (de + nom)              El llibre és de la Maria 
                                     (el libro es de María)
Possessió (+ possessiu)           El llibre és seu 
                                     (el libro es suyo)
Hora                              Quina hora és? Són les dues 
                                     (¿Qué hora es? Son las dos)
Temps en què té lloc una cosa     Les festes de Gràcia són a l'estiu 
                                     (Las fiestas de Gràcia son en verano)
Adjectius (qualitats permanents)  La mare és rossa 
                                     (la madre es rubia)

Diferente del castellano

Estat civil                       Som casades 
                                     (estamos casadas)
Situació geogràfica               Cadis és a Andalusia 
                                     (Cádiz está en Andalucía) 

Ejercicios/Exercicis>>

Nacionalitats (nacionalidades)[editar]

He aquí una lista de países y su gentilicio correspondiente en catalán (tened en cuenta que las "e" abiertas i los acentos graves de las "e" de los gentilcios en valenciano y noroccidental son cerradas i agudos respectivamente):

Europa

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Alemanya alemany alemanya
Anglaterra anglès anglesa
Espanya espanyol espanyola
França francès francesa
Itàlia italià italiana
Rússia rus russa
Besalú, Catalunya

Àsia

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Aràbia saudita saudita saudita
Corea coreà coreana
Índia indi índia
Iran iranià iraniana
Israel israelià israeliana
Japó japonès japonesa
Turquia turc turca
Xina xinès xinesa

Amèrica

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Argentina argentí argentina
Brasil brasiler brasilera
Canadà canadenc canadenca
Colombia colombià colombiana
Estats Units estatunidenc, nord-americà estatunidenca, nord-americana
Mèxic mexicà mexicana

Àfrica

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Àfrica del sud sud-africà sud-africana
Angola angolès angolesa
Egipte egipcià egipciana
Marroc marroquí marroquina
Nigèria nigerià nigeriana

Oceania

País o nació gentilici masculí gentilici femení
Austràlia australià australiana

Gramàtica (gramática): el verb haver-hi (el verbo haber)[editar]

En catalán, como en castellano, el verbo haber sólo se conjuga en tercera persona del singular:


català castellà
hi ha hay

La forma verbal conjugada del verbo catalán haver-hi es ha. Hi es un antiguo pronombre que se ha fijado, como ocurre también en francés (il y a). Hay que escribir siempre el pronombre hi. En este nivel sólo se verán los usos coincidentes de este verbo en castellano y en catalán.

Es un verbo impersonal y denota la existencia de algo:

Hi ha una cadira al menjador        Hay una silla en el comedor.
Hi ha un mapa nou d'Alacant?       ¿Hay un mapa nuevo de Alicante?.
Hi ha un diari damunt la taula      Hay un periódico en la mesa.
Hi ha un noi francès a l'escola     Hay un chico francés en la escuela.

Ejercicios/Excercicis>>

Expressions de temps (Expresiones de tiempo)[editar]

 * avui/hui                   * hoy
 * ahir                       * ayer  
 * abans-d'ahir/despús-ahir   * anteayer
 * demà                       * mañana
 * demà passat/despús-demà    * pasado mañana
 * anit                       * anoche
 * despús-anit                * anteanoche
 * ara                        * ahora
 * abans                      * antes  
 * després                    * después
 * en acabat/en acabant       * inmediatamente después
 * l'endemà                   * el dia siguiente/al día siguiente

Las formas hui, despús-ahir, despús-demà y en acabant se utilizan en la Comunitat Valenciana. Ejercicios/Exercicis>>

Gramàtica (gramática): l'article personal (el artículo personal)[editar]

Bienvenido a una de las grandes diferencias entre el castellano y el catalán: el artículo personal. En catalán, delante de los nombres de persona se introduce un artículo como ocurría con los ejemplos del diálogo: en Joan i la Maria y no se considera, en absoluto, un uso vulgar. En castellano, en cambio, formas como *el Juan o *la María no están aceptadas por la normativa y se deben evitar.

masculí femení
el Joan la Maria
en Joan na Maria

Como puedes comprobar, hay dos artículos personales en catalán. Las formas masculinas el, en y las formas femeninas la, na. Puedes usar cualquiera de las dos formas. Según la zona, se utilizan más unas u otras. Así, en las Baleares, las formas predominantes son en y na. En buena parte de Cataluña se usan ambas formas masculinas pero la femenina casi siempre es la. En la Comunidad Valenciana no se suele utilizar el artículo personal pero en aquellas zonas donde sí se utiliza, la tendencia es a utilizar el y la.

Cuando el nombre comienza por vocal, el artículo se apostrofa:

masculí femení
l'Oriol l'Agnès
n'Oriol n'Agnès

Ejercicios/Exercicis>>

Els números (los números)[editar]

  • 0 zero
  • 1 ú o un
  • 2 dos
  • 3 tres
  • 4 quatre
  • 5 cinc
  • 6 sis
  • 7 set
  • 8 vuit / huit
  • 9 nou
  • 10 deu
  • 11 onze
  • 12 dotze
  • 13 tretze
  • 14 catorze
  • 15 quinze
  • 16 setze
  • 17 disset / dèsset
  • 18 divuit / díhuit
  • 19 dinou / dènou
  • 20 vint


Como puedes observar los números son bastantes similares al castellano. El número más diferente es el setze similar al seize francés que no lleva la partícula catalana di- equivalente a la castellana dieci- del dieciséis. Los 6 primeros números tienen la ese sonora. El 17, 18 y 19 en el País Valenciano se dicen de la 2ª manera (dèsset, díhuit, dènou).

Otro caso especial del catalán es el uso del guion (-) entre las decenas y las unidades y entre las unidades y las centenas, aparte del 'veinte' que entre él y sus unidades se escribe -i-.

  • 21 vint-i-un
  • 22 vint-i-dos
  • 23 vint-i-tres
  • 24 vint-i-quatre
  • 25 vint-i-cinc
  • 26 vint-i-sis
  • 27 vint-i-set
  • 28 vint-i-vuit
  • 29 vint-i-nou
  • 30 trenta
  • 31 trenta-un
  • 32 trenta-dos
  • 40 quaranta
  • 50 cinquanta
  • 60 seixanta
  • 70 setanta
  • 80 vuitanta
  • 90 noranta
  • 100 cent
  • 234 dos-cents trenta-quatre

En el siguiente enlace podéis consultar como se escriben los números en catalán entre 0 y mil billones.

http://www.dilc.org/numeros.php

Alacant, Comunitat Valenciana.












← Lliçó1a Lección 2 Lliçó3a →
Ejercicios de la segunda lección