Pisología Social de la Comunicación/N4b

De Wikilibros, la colección de libros de texto de contenido libre.
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

1. Resum de la lectura del tema[editar]

Principi de distanciament: té com a finalitat bàsica canviar la « representació usual » de les formes, idees, imatges… existents preestablertes. És a dir, generar canvis subtils en la representació de la realitat que comportin una nova lectura, fora d’allò habitual, la qual creï significacions no previstes ni esperades. Trencar amb el “saber bàsic” associat a la gramàtica cultural (fruit de la socialització) que generalment comporta unes expectatives determinades i clares. Tal principi considera que si hi ha elements inesperats o imprevistos davant una aparent normalitat es produeix una pertorbació que comporta confusió (les coses no encaixen com “tocarien”), i que permet guanyar distància, donant pas a una visió més crítica davant els models usuals per percepció dels fets. Aquesta pertorbació, com ja hem dit, és deguda a la presència de quelcom inesperat que inverteix les regles, les ridiculitza i fa absurdes, qüestionant d’aquesta manera els patrons i “esquemes de base” que tenim tan interioritzats, i replantejant la idea de que la “normalitat social” sols és una decisió. I que el canvi és possible. I tal intenció es du a terme, alterant un dels dos elements de la pressuposada normalitat. S’altera o bé el missatge (contingut) o bé el medi (situació). D’aquesta manera podrem evidenciar una situació canviant el missatge, o modificar el sentit del missatge variant el context.

Principi de sobreidentificació: Si el distanciament crea una distància entre actors i espectadors respecte les relacions dominants, la sobreidentificació el que pretén és posicionar-se conseqüentment dins la lògica de l’ordre dominant i atacar-la en el seu punt més vulnerable. Expressar de manera afirmativa els aspectes callats, ocults i fer-ho de forma convincent, imitant la lògica del sistema amb la màxima fidelitat perquè ningú dels confrontats amb ella tingui moltes possibilitats de distanciar-se. S’arriba al punt d’identificar-se fins a tal punt amb la lògica del sistema que la pren més seriosament que el mateix sistema. Dins la sobreidentificació hi trobaríem la sobreafirmació que el que pretén és atacar conductes segures que coincideixen amb la ideologia dominant per a provocar l’aparició de les cares ocultes que amaguen. Cal tenir en compte respecte l’ús d’aquesta tècnica, que la sobreidentificació fracassada pot provocar l’efecte totalment contrari al que es pretenia. Ex: matem els pobres (aquesta sobreafirmació no seria útil perquè se’n podrien apropiar les postures racistes).

Invenció de fets falsos per crear esdeveniments vertaders: Aquesta tècnica consisteix, com el seu propi nom indica, en inventar algun esdeveniment fals que comporti reaccions, que comporti fets vertaders. El que se sol fer és utilitzar la narrativa dominant, canals que tinguin cert prestigi (per exemple, Orson Welles aprofità el poder de les notícies donades per ràdio per realitzar la seva gran actuació de "La guerra de los mundos") i entrar en el fenomen de la tematització per "boicotejar-lo" des de dins, és a dir, per aprofitar-lo i usar els temes que estan de moda per subvertir-los o per generar temes nous de controvèrsia. El que es busca amb aquesta tècnica és ridiculitzar, deixar en evidència, en definitiva criticar, l'autoritat, les instàncies de poder. D'aquesta manera qüestionem la seva legitimitat, sentit i capacitat. El que s'aconsegueix és presentar al públic una distorsió respecte alguna situació que plasmi la posició, contrària a la de la ciutadania, del Govern, d'alguna institució... del que es desprèn la visió (i conscienciació, en alguns casos) d'aquelles relacions tan subtils de poder que articulen la quotidianeitat i que d'altra forma no ens n’arribaríem a adonar.

Camuflatge: A partir de l’emmascarament s’intenten superar barreres de comunicació per a confrontar a la gent amb un text o una acció que, d’altra manera, evitarien. Ex: chumbawamba (pop comercial amb textos anarquistes) o grups d’esquerres que utilitzen el disseny formal dels mitjans burgesos per expressar el seu text. Aquesta tècnica parteix de la “trampa de l’embalatge”, és a dir, utilitzar un bonic envoltori o maquillatge per aconseguir que els lectors llegeixin coses no habituals.

Fakes: Es tracta d'un mètode subversiu de la guerrilla que consisteix en realitzar una imitació o falsificació que representa una instància de poder (narrativa dominant) i que aprofita la legitimitat que això comporta per articular un discurs alterat. Es tracta d'una imitació, el més perfecta possible, de la veu del poder per tal de parlar, ni que només sigui per uns moments, des de la seva posició i utilitzar així l'autoritat d'aquelles instàncies. El que es persegueix és desencadenar un procés comunicatiu sobre la pròpia situació falsificada, de forma que es qüestioni l'estructura de la mateixa. D'aquesta manera s'ataca directament als discursos, a la naturalitat amb què generen determinades situacions. L'objectiu últim és fer que les instàncies que s'hi han vist implicades es pronunciïn al respecte del tema que s'ha falsificat, fent d'aquesta manera que la seva posició al respecte es faci explícita i es dilucidin les xarxes de poder en què ens veiem articulades quotidianament sense tan sols qüestionar-nos-les. Podríem parlar aquí sobre el tema de l'ètica, ja que es parteix d'un engany a la població (i a més estem deixant en ridícul la instància de poder que ens dóna de menjar!). Però no es tracta d'un engany "enganyós", no es pretén que la gent canviï de posició respecte allò que se subverteix. Es tracta d'un engany constructiu, a partir del qual qui vulgui disposarà de certes eines per analitzar críticament determinades situacions considerades normals.

'Afirmació subversiva': tècnica de distanciament, afirma tan exageradament el que explicita, que genera distància, convertint així la suposada afirmació en tot just allò contrari. Resulta més eficaç quan l’exageració és prou òbvia per irritar i desorientar i alhora es manté oculta (no identificada). El perill d’aquesta tècnica recau en la seva subtilesa, que és necessari es percebi, perquè sinó, el caràcter del distanciament no és captat, i comportaria una reafirmació de les relacions dominants.

Collage i muntatge: Tècnica que s’utilitza més en el camp artístic i que pretén trencar amb els models de percepció de la realitat. Per exemple: els cubistes o els dadaistes (rebuig de l’art establert, foto muntatges dadaistes)

Tergiversació i reinterpretació: Mètode de distanciament que canvia la manera de veure objectes o imatges generalment coneguts traient-los del seu context original i posant-los en un context no habitual. La tergiversació d’imatges, conceptes o textos de l’estètica hegemònica o dels discursos del poder són útils per a mostrar i deconstruir obertament la seva funció ideològica, moltes vegades encoberta, que a través de textos analítics ben elaborats. Ex: deixar en evidència categories arbitràries que sovint s’utilitzen en el discurs com les de gènere.




2. Explicació de l’exemple presentat a classe[editar]

Primerament vam començar canviant el context i apropiant-nos de l'espai no-públic de la tarima, per tal de generar un distanciament inicial a partir del qual explicar aquest principi. El canvi consistia en una espècie de "haima", amb teles per terra, una llum tènue creada amb espelmes i galetetes per anar menjant mentre xerràvem. El distanciament també prenia com a tall d’exemple la horitzontalitat que es creava respecte les relacions, els rols a classe. Se subvertien els rols de el-que-coneix, i el-que-vé-a-conèixer per tal que els alumnes es sentissin una mica “profes” i en Joan se sentís una mica alumne. El que vam intentar és no donar una explicació a partir dels fets, sinó intentar suscitar una mica el debat, que la gent expressés les seves opinions, per tal d'articular la teoria a partir de les seves aportacions guiades per nosaltres. Es respirava un ambient agradable, com si es tractés més aviat d'una xerrada entre amics que no pas una exposició de classe (segons les expectatives generals). De fet, molta gent va participar (més que normalment) i es generaren debats interessants. Un cop havíem explicat el que era exactament això del distanciament, vam explicar l’experiència de l’any passat que consistia en exposar tota una sèrie d'estudis que reflexaven amb mitjanes aritmètiques, desviacions estàndard, gràfiques i ponderacions, l'efectivitat d'aquestes tècniques, caricaturitzant de tal manera el discurs científic que va arribar al punt en què diagnosticaven les persones implicades en la guerrilla de trastorn antisocial de la conducta. Per tant, vam explicar que el que es va fer l’any anterior amb aquest discurs tècnic va ser una sobreidentificació ( el següent punt que volíem explicar). Seguint amb el tema vàrem explicar d’altres mètodes més concrets de la guerrilla de la comunicació. Per tal d’explicar la invenció de fets falsos per crear esdeveniments vertaders, vam posar com a exemple el que apareix a la lectura, el cas dels “yippies”, que durant la guerra del Vietnam van sortir al carrer cridant a tort i a dret que la guerra s’havia acabat. Moltíssima gent s’hi sumà, fins i tot policies desinformats que havien d’anar a desintegrar aquesta manifestació espontània. Amb això sí que van aconseguir una manifestació explícita per part de l’autoritat, del Govern, que es veié obligat a desmentir la notícia afirmant que la guerra encara continuava vigent, amb la inevitable materialització entre els desitjos de la ciutadania i les accions del Govern i la ridiculització que se’n segueix. Vam relacionar aquest mètode amb el fenomen de la tematització, doncs creiem que la guerrilla aprofita molts dels temes que estan vigent, que estan “en la parrilla”, per tractar de fer entreveure els òrgans que estan exercint poder i el seu funcionament. Tot i que també considerem que recuperen temes oblidats per tal de treure’ls a la llum i pensar-los. De cara a explicar els fakes, la tècnica estrella de la guerrilla, vam utilitzar l’experiència que es va exposar l’any passat, aquesta va consistir en penjar uns cartells falsos anunciant una xerrada sobre el PIR (tema d’elevat interès, per tant, aprofitant el fenomen de la tematització) amb uns ponents inventats, i amb la firma de l’autònoma. Estaven utilitzant una forma oficial per transmetre un discurs alterat, un fet inventat, de forma que també podria encabir-se en l’anterior tècnica (de fet, tot acaben sent fakes...). El que perseguien amb això era fer que la gent es presentés al lloc i hora indicats per així demostrar que ens fan anar per on volen, posant a disposició una determinades informacions i unes d’altres no. D’aquesta manera ja es reflecteixen estructures de poder, a partir de les quals pensaven que es podrien canviar algunes coses. El que esperaven era que la gent que hi estigués interessada apretés a l’organització per tal que fessin una xerrada al respecte. Van relacionar aquesta tècnica amb el tema ètic, doncs en algun moment van arribar a sentir-se malament per haver mentit a estudiants. A més de aquest exemple, aprofitant vam fer referència als nostres companys del grup del mati. Ells van penjar cartells per total la facultat de psicologia en els quals s’anunciava que la Biblioteca d’Humanitats havia rebut una bona quantitat del llibres que més s’utilitzen durant la carrera. Van crear un fake, aquest però, no va causar tan aldarull, com el del l’any passat. Molt companys van comentar que encara no l’havien vist, (no ho van fer amb gaire temps perquè els fet sortissin efecte) i molts dels que ho havien vist no havien anat a comprovar-ho, tot i que s’ho havien cregut. No es va produir un fake complet, la biblioteca només va haver de desmentir la notícia a uns quants estudiants que ho van preguntar a la recepció quan no van trobar els suposats llibres que buscaven. De totes formes, creiem que els objectius de la guerrilla no són els de mentir gratuïtament a la gent, sinó que, a partir d’una alteració dels fets, presentar-los d’una manera diferent per tal que puguin ser qüestionats. A partir d’aquesta “il·luminació”, no pretenen fer que tothom es torni activista i vagi fent fakes per la vida, sinó que qui vulgui, pugui i estigui interessat en la causa, es proposi d’aplicar-ho a la seva vida quotidiana sense deixar de fer tot el que fa diàriament (seguim en la mateixa lògica: no es té per què trencar amb el discurs si amb una utilització alterada obtenim els mateixos o millors resultats). Durant l’exposició la gent no va preguntar, comentar, debatre gaire, sinó que va estar escoltant atentament. Va ser al final d’aquesta explicació quan van reaccionar i es va crear un ambient de reflexió espontània on tots ens vam sorprendre de la distensió i apropament que es va crear a l’aula amb aquesta dinàmica.


3. Visió pròpia del tema considerant els comentaris de classe.[editar]

Acceptem amb naturalitat les relacions de poder i domini perquè des de petits, se'ns "adoctrina" per a que, en les petites coses (que són les que estan al nostre abast) reproduïm l'ordre establert. També aprenem que subvertir la gramàtica cultural no és fàcil i sovint, desistim en l’intent perquè tenim por dels “càstigs” que la societat ens aplica o bé ens sembla una tasca massa feixuga, utòpica i inútil per portar-la a terme, o bé no considerem que siguem les persones adequades per a fer-ho. En primer lloc, potser no ens adonem que molts aspectes quotidians sí que serien fàcils de canviar en tant que estan totalment al nostre abast. Podem fer 'petits actes revolucionaris' en tot moment. Caiem en el tòpic de que 'no es pot canviar res' perquè ens fixem en canviar coses molt grans. Per exemple, potser el dia que una broma sexista ja no faci gràcia a ningú perquè ja no té sentit s'haurà avançat molt més que obligant a tenir una plantilla del 50%. Així, si en el teu grup d'amics ningú riu quan es fa una broma d'aquestes potser aquella persona es qüestionarà perquè ja no funciona aquell joc de significats, i així s'anirà estenent a través del teixit social (un grup d'amics, un ambient, un barri, una ciutat, una regió....). Altres mostres d’accions quotidianes per a qüestionar la gramàtica cultural podrien ser, per exemple, qüestionar l’autoritat del professor i del coneixement, qüestionar el mateix espai universitari que denota unes determinades relacions de poder, o bé que un treballador li demanés explicacions al seu encarregat perquè ha arribat amb retard. En aquest cas es violen les normes de la gramàtica cultural que dicta com s’ha de desenvolupar aquesta escena i es posa en tela de judici la relació de poder (amo-servent), la fa visible, la interpel·la i la despulla perquè totes la puguem veure. Algunes opinions defensen que no n’hi ha prou en fer petits canvis en la vida quotidiana i creuen que no podem oblidar la lluita a nivell macro perquè el que es pugui fer en la nostra vida diària, no arribarà més enllà dels cercles d' iguals. Potser a vegades nosaltres mateixos subestimem l’ona expansiva que es pot arribar a crear a partir dels petits canvis però de totes maneres l’acció quotidiana es pot complementar perfectament amb l’acció col·lectiva que alguns reivindiquen. El millor, segurament, és que tothom faci subversió dels codis en la mesura que pugui i es vegi capaç. És molt important, per altra banda, no mitificar aquells que fan subversió, penso que tothom pot fer-ho, i ho fa, en la seva vida quotidiana, i a la seva manera. No existeixen "els escollits" ("alternatius", "radicals" o "universitaris inconformistes" ) que poden qüestionar l'ordre establert i "la resta" (la gran massa social) que es limita a seguir funcionant com un ramat. Tothom és les dues coses: fa subversió en alguns aspectes i en d'altres reprodueix la gramàtica cultural. Com ja sabem, es poden utilitzar moltes tècniques per a subvertir els codis. Un dels exemples seria el fake que les nostres companyes de l’any passat van crear en relació amb la xerrada del PIR o el cartell dels llibres a la Biblioteca. En ambdós casos es tracta d’imitacions que pretenen, a partir de la imatge de veritat o simulant ser una instància d’autoritat, desencadenar un procés comunicatiu sobre la pròpia situació falsificada, de forma que es qüestioni l'estructura de la mateixa i es facin explícites les diverses opinions i justificacions incloses les del poder. El que és molt important i alhora difícil dels fakes, és que es busca una interpel·lació que xoqui, que provoqui un impacte, que tingui més efecte que, per exemple, un cartell que posi “NO al masclisme” perquè quan veiem aquest tipus de cartell no ens diu res de nou, ja ho coneixem, ja està identificat i no hi ha inclòs cap pertorbació. Moltes persones tenen dubtes sobre l’efecte a curt i llarg termini que poden provocar aquest tipus de tècniques subversives, a vegades a curt termini pot provocar molta indignació o fins i tot indiferència però en d’altres casos es pot aconseguir el qüestionament dels codis i de les relacions de poder dominants. Cal tenir molt clar que les tàctiques que exposa la guerrilla de la comunicació són precisament això, tàctiques, que no pretenen portar a terme una estratègia per aconseguir el poder i canviar l’ordre establert, sinó provocar petites interferències en el sistema perquè sigui més difícil acceptar amb naturalitat les relacions de domini.




4. Presa en consideració de les aportacions del nostres companys i comentaris al respecte[editar]

Tindrem en comte vàries de les aportacions realitzades pels nostres companys per expresar també la nostra opinió. Com ens van dir, la publicitat és un punt valuós per a la guerrilla de la comunicació . La publicidad no habla del mundo, construye el mundo (lo simula). No importa lo que se diga a través de los canales de comunicación de masas; desde el momento en que el receptor está influenciado por una serie de comunicaciones que le llegan simultáneamente desde varios canales, de una manera determinada, la naturaleza de esta información tiene poquísima importancia. Lo que cuenta es el bombardeo gradual y uniforme de la información, en la que los diversos contenidos se nivelan y pierden sus diferencias (Aportació Mòdul 10: Sonia Sanchez Serrano). Es per aquest motiu que la guerrilla de comunicació considera important la publicitat, es necessita que es creï un fet vertader, per a que es pugui desmentir, però per això fa falta que la invenció es converteixi en un fet “real” per desprès posar-ho en tela de judici i que hi hagi un qüestionament i una reflexió sobre el que està succeint. La guerrilla intenta atacar el fet de la creació d’un món a partir de la ideologia dels qui tenen el poder. I potser aquesta passivitat de la població ha provocat el sorgiment de moviments com aquest que ens intenten mostrar la relació entre diferents elements: poder, llenguatge i subversió, tot això enmarcat en els termes d’art, tècnica i política. És també cert, com una altra companya va comentar, que les relacions socials de domini es normalitzen en el marc del discurs social i en les formes de la gramàtica cultural. La guerrilla pretén trencar aquesta normalitat hegemònica i la pretesa naturalitat de l’ordre imperant, qüestionant la legitimitat del poder i obrint un espai per les utopies. No és positiu el no – qüestionar-se l’existent i demostra com els discursos tancats dominants es poden transformar en noves situacions, en realitat totes les tècniques que utilitza la guerrilla serveixen per això (fakes, invenció de fets falsos, camuflatge ..etc.,)I concloem, expressant també un comentari, que explicita o implícitament es reflectia en la majoria dels comentaris dels nostres companys i companyes. És un fet cada cop mes present que la Gramàtica cultural forma part d’una mitologia d’all+o quotidià, on el poder i el domini es presenten com a normals. És un fet integrat a les nostres vides i és difícil actuar en contra les relacions de poder, per això si aquestes tècniques no imiten a la perfecció les instàncies de poder no aconseguiran el seu objectiu.


5. Bibliografia[editar]

· Aportacions dels companys del matí i de la tarda.

· Apunts de l’assignatura

· Grupo Autonomo AFRICA (2000) Manual de Guerrilla de la Comunicación[1].pdf · http://www.yomango.net

· http://www.sindominio.net/fiambrera (tots els equips fiambrera...si busqueu ja trobareu els exemples que nosaltres vam posar sobre la recuperació dels espais públic, els parats petrificats,etc…)

· http://www.sccpp.org (web del sabotaje contra el capital pasándoselo pipa….)

· http://www.deform.org (relacionada amb el món de l’art…)

· http://www.vancomolocos.com

· http://www.subvertise.org