Catalán/Lliçó9a

De Wikilibros, la colección de libros de texto de contenido libre.
← Lliçó8a Lliçó 9a Lliçó10a →
Exercicis de la lliçó novena


En catalán, como en todas las lenguas románicas, existen una serie de alternancias gráficas que debes de dominar para no cometer errores.

1. Como en castellano el fonema /k/ se escribe:


c- -a una casa
qu- -e un quebequès
qu- -i quiet
c- -o un conill
c- -u un cuc


2. Como en castellano cuando en los grupos QUE, QUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.


qu- -a un quadre
qü- -e una qüestió
qü- -i un aqüífer
qu- -o quotidià


3. Las grafias C/Ç, cuando representan al fonema /s/ se distribuyen así:


ç- -a una puça
c- -e un cendrer
c- -i un cigró
ç- -o un xoriço
ç- -u torçut

Recuerda que en catalán una c seguida de una e i un i siempre se pronuncia como la s castellana, nunca como la z castellana. Los que seseéis no tendréis ningún problema ya que en catalán para vosotros es como si seseara.


4. Como en castellano el fonema /g/ se escribe:


g- -a un gat
gu- -e una guerra
gu- -i una àguila
g- -o un got
g- -u un gust


5. Como en castellano cuando en los grupos GUE, GUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.


gu- -a un gual
gü- -e un güelf
gü- -i un pingüí
gu- -o aiguós

6, la alternancia entre la j y la g es la misma que en castellano pero no olvides que la j en catalán no se pronuncia como en español sino como en italiano.


j- -a una jaqueta
g- -e un gerani
g- -i una girafa
j- -o un joc
j- -u un jutjat

Como en castellano también podemos encontrar palabras escritas con je com Jesús o projecte.

Alternàncies gràfiques en alguns verbs[editar]

Hay algunos verbos que son completamente regulares pero que debido a estas alternancias gráficas que hemos señalado, su raíz varía dependiendo de la vocal que tenga la terminación.

1. Alternancia c/qu

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo cercar (buscar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo cerco
cerque
nosaltres cerquem
2a tu cerques vosaltres cerqueu
3a ell, ella cerca ells, elles cerquen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: assecar, atacar, col·locar, embolicar, eradicar, ficar, lliscar, pescar, sucar, tacar, torcar, trencar, etc.

2. Alternancia qu/qü

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo adequar (adecuar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo adequo
adeqüe
nosaltres adeqüem
2a tu adeqües vosaltres adeqüeu
3a ell, ella adequa ells, elles adeqüen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: liquar, obliquar, etc.

3. Alternancia c/ç

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo agençar (adecentar, acomodar, aliñar, aderezar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo agenço
agence
nosaltres agencem
2a tu agences vosaltres agenceu
3a ell, ella agença ells, elles agencen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: alçar, amenaçar, avançar, boçar, caçar, calçar, començar, encalçar, eriçar, esmerçar, esquinçar, escurçar, finançar, forçar, llençar, llançar, traçar, etc.


4. Alternancia g/gu

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo ofegar (ahogar)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo ofego
ofegue
nosaltres ofeguem
2a tu ofegues vosaltres ofegueu
3a ell, ella ofega ells, elles ofeguen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: abonyegar, afalagar, amagar, amuntegar, arrossegar, bategar, cagar, combregar, doblegar, embriagar, engegar, ensopegar, llegar, mastegar, pagar, pregar, regar, vagar, etc.

5. Alternancia gu/gü

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo enaiguar


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo enaiguo
enaigüe
nosaltres enaigüem
2a tu enaigües vosaltres enaigüeu
3a ell, ella enaigua ells, elles enaigüen


6. Alternancia j/g

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo menjar (comer)


Persona Singular colspan="2" | Plural
1a jo menjo
menge
nosaltres mengem
2a tu menges vosaltres mengeu
3a ell, ella menja ells, elles mengen

Els adverbis de manera (los adverbios de modo)[editar]

Aquí tienes algunos adverbios de modo más usuales:

  (bien)
     Na Maria llegeix molt bé.
     Maria lee muy bien.
 malament (mal)
     Dormir bé o malament té res a veure amb la salut?.
     ¿El dormir bien o mal tiene algo que ver con la salud?.
 així (así)
     Nosaltres som així.
     Nosotros somos así.
 alhora (al mismo tiempo, a la vez, a la par)
     Vénen al treball alhora.
     Vienen al trabajo al mismo tiempo.
 almenys (al menos, por lo menos, como mínimo)
     Almenys podem menjar.
     Al menos podemos comer.
 de cop i volta, de sobte (de repente, de golpe, de sopetón)
     Tornàvem a casa i de cop i volta em diu: "t'estimo".
     Volvíamos a casa y de repente me dice: "te quiero".
 més aviat (más bien)
     Sento més aviat melàngia que pena.
     Siento más bien melancolía que pena.
 només, solament (sólo)
     Jo només menjo olives verdes.
     Yo sólo como aceitunas verdes.
 sobretot (sobre todo)
     Mon pare conrea sobretot taronges.
     Mi padre cultiva sobre todo naranjas.


La mayoría de adverbios de modo acaban en -ment y como en castellano se forman añadiendo dicha terminación a la forma femenina del adjetivo, si existe. En el caso que el adjetivo lleve tilde el adverbio también la lleva.

 ràpida + ment = ràpidament  
 honesta + ment = honestament  
 difícil + ment = difícilment